Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 

Post tagged with ‘mapes’

Mòbils

Com introduir-se en el món dels smartphones

Recomanacions i explicacions per trobar el nostre primer mòbil intel·ligent
By , on 20 de desembre de 2011

Si encara tens un mòbil dels clàssics, amb els seus botons i la seva pantalla de dimensions  reduïdes, potser ha arribat el moment de fer un pas endavant i fer-te amb un aparell amb internet mòbil. Entrar de cop en el món dels Smartphones pot ser molt dur, sobre tot si no tens ningú a prop que et faci cinc cèntims de per on començar.

Samsung Galaxy S II, per começar forts

Els smartphones són com petits ordinadors de butxaca. Ja siguin iPhones, Android o Windows Phone, aquests mòbils es caracteritzen generalment per tenir una gran pantalla (tot i que n’hi ha que són de mida reduïda expressament per ocupar menys espai), una gran capacitat de processament, bones càmeres per fer fotos i vídeos (alguns fins i tot en HD) una important memòria interna i possibilitat d’ampliació mitjançant targetes i, sobretot, una pantalla multitàctil.

Per pròpia experiència, he vist com persones que tenien serioses dificultats per entendre com funcionava el seu mòbil tradicional, han estat capaces de fer anar un smartphone en un temps rècord. La clau es troba en el sistema de navegació, que es fa amb els dits, i en el seu funcionament molt intuïtiu. Aquests avantatges són suficients com per decidir-se a canviar de mòbil, però també són importants totes les possibilitats de comunicació que ens proporcionen. Per exemple, a part de tenir les típiques trucades i els missatges de text o els missatges multimèdia, disposar d’internet al mòbil suposa que podem compartir les fotografies o els vídeos que just acabem de fer a les xarxes socials.

Continue reading »

Comments (0)
Internet
Imatges curioses gràcies a Google Maps

Així ens veu Google des del cel

Hi ha algunes pàgines que les recopilen
By , on 20 de maig de 2011

La "famosa" estrella de David al sostre d'un edifici de l'aeroport de Teheran. Imatge: captura de pantalla de Google Maps

Us heu imaginat alguna vegada com seria veure el món a vista d’ocell? De ben segur que si, és un somni comú i un vell anhel de tota la humanitat. Google ha fet possible amb el seu servei de mapes el que només visionaris de la talla de Leonardo da Vinci o Juli Verne van gosar somniar al seu dia i que segles més tard en el cas del primer, dècades en el segon, es va materialitzar: l’ésser humà podia per fi volar gràcies a un giny construït per ell mateix més pesat que l’aire. Fou el desembre del 1903 a les planures de Kitty Hawk (EEUU), i en el trajecte més llarg Orville Wright va aconseguir recórrer uns 260 metres. Però avui no som aquí per fer classe d’història, encara que estic segur que l’apunt us ha agradat, oi? ;-)

Mirades des de dalt, les coses poden prendre un altre to, podem descobrir formes geomètriques curioses, divertides i, perquè no, xocants; aquest últim devia ser l’estat en què es van quedar (ben xocats) els funcionaris iranians que van detectar que a sobre els quarters generals de l’aerolínia del país hi havia dibuixada una estrella de David, símbol tradicional jueu i que forma part de la bandera de l’Estat d’Israel. La detecció fou feta (si hem de fer cas a la llegenda) gràcies a algú que s’hi va fixar amb el Google Maps, i el seu origen es trobaria en la gènesi mateixa de tal edifici, planificat per arquitectes israelians i construït per tècnics del mateix país. A hores d’ara, tal símbol ja deu estar fora de circulació, ja que no hi ha precisament gaire “bon rotllo” entre l’estat hebreu i un govern integrista islàmic.
Continue reading »

Comments (0)
Mac, Seguretat

Els problemes de privacitat amb iPhone i iPad 3G

La polémica va saltar a tots els fórums d'Internet fa uns dies quan vam saber que els dispositus d'Apple enregistren tots els nostres moviments
By , on 20 de abril de 2011

Fa pocs dies saltaven les alarmes de molts dels usuaris de dispositius mòbils tàctils d’Apple per un tema relacionat amb la nostra privacitat. I és que aquest bé tan fonamental podría estar sent violat pels omnipresents iPhone i iPad 3G, ja que estarien guardant un historial de geoposicionament dels seus propietaris en un fitxer.

Els punts que hem visitat queden registrats en el mapa virtual de Iphone Tracker

El més curiós de tot plegat, però, no és que l’arxiu (consolidated.db) estigui al directori principal de la memòria, plenament accessible, sinó que no té cap tipus de xifrat. Afortunadament el contingut no surt mai del nostre telèfon cap a servidors externs, però això no treu que la informació sigui fàcilment consultable per qualsevol entés en programació per a smartphones.

Tan fàcil com que Alasdair Allan i Pete Warden (investigadors especialitzats en seguretat informàtica), han desenvolupat una aplicació per Mac, iPhone Tracker, que van presentar a la conferència Where 2.0, amb la que ens projecten en un mapa els nostres punts de localització de l’últim any, a partir de les dades del fitxer.

L’arxiu, però, es genera en dispositius enganxats a operadores (no guarda informació GPS) i a través de l’accés a Internet mòbil 3G. Amb les dades que ens mostra l’aplicació és impossible treure una ruta, o bé localitzacions concretes, els punts apareixen perfectament alineats al voltant de llocs reals en què ens hem mogut, però els desenvolupadors informen que no s’està prenent tota la informació del fitxer, de manera que podria obtenir un mapa més definit.

Molts ens preguntarem doncs ara, per a què vol el meu iPhone aquesta informació? Perquè les dades queden recollides en ell vulguem o no, a més que és possible accedir-hi des del mateix ordinador on sincronitza amb el telèfon, només heu d’executar l’esmentada aplicació per descobrir-ho. El fitxer és una base de dades on es guarden els parells de coordenades juntament amb el moment exacte.

Sabem que aplicacions i serveis existents en el mercat poden generar informació semblant, fins i tot més definida (Google Latitude o Facebook Places), però ens donen l’opció que no sigui així.

Estem doncs, davant d’un greu problema de privacitat, amb Apple en el punt de mira? Certament, podríem dubtar que aquesta situació sigui considerada un problema de privacitat, que és el que pensen Allan i Warden. El fitxer es troba en els nostres equips, de la mateixa manera que pot estar-ho l’historial de navegació web del navegador, i ningú troba major problema en això.

La pròpia companyia ha decidit sortir al pas de la polèmica i intentar esclarir-ho tot, amb una sèrie de preguntes i respostes que ens ajudaran a entendre la situació.

El polèmic arxiu té com a funció, segons ells, portar un registre de la posició d’antenes (telefonia i WiFi) que ens envolten, mai la posició de l’usuari (encara que amb menor precisió es pot aconseguir). La seva missió és ajudar a que l’A-GPS funcioni més ràpida i eficientment.

Ens aclareixen també que l’arxiu roman en el telèfon i va creixent amb la informació que va recollint, i quan aquest s’envia a Apple, es realitza de forma xifrada i sense cap tipus de relació amb l’usuari.

Sembla ser que Apple es vol deslliurar de problemes amb l’assumpte, preparant una actualització. En ella l’històric de moviments quedarà limitat a set dies, una cosa així com la coneguda aplicació “Find my phone” de Windows Phone 7. De manera que es tingui informació relativament actual, però que no es munti un històric de localitzacions de la vida del telèfon.También ens informen que tindrem la possibilitat de posar-lo a zero quan considerem necessari.

Aprofitant que tractem aquest tema de la localització, podem llegir a The Register, que la dependència del servei de mapes que té Apple per part de Google podria passar a ser història. Apple estaria treballant en un servei similar, de fet recentment ha comprat una empresa canadenca-francesa que desenvolupa programari que treballa amb mapes.

Vosaltres què en penseu de tot plegat? És per començar a patir en quant a problemes de privacitat o està justificat que Apple registri en els seus dispositius aquestes dades sobre la nostra posició sempre en el nostre propi benefici?

Foto: Joshua Kaufman

Comments (0)
Cibersocietat
La iniciativa gaudeix de certa fama però... és cert que sigui tan útil com afirma ser?

Fon ¿realment serveix quan viatges a l’estranger?

L'autor es basa en la seva recent experiència a París i Londres
By , on 2 de setembre de 2010

Lloc web de FON

Fa pocs dies, i mercès al període de vacances del que he gaudit enguany, he pogut comprovar la utilitat real de ser “foner”, pertànyer a la xarxa FON. Fa uns anys me’n vaig fer, atret per la “romàntica” idea de cedir una part de l’ample de banda infrautilitzat de la meva ADSL (car no descarrego gran cosa), però no havia tingut encara la necessitat (i, per tant, l’oportunitat) de ser jo qui uses part de l’ample de banda d’un altre foner.

En aquest recent viatge que he fet, i que m’ha portat a les ciutats de París i Londres, he volgut provar si era possible connectar-se a Internet en aquests llocs aprofitant l’avinentesa de ser un “foner”, i quines dificultats comportava. La valoració global que n’he tret és que és ben possible, però que la qualitat de la senyal dels punts d’accés varia molt entre els llocs tancats i el carrer i… que no sempre hom disposa de cobertura quan realment la necessita.

Qui pot voler connectar-se a Internet quan té això al davant? Imatge: Guillem Alsina

Començaré la meva anàlisi per aquest darrer punt: si bé pot semblar que la distribució estratègica de punts d’accés pels principals punts neuràlgics on pugui haver-hi més gent (per exemple, monuments i parcs o concentracions de restaurants) cobrirà les necessitats de qualsevol passavolant, això és cert a mitges; no només per la meva experiència en aquest viatge, sinó també pel que he parlat amb altres persones, és normalment en aquests llocs on no necessites connectar-te a Internet, ja que estàs gaudint del lloc i del moment (malgrat que els “malalts” de Facebook i Twitter si necessiten comunicar on són i què fan als seus contactes a la Xarxa).
Continue reading »

Comments (0)
Mòbils

Nokia E63 contra Blackberry, qui guanya la batalla?

Busqui, compari i esculli la opció que més s'adapti a les seves necessitats
By , on 10 de maig de 2010

Blackberry Curve 8520

L’aparició dels smartphones ha revolucionat el món de la telefonia mòbil. Ara ja no és estrany veure a gent al metro veient vídeos de Youtube o consultant el seu correu electrònic. És com tenir un petit ordenador al telèfon, una opció inimaginable fa només una dècada que ha trencat els nostres esquemes. El primer en arribar amb força va ser l’IPhone, encara ara un dels preferits de la joventut. Però l’abús de la pantalla tàctil en la telefonia en general, sumat a l’aparença desenfadada i lúdica d’aquest model, va facilitar a un altre gran monstre abraçar un sector de mercat que buscava una altra cosa. I així és com van triomfar els mòbils Blackberry, molt més enfocats a empresaris i executius. Així, els seus punts forts sempre han estat la connectivitat i la missatgeria.

La principal diferència, però, entre tots dos dispositius és la que salta a la vista i tot el que se’n deriva. Així doncs, mentre un dels dispositius és de pantalla tàctil, l’altre disposa de teclat Qwerty. Lògicament, les dimensions de la pantalla de l’IPhone són superiors a les de la Blackberry, amb la qual cosa és evident quina sembla tenir més qualitat (a nivell pràctic, la qualitat és la mateixa) i, per tant, quin tipus de prestacions fomenta. Però, a més, existeix una altra diferència destacable pels usuaris. Mentre un dels dispositius només l’ofereix una companyia al nostre país, l’altre l’ofereixen diverses. Això vol dir avantatges pel que fa ofertes, preus i tarifes. Tot plegat fa més assequible obtenir mòbils amb contracte de Blackberry que d’IPhone.

Així doncs, el negoci als de Blackberry no els va gens malament. Ja tenen al mercat dotze models diferents, els més nous amb funcions com mapes, GPS o càmares de fotos de prou bona qualitat. No obstant això, no fa gaire els ha nascut competència per part d’un dels gegants del sector que, a més, disposa d’un sistema operatiu (el Symbian OS) que lidera el mercat dels telèfons intel·ligents dominant-ne més del 50% i que, per tant, és compatible amb una multitud d’aplicacions. Es tracta del Nokia E63, ofert per algunes companyies des de 0€ per Pimes i autònoms. Comparteix amb la Blackberry la idea del teclat Qwerty, així com moltes de les prestacions. De totes maneres, no són precisament idèntics. Per això ara comparem les prestacions d’aquest model amb les de un dels Blackberry més nous: el BlackBerry® Curve™ 8520.

Continue reading »

Comments (0)
Mòbils
Encara no es comercialitza al nostre país

Nexus One, el Google Phone a la mà

La darrera actualització del seu sistema operatiu li afegeix capacitats multitàctils
By , on 6 de març de 2010

Asct fntal dl Nexus One. Foto: GoogleQuan Google va anunciar que llançava un smartphone propi, a molts no ens va sorprendre excessivament la decisió. Jo haig de confessar que em pensava que no ho acabarien fent per tal de no enemistar-se amb els fabricants de terminals que empren Android en les seves creacions, però vet aquí que la companyia del cercador sempre té aquesta capacitat de sorprendre’m.

Gràcies a la meva darrera escapada al Mobile World Congress, ara sóc el posseïdor d’una d’aquestes belleses: Google els regalava a les seves conferències. Si, heu llegit bé, la companyia del cercador lliurava als assistents un telèfon per estar-se mitja horeta presenciant una xerrada dirigida a programadors. La noticia va córrer com la pólvora per tot el congrés, i molts van ser els que es van acostar per fer cua, però pocs en vam ser els afortunats ;-)

Un cop tret de la caixa, val a dir que el terminal és elegant, i que segueix l’estètica de bons acabats que caracteritzen els darrers models d’HTC. Un punt crida l’atenció: el trackball a la part inferior que s’il·lumina, i que és un dispositiu que tret de les BlackBerry no havia vist des del primer ordinador portàtil que vaig tenir ara ja fa anys.

La pantalla és una AMOLED de gran qualitat. Destaca sobretot si la posem al màxim de brillantor, ja que podem veure perfectament com es ressalten els diferents colors. La capacitat tàctil es veu de seguida millorada, ja que en la primera connexió a la Xarxa em va proposar de descarregar i instal·lar una actualització que, per a sorpresa meva, va afegir al sistema la capacitat de reconeixement multitàctil. Ara, i per exemple al navegador web, puc ampliar o disminuir el tamany de la pàgina a voluntat amb dos dits.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet, windows

Ha aconseguit Bing el seu objectiu?

Amb tan sols un 0,66% de quota "robada" a Google, es pot dubtar de què la nova aposta de Microsoft sigui, de moment, reeixida
By , on 1 de agost de 2009
El cercador Bing, en el qual hi destaca la imatge de fons
El cercador Bing, en el qual hi destaca la imatge de fons

Ja fa un mes que Microsoft va llançar-li el guant a la cara de Google amb Bing, el seu nou cercador que substitueix a MSN i Live com a eines de cerca a Internet. L’abassegador domini que té Google de més del 80% del tràfic mundial en cercadors, ha fet plantejar a Microsoft una política agressiva a la Xarxa de xarxes, un cop fracassats els intents per oferir productes que superessin als de Google, o fins i tot d’adquirir un dels més directes rivals d’aquesta, Yahoo!

Bing es postula com a quelcom més que un cercador, com una eina per a prendre decisions. Per autotitular-se d’aquesta manera, el què fa és complementar els resultats de les cerques amb informacions addicionals que poden ser d’utilitat als internautes. Per exemple, si cerquem alguna informació sobre un producte, Bing ens pot retornar entre altres referències una comparativa de preus en diversos comerços en línia. I si cerquem un hotel, ens pot retornar referències sobre agències de viatges, i localitzacions en mapes de la ciutat en què es troba aquest hotel i que poden ser del nostre interès.

Tot i que algunes veus han afirmat que Bing està robant quota de mercat a Google, jo veig que segons les estadístiques de Net Applications (companyia de consultoria que es dedica entre altres coses a fer aquests estudis), aquesta transferència és molt mínima, gairebé imperceptible.

Fem quatre números: abans de què Bing comencés a operar, MSN i Live Search tenien respectivament un 2,94 i 2,49% del mercat, el què suma un 5,43%. Aproximadament un mes després de la posada en funcionament del nou cercador, aquest ha conquerit els cors del 5,31% dels usuaris, mentre que Live Search (que continua actiu en alguns llocs) reté el 0,66% de les cerques mundials. Tot plegat fa un 5,97%, un 0,66% més que en la situació anterior.

Per a mi, i tot i que si que s’ha arrabassat un xic de quota a la competència, aquesta és tan minsa en comparació als esforços de màrqueting i publicitat que ha fet Microsoft, que es pot parlar amb tota propietat de fracàs. No se a qui se li ha acudit dir triomfalment que la companyia de Redmond li ha arrabassat quota de mercat a Google, i que l’èxit de Bing pot representar la tornada a l’arena de Microsoft amb garanties de poder fer-li front a Google a Internet, però per a mi és obvi que la cosa no és així.

Potser això s’ha esdevingut perquè estem en època estival a l’hemisferi nord, i la gent no està per gaires noticies d’informàtica i si amb més atenció a la platja, la piscina, el sol i la marxa nocturna. Tal vegada a partir del setembre això serà tota una altra història, però el que és de moment, és al meu parer un fracàs de Bing.

I què hagués estat un èxit per a mi? doncs amb els mitjans que s’han invertit, pel cap baix aconseguir manllevar-li un 3-4% del mercat a Google i al seu cercador en el primer mes de vida, això si hauria estat un bon indici.

A partir de què passi l’estiu, sabrem com continua aquesta història…

Imatge: Guillem Alsina

Comments (0)
Cibersocietat, Internet

Google Maps, o com orientar-nos i trobar adreces gràcies a Internet

Amb un servei que ens permet traçar les rutes automàticament
By , on 17 de febrer de 2009
Així es veu el relleu de Catalunya amb el Google Maps

Així es veu el relleu de Catalunya amb el Google Maps

Amb l’abaratiment del cost d’impremta, els mapes i plànols de ciutats i carreteres es van abaratir i popularitzar. L’arribada de la microelectrònica ha portat també una nova era al què és orientar-se per trobar un lloc, una disciplina que ara té fins i tot nom propi: geolocalització.

Geolocalitzar i indicar com anar d’un lloc a l’altre és el que entre altres coses fa Google Maps, un servei de la multinacional d’Internet que s’ha popularitzat en gran mesura gràcies a la seva versatilitat i a complir amb el principal requeriment de la filosofia 2.0: donar a l’usuari la possibilitat de participar en la mateixa elaboració del servei amb els seus continguts.

Un cop entrem a Google Maps veurem un mapa de la Península Ibèrica amb la frontera entre Espanya i Portugal i la frontera francesa ben marcades. Això no vol dir que no puguem excedir el territori peninsular en la nostra navegació, ans al contrari; amb tan sols fer clic amb el botó esquerre del ratolí sobre el mapa i arrossegar, ens desplaçarem cap al punt del globus terraqüi que vulguem.

Continue reading »

Comments (0)
Internet

OpenStreetMap, la contrapartida lliure de Google Maps

By , on 14 de desembre de 2008
Així llueix la pàgina web d'OpenStreetMap

Així llueix la pàgina web d'OpenStreetMap

A aquestes alçades és ja normal i cada cop més assumit per la majoria dels usuaris d’informàtica, que tot programa d’ordinador o servei en línia té la seva contrapartida open source, codi obert o programari lliure, denominacions que es diferencien per alguns matisos.

OpenStreetMap és, precisament, un servei en línia que busca ser la contrapartida a un servei ja existent però en mans d’una companyia comercial: Google Maps. I no és que el servei de Google sigui de pagament, sinó simplement que es troba en mans… doncs de Google. I com a tal, en un moment determinat pot respondre més a interessos comercials de la mateixa Google més que no pas al que necessiten els usuaris.

La veritat és que Google Maps és un servei molt complet: et permet veure els mapes de carrers de gairebé tot el món, combinar-los amb imatges de satèl·lit del terreny (el primer que busca tothom és casa seva), planificar rutes marcant un punt d’origen i un de destinació (te les calcula automàticament tal i com fan els GPS), o amb Google Street View passejar de forma virtual pels carrers d’una gran ciutat (disponible només a les grans urbs).

Continue reading »

Comments (0)
Linux, Mòbils

Arriba el primer telèfon mòbil equipat amb Android

By , on 30 de setembre de 2008
Una panoramica del nou telefon d\'HTC amb Android

Després de mesos d’espera, retards i expectació, ja tenim entre nosaltres el primer terminal de telefonia equipat amb la plataforma Android de Google, una plataforma que inclou el sistema operatiu basat en GNU/Linux, l’accés als serveis de la mateixa Google, i l’anomenat “middleware”, els programes necessaris per fer tasques com l’enviament, recepció i gestió dels missatges SMS i d’altres. L’HTC G1 serà distribuït inicialment per T-Mobile als Estats Units per passar més tard a la Gran Bretanya i a principis del 2009 a altres països de l’Europa continental, i a Taiwan alguna operadora ja ha demostrat el seu interès per introduir-lo.

Tot i l’expectació que ha generat, l’aparició d’aquest mòbil ha provocat algunes crítiques que no s’esperaven. Per exemple, pel fet que el seu pes no és el que es pugui dir menyspreable, que el seu disseny és antiquat o que simplement és una còpia de l’iPhone d’Apple.

Jo sempre tendeixo a valorar en positiu allò que em ve, així que m’estalvio comentaris per aquesta banda (i més que res, també perquè no he tingut aquest mòbil a les meves mans), i passo a enumerar-vos les funcionalitats i possibilitats d’aquest telèfon.

Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio