Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 

Post tagged with ‘París’

General

Twitter celebra 7 anys

By , on 31 de març de 2013

Twitter celebra 7 anys. Ja fa 7 anys que es va crear aquesta xarxa social que ha transformat completament l’ús d’Internet, les relacions socials i el periodisme i la comunicació en general. Molts crítics veien a Twitter com a una moda passatgera, que amb el temps els usuaris abandonarien, però 7 anys més tard no es pot fer altra cosa que valorar l’enorme poder que ha anat guanyant. Esdeveniments polítics, culturals, econòmics i socials han tingut enorme ressò a Internet gràcies a aquesta xarxa social, com la Primavera Àrab del 2010, la crisi nuclear del Japó al 2011, els Jocs Olímpics de Londres, etc.

Twitter va ser idea de Jack Dorsey, un creador de software que no va finalitzar la seva carrera a Missouri University of Science and Technology i a la New York University. Malgrat no acabar els seus estudis, la seva creació ha sigut tot un èxit, quelcom que també li ha passat a Mark Zuckerberg (Facebook) i Steve Jobs (Apple). A l’any 2006, Dorsey va imaginar la seva eina com un sistema de comunicació ràpida per taxistes, el seu nom original era Twttr, però es va adonar del poder que podia desenvolupar adaptant-lo a una web de comunicació global com és avui dia. El primer tuit el va enviar el mateix Jack Dorsey el 21 de març de 2006 i deia “Creant el meu Twttr”.

Qui li hauria dit a Jack Dorsey que avui dia Twitter tindria tant d’èxit? Segons un informe de Royal Pingdom, aquesta xarxa social compta amb més de 200 milions d’usuaris al món que, al 2012, van enviar 175 milions de tuits. És una eina molt útil per veure els corrents d’opinió dels seus usuaris a partir de fets recents, ja que una de les seves característiques més importants és la seva immediatesa. A partir dels hashtags, es creen hipervincles que serveixen per relacionar els diferents temes que es tracten a Twitter. Durant aquests 7 anys, s’han comentat catàstrofes com la crisi nuclear del Japó, totes les eleccions de govern, esdeveniments esportius com la Copa del Món o els Jocs Olímpics, esdeveniments de gran rellevància política i social com la recent mort d’Hugo Chávez, l’assassinat de Gaddafi o la renuncia del papa Benet XVI.

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Mòbils, Noticies
En pocs dies començarà el penúltim Mobile World Congress que té contractat la capital catalana

Barcelona buscarà convertir-se en la “capital mundial del mòbil”

Competirà amb París, Milà i Munic
By , on 12 de febrer de 2011

La imatge que, l'any passat, donava la benvinguda als visitants de la fira. Imatge: Guillem Alsina

Del 14 al 17 de febrer es celebrarà a Barcelona una nova edició del congrés mundial de telefonia mòbil, un aparador en el que les principals companyies que treballen en aquest sector ensenyaran les seves novetats, convertint la capital catalana en el centre d’atenció de la industria, la premsa especialitzada i els aficionats a les noves tecnologies.

Aquest any serà el penúltim del contracte que la ciutat comtal va signar amb la GSMA (GSM Association), i que -almenys en principi- tan satisfetes ha deixat a ambdues parts. Renovar-lo no serà fàcil, doncs la GSMA ha obert una mena de concurs al qual s’hi han presentat diverses ciutats: Barcelona, País, Milà i Munic. A priori, la capital francesa sembla que podria ser la que presentés més batalla a Barcelona, seguida de Milà.

Els motius són diversos; París és una gran capital, amb nombrosos atractius culturals i arquitectònics, amb una vida nocturna molt activa i una climatologia que, si bé no és tan bona com la del “cap i casal”, tampoc li queda gaire enrere. Comptarà, a més, amb tot el suport del govern francès, que a diferència del nostre país, quan hi ha en joc alguna cosa que afecta als seus interessos geopolítics o econòmics, o als dels seus ciutadans i empreses, s’implica a fons i mou tots els fils i recursos que pot, ja siguin nets i legals… o no tan clars.

En contraposició, és ben segur que la candidatura catalana comptarà amb un escàs suport del govern de Madrid, encara que públicament es manifesti el contrari. I és que la “villa y corte” també volia optar a acollir el congrés, però els atractius de la més cosmopolita Barcelona, mar inclòs (i és que ja sabem que “vaya, vaya, allí no hay playa”) van acabar seduint la GSMA. I el pes de la Generalitat a nivell internacional queda anys lluny del que té el govern gal.

Un factor de pes que si tenim a favor aquí és el bon regust que han deixat les edicions celebrades fins ara a Barcelona, tret potser de l’espinós tema dels preus dels hotels, que els dos primers anys es van veure exageradament inflats. La manca de visió dels hotelers podria suposar una taca en l’expedient de Barcelona que acabés decantant la balança en contra de la seva candidatura.

Perdre el Mobile World Congress no només significaria perdre la fira, doncs per a les edicions que vinguin a partir del 2013, l’organització de l’esdeveniment preveu que la ciutat que l’aculli celebri activitats al llarg de tot l’any, tant aquelles relacionades amb la industria mateixa com per fer-ne difusió entre els usuaris finals. Una activitat, doncs, que convertirà la ciutat en l’autèntica “capital mundial” de la mobilitat, i motiu afegit per témer la competència de París pel prestigi que això suposarà per a França.

Comments (0)
Internet
El geoposicionament i Internet ens ajuden a trobar transport

GooTaxi: a on diu que vol anar?

By , on 7 de febrer de 2011

Quan necessites un taxi, costa trobar-lo. Segur que més d’un de vosaltres que esteu llegint aquest article, estareu d’acord amb mi sobre aquesta màxima que sembla ben bé treta de les famoses “Lleis de Murphy” per alguna experiència pròpia, ja sigui buscant-ne un de matinada per tornar a casa després d’haver sortit de festa, o estant de viatge en alguna ciutat desconeguda. Però a partir d’ara, i gràcies a GooTaxi, la feina de buscar transport allà on sigui es simplificarà… sempre i quan disposem d’un iPhone, una BlackBerry o un smartphone basat en Android.

Aquesta eina consisteix en una aplicació que podem descarregar gratuïtament per a qualsevol d’aquests tres sistemes operatius, i que ens permet demanar un taxi en qualsevol punt de les ciutats on opera, indicant on volem que ens reculli (cosa que facilita que el puguem demanar per a una ubicació en la qual no ens trobem en aquest precís moment).

El funcionament és ben simple: mitjançant geolocalització (GPS) sobre el Google Maps, sabrem on ens trobem i indicarem on volem que ens reculli el taxi. No caldrà que tinguem cap d’aquests vehicles al nostre camp visual, ja que l’aplicació envia aquestes dades a la central de taxis, i és des d’aquí que s’encarreguen de contactar amb el vehicle de la seva flota que estigui més proper a nosaltres per a què ens passi a recollir. A la web del programa es vanaglorien de que tan sols calen dos clics per demanar un taxi.

Per tal d’obtenir una confirmació de que l’operació ha estat reeixida, ens serà enviat un missatge SMS al nostre terminal en quant el taxi que ens ha de recollir estigui en camí, missatge el cost del qual tampoc l’haurem d’assumir nosaltres.

Evidentment, per treballar en una ciutat, GooTaxi ha d’haver arribat a un acord amb les empreses de taxis que hi operen, o amb les centrals telefòniques de taxis. Actualment el sistema funciona a Barcelona i Girona, però s’està preparant la seva arribada a les principals urbs europees, com Madrid, París, Ginebra, Milà, Frankfurt, Brussel·les, Amsterdam, Londres, Oslo, Estocolm o Riga entre d’altres.

Un dels avantatges que té aquest sistema i que pot no ser copsat a primer cop d’ull és que ens deslliura del fet d’haver de conèixer el número de la central de taxis corresponent a la població on ens trobem, o l’haver d’entrar a algun establiment públic a demanar informació sobre aquest particular. Mentre tinguem cobertura al mòbil, no hi haurà cap problema per demanar un taxi allà on sigui. La limitació és que, per ara, el ventall de ciutats disponibles és petit i en una propera etapa es limitarà a les grans urbs, deixant de banda moltes ciutats mitjanes.

El programa es troba ja disponible a les botigues virtuals d’aplicacions de les tres plataformes per a les quals s’ha implementat.

Comments (1)
Especials, Internet

Un casino a casa teva

Es pot entrar al casino de bwin sense fer cap tipus d'instal·lació
By , on 20 de setembre de 2010

Als casinos on line també es juga amb fitxes

Quan s’acaba el bon temps estiuenc a ningú no se li escapa que cada vegada passem més hores a la nostra llar per a així protegir-nos de la baixada de temperatures. Qui més qui menys, fa cada vegada més ús del soffingball els caps de setmana, sobretot si són plujosos. Però això no significa que hàgim d’avorrir-nos fins a la tornada de la primavera i la calor.

En l’actualitat hi ha tanta diversió a casa que és difícil pensar que algú pugui sentir el tedi. Començant per la quantitat de canals nous que ens ha aportat el TDT (que consti que quantitat res té que veure amb qualitat, que és un altre tema) i centrant-se al món infinit que es pot viure amb internet, una de les millors opcions és entrar a Bwin. En aquesta pàgina podràs entretenir-te amb multitud de jocs online  de primer nivell en un només proveïdor: des de les cada vegada més famoses apostes d’esport a les vistoses partides de poker, passant pels polifacètics jocs de casino.

És curiós com al nostre país es va fer famós aquest portal per les apostes esportives, un mercat incipient però ja consolidat. Però a poc a poc, els usuaris van descobrir les incomptables hores de diversió que contenia. I és que a part de 9.000 apostes esportives en aquesta pàgina web podràs trobar també dos casinos online amb aproximadament 40 jocs, com els casino slots, on jugar al poker online a nombroses taules de diversos jugadors i gaudir de més de 20 trepidants jocs online.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat
La iniciativa gaudeix de certa fama però... és cert que sigui tan útil com afirma ser?

Fon ¿realment serveix quan viatges a l’estranger?

L'autor es basa en la seva recent experiència a París i Londres
By , on 2 de setembre de 2010

Lloc web de FON

Fa pocs dies, i mercès al període de vacances del que he gaudit enguany, he pogut comprovar la utilitat real de ser “foner”, pertànyer a la xarxa FON. Fa uns anys me’n vaig fer, atret per la “romàntica” idea de cedir una part de l’ample de banda infrautilitzat de la meva ADSL (car no descarrego gran cosa), però no havia tingut encara la necessitat (i, per tant, l’oportunitat) de ser jo qui uses part de l’ample de banda d’un altre foner.

En aquest recent viatge que he fet, i que m’ha portat a les ciutats de París i Londres, he volgut provar si era possible connectar-se a Internet en aquests llocs aprofitant l’avinentesa de ser un “foner”, i quines dificultats comportava. La valoració global que n’he tret és que és ben possible, però que la qualitat de la senyal dels punts d’accés varia molt entre els llocs tancats i el carrer i… que no sempre hom disposa de cobertura quan realment la necessita.

Qui pot voler connectar-se a Internet quan té això al davant? Imatge: Guillem Alsina

Començaré la meva anàlisi per aquest darrer punt: si bé pot semblar que la distribució estratègica de punts d’accés pels principals punts neuràlgics on pugui haver-hi més gent (per exemple, monuments i parcs o concentracions de restaurants) cobrirà les necessitats de qualsevol passavolant, això és cert a mitges; no només per la meva experiència en aquest viatge, sinó també pel que he parlat amb altres persones, és normalment en aquests llocs on no necessites connectar-te a Internet, ja que estàs gaudint del lloc i del moment (malgrat que els “malalts” de Facebook i Twitter si necessiten comunicar on són i què fan als seus contactes a la Xarxa).
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat
Voleu veure una bona col·lecció de microordinadors de 8 bits dels anys 80? aquest és el vostre lloc

El Museu de la informàtica de París

Situat al capdamunt de l'Arc de la Défense, probablement és un dels museus menys coneguts de la ciutat del Sena
By , on 22 de juliol de 2010

Una vitrina amb ordinadors. Foto: Guillem Alsina

La capital de França té molts atractius turístics ben coneguts arreu del món: la Torre Eiffel, l’Arc De Triomf, els seus boulevars, les passejades en Bateau Mouche… però per als més tecnòlegs n’hi ha un d’afegit: el musée de la informatique que es troba al capdamunt de l’Arc de la Défense, el barri modern que ha estat definit com el Manhattan de París.

L'espai de la Défense, amb l'arc a mà esquerra. Foto: Guillem Alsina

El vaig descobrir per casualitat en el meu primer viatge a la ciutat de la llum, l’agost del 2009. Jo voltava distret per La Défense un dia ennuvolat, i com suposo que fan tots els turistes novells, vaig voler contemplar la vista des de l’Arc de la Défense. Simplement impressionant, amb l’Avinguda Foch al meu davant i l’Arc de Triomf al capdamunt… però aquesta generosa visió aviat va quedar eclipsada al meu imaginari per un pòster del museu de la informàtica que es trobava al capdamunt d’aquella estructura en forma de cub gegantí.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet
La Xarxa de xarxes ens pot ajudar a planificar els nostres viatges

Vacances, destinació: Internet

Els petits trucs fruït de la meva experiència van en la línia de buscar destinacions i connexions
By , on 13 de juliol de 2010

París, la ciutat de les llums, destinació típica de viatge. Fotografia de Guillem Alsina, agost de 2009

S’acosta l’agost, l’època de vacances per excel·lència i, amb aquesta, els viatges. Ens trobem en temps de crisi, però pel que diuen les agències de viatge, la gent vol sortir igual que qualsevol altre any o, fins i tot més encara. Suposo que és allò típic de “al mal temps, bona cara”. Personalment, a mi Internet m’ha ajudat molt a planificar els viatges que he fet, i les vacances d’aquest any no en seran una excepció. A continuació, vull compartir amb vosaltres alguns truquets que he anat aprenent durant els viatges que he preparat.

Escollint destinació

M’agradarà una ciutat on no hi he estat mai? els dubtes ens poden assaltar fàcilment davant d’una destinació desconeguda… però ei! la gent viatja, precisament, per estar en llocs que no coneixia. Aquest passat mes d’agost em vaig enfrontar a la meva primera estada a Londres i París, més Madrid i Lisboa que són dues ciutats que tinc ben conegudes. Òbviament, els atractius d’aquestes dues urbs europees són de sobres coneguts: la Torre Eiffel, el Big Ben, l’Arc de Triomf, Hide Park,… Però: i altres llocs no tan coneguts?

Jo vaig trobar una bona solució fent una preview de les candidates i les destinacions escollides amb el Google Street View, una eina que et permet passejar-te de manera virtual per les principals ciutats del món. A més de decidir i hi anava o no, va donar un resultat més que excel·lent: tant vaig voltar de manera “virtual” per les dues capitals europees que visitava de nou, que quan hi vaig arribar sabia com anar des del meu hotel fins als llocs que volia visitar, orientant-me pels carrers sense haver de necessitar un mapa.

Comments (0)
Software
Donem un cop d'ull a les passes de com instal·lar-lo

Miro, el reproductor de vídeo tot-terreny

Permet, entre altres funcionalitats, descarregar fitxers Torrent
By , on 8 de juny de 2010

Una visió general del reproductor Miro sota Windows 7 i amb l'aspecte "clàssic" d'aquest sistema. Imatge. Guillem Alsina

Fa una mica més d’un mes us vam parlar en aquest mateix espai del Miro Video Converter, una utilitat que com el seu nom indica està dissenyada per a permetre la conversió entre diferents formats de vídeo, amb especial èmfasi en els dispositius mòbils. Aquest projecte no camina sol pel món, sinó que va acompanyat d’un “germanet” que fa la feina complementària, reproduir continguts.

Miro (així, a seques, i sense accent) és un projecte lliure i multiplataforma disponible per a Windows, Mac OS X i GNU/Linux. A més de reproduir una gran varietat de formats (amb un suport molt explícit a l’OGG Theora, un còdec obert), ens permet descarregar torrents, vídeos de YouTube, seguir feeds RSS de vídeos (videocast, com els podcasts però en vídeo) i gaudir de contingut d’alta definició (HD) a pantalla completa.

La descàrrega de l’instal·lador de Miro (versió per a Windows, que és la que he provat) ocupa 450 KB, però això només és el paquet que després descarrega la resta del programa d’Internet; una instal·lació completa pot pujar gairebé 90 MB. d’espai en disc, res per a qualsevol ordinador mínimament modern.

La instal·lació de Miro en Mac és més simple: tan sols cal arrossegar una icona. Imatge: Guillem Alsina

Una de les coses que demana el programa durant el procés d’instal·lació és que tanquem tota la resta d’aplicacions que s’estiguin executant en aquell moment per poder substituir sense problemes qualsevol fitxer rellevant del sistema com ara una llibreria del Windows. És aconsellable fer-ho si no tenim res important obert i ens volem estalviar el fet d’haver de reiniciar la màquina un cop acabada la instal·lació.

El darrer pas de la instal·lació és vincular el Miro amb aquells formats de fitxer que volem que ens reprodueixi quan fem doble clic directament sobre un fitxer. Pot gestionar entre d’altres, pel·lícules Xvid, QuickTime, 3gp (propis dels telèfons mòbils), contenidors Matroska, ASF, o AVI.

Un cop instal·lat el programa, i en la primera arrencada, se’ns obrirà un assistent que començarà per preguntar-nos si volem que el programa s’engegui cada cop que arrenquem l’ordinador. Això és pràctic si posem el Miro com a gestor de descàrregues de Torrents, per exemple, però no es justifica si tenim un altre programa com és el BitTorrent.

La segona pregunta és si ens interessa que el Miro busqui al nostre ordinador fitxers multimèdia per afegir-los a la seva llibreria. Jo, particularment, vaig respondre-li que no a les dues preguntes.

L’aparença del Miro és molt semblant a l’iTunes d’Apple, amb una barra lateral a mà esquerra que ens dóna l’accés als nostres continguts (àudio, vídeo, descàrregues), a un lloc de descàrregues legals de Torrents, a uns feeds de vídeo i àudio recomanats i a les nostres llistes de reproducció (playlists).

Per a mi, sense cap mena de dubte, el més interessant del Miro és que ha acabat esdevenint una mena d’iTunes amb continguts gratuïts de bona qualitat, el que fa que en puguem gaudir com d’una autèntica televisió a la carta. L’únic problema que li trobo és que els continguts només es poden veure després de ser descarregats, i no mitjançant streaming. Una pega que és difícil de solucionar, doncs per anar bé es necessitarien servidors centralitzats per garantir la continuïtat de la reproducció, i ara per ara tot l’emmagatzemament és en format P2P.

Un documental sobre l'alliberament de París descarregat des del mateix Miro; els continguts gratuïts, el gran alicient. Imatge: Guillem Alsina

Comments (0)
Cibersocietat, Internet, Seguretat
Pareu compte amb qui parleu a la Xarxa

Una nova paraula a afegir a la col·lecció de maldats a Internet: el grooming

By , on 11 de juliol de 2009
Imatge al·legòrica del sexting que bé ens pot servir també per al grooming

Imatge al·legòrica del sexting que bé ens pot servir també per al grooming

El xantatge fet a un internauta (preferiblement a una, de fet) emprant l’enginyeria social per obtenir-ne informació que pugui ser d’utilitat en el procés de xantatge ja té nom propi: grooming.

Fa poc m’assabentava d’aquesta nomenclatura gràcies a un article del diari El País, en el qual explicaven que la policia espanyola va detenir fa pocs dies a Xipiona (Càdis) un home de 24 anys acusat de practicar xantatge a unes 250 víctimes, gairebé totes elles dones i menors d’edat. Per a això, aquest “subjecte” (se m’acudeixen formes més baixes d’anomenar-lo, però cap d’elles apta per posar en un text que hàgiu de llegir…) emprava xarxes socials com Facebook (la què més).

El seu modus operandi era simple: tenia fins a una dotzena de perfils diferents, que emprava per acostar-se a noies joves (en principi i teòricament més vulnerables a aquests atacs) utilitzant per a això la informació que elles hi publicaven. Es feia el simpàtic, una persona amable (fins i tot afable), sociable, comunicativa i disposada a compartir penes i alegries i a ajudar en tot allò que fora possible.

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Mòbils, Seguretat

L’era de la intimitat pública

By , on 1 de setembre de 2008

L\'hereva dels Hilton, victima o artifex de la filtracio del seu famos video intim?A aquestes alçades, qui més qui menys ha sentit a parlar del famós vídeo casolà “pujat de to” que fa uns anys va protagonitzar la voluptuosa ex-vigilant de la platja Pamela Anderson o, més recentment, del polèmic cas de Paris Hilton, l’hereva dels famosos hotelers. El primer va representar el naixement de tota una modalitat, la dels vídeos pornogràfics amateurs protagonitzats per personatges famosos, que es van popularitzar definitivament amb la segona. No obstant, aquesta “moda” s’ha estès ràpidament entre la gent corrent, comportant un altre problema: el de la vulneració de la privacitat.

Més enllà de que Internet hagi estat emprada com la plataforma de llançament per a certs famosos mitjançant aquesta pràctica de que “accidentalment” s’hi filtrin els seus vídeos més íntims, també ha estat l’aparador en el qual ex-xicots dolguts s’han revenjat de les seves ex-xicotes mostrant a tot el món els seus encants i les habilitats que rares vegades ensenyen… sense el consentiment de l’afectada, naturalment. L’exponent més famós d’aquesta casuística és potser el de la nedadora internacional Laure Manaudou, de qui el seu ex-xicot va distribuir a través d’Internet unes fotos íntimes realitzades a l’habitació d’un hotel.

Continue reading »

Comments (1)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio