Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 

Post tagged with ‘pirate ay’

Cibersocietat, Internet, Seguretat
Certes dades de 100 milions d'usuaris de la popular xarxa social han quedat exposats a Internet

Tot sobre la suposada fuga de dades de Facebook

No és tan greu com sembla i, a més a més, és responsabilitat directa de la mateixa Facebook
By , on 4 de agost de 2010

Fa uns dies va aparèixer a The Pirate Bay un fitxer amb les dades d’uns 100 milions d’usuaris de Facebook. La informació, en format de text comprimida, ocupa uns 2,80 gigabytes i ha estat compilada per Ron Bowes, responsable del bloc sobre seguretat informàtica SkullSecurity.

Dit així, hom pot pensar ràpidament en una escletxa de seguretat que ha permès revelar les dades personals de 100 milions de persones, però res més lluny de la realitat; la recopilació es feu emprant una eina proporcionada per la mateixa Facebook, el Directori, que recull totes les URL’s dels perfils dels usuaris amb els noms i cognoms que aquests han donat a Facebook, i que és informació pública.

De fet, si coneixem algú que estigui present a Facebook i fiquem el seu nom en un cercador com Google o Bing (podeu fer la prova amb les vostres mateixes dades si compteu amb presència en aquesta mateixa xarxa social), entre els resultats obtindrem amb gran seguretat la URL del seu perfil i, si hi entrem, veurem el nom i cognoms de la persona. Aquesta és informació que Facebook deixa que indexin els cercadors.

Les preferències de seguretat de Facebook es troben prou amagades i s'hi ha de perdre prou temps gestionant-les. Imatge: Guillem Alsina

Al contrari que aquesta xarxa social, altres com Tuenti no permeten que els diversos cercadors indexin aquest tipus de dades per defecte, protegint més als seus usuaris.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat
No està tot el què hauria de ser-hi, però és un bon punt de partida

Fent una mica de balanç del 2009

Chrome OS, Windows 7, Sun i Oracle o The Pirate Bay són alguns dels noms propis que ens ha llegat el 2009
By , on 12 de gener de 2010
Windows 7 ha estat la gran noticia de l'any, segons la majoria

Windows 7 ha estat la gran noticia de l'any, segons la majoria

Diuen que un mes en el “món real” equival a tres en el món de la informàtica. I això no és així perquè fallin les lleis de la física, sinó pel dinamisme propi d’aquest sector. Val doncs la pena realitzar una repassada -per breu que sigui- al què ha donat de si aquest darrer any… perdó! aquests darrers tres anys ;-) en matèria tecnològica.

La principal noticia del sector ha estat l’arribada del Windows 7 a l’octubre, malgrat que al llarg dels mesos precedents aquesta nova versió ja havia anat generant un reguitzell de noticies i una gran expectació. No ha estat l’únic sistema operatiu que ha vist la llum el 2009: Apple ha llançar el Mac OS X 10.6 i Google el seu Chrome OS per a ordinadors. Basat en el navegador web homònim, busca ser una alternativa a la concepció “tradicional” dels programes que s’executen en local, buscant les aplicacions en línia i, per tant, el navegador web com a interfície d’usuari en substitució de l’escriptori clàssic.

Els netbooks han estat el gran èxit en matèria de maquinari en el 2009, malgrat que ja s’ha apuntat una tendència que jo crec es consolidarà en el nou any: els Tablets de mides reduïdes, tipus MID. Ja l’any passat es va rumorejar que Apple trauria una màquina d’aquestes al mercat, i jo crec que ho farà enguany. Els què al final no s’han confirmat són els netbooks basats en xips ARM, que se les prometien molt felices, però de ben segur que el 2010 veurà el seu desplegament comercial.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet
Els diaris en línia consideren que només la multinacional del cercador n'obté beneficis mentre ells treballen

El món editorial, a la grenya amb Google

El magnat nord-americà de les comunicacions Rupert Murdoch va disparar el primer tret d'aquesta guerra
By , on 17 de desembre de 2009
El servei Google News, objecte de la polèmica

El servei Google News, objecte de la polèmica

Tot sembla haver començat a mitjans del mes passat, quan el multimilionari nord-americà Rupert Murdoch va fer unes declaracions en les quals es manifestava contrariat pel fet de què els seus mitjans fossin accessibles des del Google sense que les seves empreses hi guanyessin ni un ral -o centau de dòlar, parlant amb més propietat-.

No era una veu qualsevol clamant en el desert, car Murdoch és un dels principals “media mogul” (potentat del sector de les comunicacions i el periodisme, capaç de generar corrents d’opinió mercès als mitjans de comunicació que té al seu poder) del país, amo i senyor del grup Fox (televisió), de la CNN i del prestigiós Wall Street Journal.

L’empresari va arribar a amenaçar amb treure els mitjans sota el seu control de les bases de dades de Google, una amenaça a la què la multinacional del cercador va respondre estoicament dient que, si ho volia, era lliure de fer-ho. Posteriorment, es va especular que Microsoft es trobava al darrere de tota la maniobra esperonant Murdoch, ja que a la companyia creada per Bill Gates li convé que Google gasti diners en tenir contents els creadors de continguts, per així estrangular-la econòmicament. Aquesta teoria vindria reforçada pel fet de què el posseïdor de la CNN estaria negociant amb Microsoft per oferir els continguts del seu imperi mediàtic en exclusiva a Bing.

El problema de fons

Rupert Murdoch, fent-li el joc a Microsoft?

Rupert Murdoch, fent-li el joc a Microsoft?

No obstant ja he començat l’article dient que “tot sembla haver començat a mitjans del mes passat”, dubtant-ne més que no pas afirmant-ho, ja que de fet podem trobar l’arrel d’aquest problema a principis-mitjans de la dècada dels noranta, quan Internet començava a popularitzar-se entre els usuaris finals.

Llavors era una època en la que s’afirmava que el futur estava a la Xarxa, i els continguts començaven a fluir-hi amb soltura. I ho feien amb un preu per als grans mitjans i gratuïtament per part d’altres, sobretot els més petits i els naixien en el mateix àmbit digital, que volien obtenir difusió. L’estratègia d’aquests darrers es basava en monetitzar la seva feina a base de publicitat i patrocinis, un sistema que semblava que ho havia de solucionar tot i que finalment es va demostrar vàlid només en certa mesura, com el crack de les “punt com” de principis de la dècada present va demostrar.

Però llavors el “mal” ja estava fet: la majoria dels grans mitjans s’havia vist empès a posar els seus continguts disponibles gratuïtament a Internet, ja que si no ho haguessin fet, això hagués significat perdre pistonada respecte als rivals que si ho feien i als nous mitjans. Només uns pocs van romandre amb un model de pagament, ja fos total o parcial. El Wall Street Journal en fou, precisament, un, i al nostre país hi trobem casos com El País, que durant molt temps va conjuntar ambdues estratègies, la dels continguts gratuïts i els de pagament.

Al mateix temps esclatava l’auge de Napster i tota la revolució P2P que ha comportat dues coses principalment: per una banda que a la majoria de la gent li sembli que els continguts audiovisuals tenen un preu zero, que estan en tot el dret de descarregar-los d’Internet sense pagar res. Però, per altra banda, l’erràtic camí seguit per les entitats que -segons afirmen elles- protegeixen els drets de propietat intel·lectual, ha deslegitimat aquestes de la defensa que diuen dur elles pels mètodes emprats, el què ha reforçat entre els usuaris aquesta sensació del “tot gratis, tot s’hi val”. I és en el marc d’aquesta guerra que crec hauríem d’incloure les tensions entre la premsa escrita en línia i els cercadors.

La resposta de Google

I què ha fet la companyia del cercador per solucionar aquest malestar dels mass media? doncs baixar-se parcialment els pantalons i oferir una sèrie d’eines que permeten a aquells que publiquen controlar exactament què és el que surt, com i a on de les seves pàgines.

Per començar, ha diferenciat les bases de dades i motors de cerca del que és el servei News i el cercador general, permetent d’aquesta manera que hom pugui incloure continguts en un, en l’altre, a cap d’ells o a ambdós.

També ha modificat el seu programa First Click Free per a què sigui més flexible. Ara, un editor pot definir quantes pàgines web del seu lloc veu gratuïtament l’internauta abans de tancar-li l’accés per al que queda de dia i exigir-li que aboni una quota de subscripció.

En definitiva, mesures que ajuden, però que al meu parer no disminuiran les crítiques d’alguns com el Sr. Murdoch.

Imatge Google News: Guillem Alsina
Foto Rupert Murdoch: Elysson de Castro a Flickr

Comments (0)
Cibersocietat, Internet
La proposta de llei per combatre la pirateria, a debat

Benvinguts a l’absolutisme (abans Espanya)

La possibilitat de “suspendre” llocs web sense autorització judicial prèvia, pràctica que recorda les dictadures d'altres temps.
By , on 14 de desembre de 2009

La Ministra de ¿Cultura?, Ángeles González-Sinde

La Ministra de ¿Cultura?, Ángeles González-Sinde

Spain is different, i això és tan vàlid ara com ho era a la dècada dels seixanta en plena invasió de sueques i biquinis. Si a França ja es van passar amb la llei Sarkozy, a Espanya han volgut anar més enllà i s’han passat “tres pobles”, si em permeteu l’expressió col·loquial: ni més ni menys que clausurar, tancar o suspendre pàgines web directament des del Ministeri de Cultura sense que pel mig hi hagi una ordre judicial.

Per als no iniciats, us explicaré una mica el perquè això pot ser i és tan greu: en tota democràcia moderna, l’articulació jurídica i legal de l’estat es basa en tres poders que estan separats: el legislatiu, l’executiu i el judicial. Mentre que el primer debat i aprova lleis, el segon s’encarrega del funcionament de la maquinaria estatal i el tercer fa complir les lleis. A grans trets, l’anomenada separació de poders fa això, tot i que en cada estat es pot aplicar d’una manera una mica diferent (per exemple, repúbliques, monarquies parlamentàries, estats federals,…).

El què ens proposa ara la Ministra de Cultura, la polèmica Ángeles González-Sinde, és que des del mateix ministeri que presideix es creï una mena de policia del contingut que tingui les mans lliures per tancar indiscriminadament qualsevol pàgina web que li sembli vulneri els drets de propietat intel·lectual o de copyright. L’estat s’erigiria d’aquesta manera en fiscal, jutge i jurat de qualsevol persona, i els favoritismes i parcialitats podrien ésser possibles.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet

Moby o com la gratuïtat de les cançons no ha d’afectar als ingressos del compositor

El cantant ofereix gratuïtament una cançó que també està a la venda a iTunes
By , on 29 de agost de 2009
Moby (a la dreta) en plena actuació

Moby (a la dreta) en plena actuació

Les discogràfiques ens diuen que l’intercanvi de música sense pagar per ella conduirà inexorablement a la fi de la industria musical, ja que els compositors i cantants no ingressaran cap diner de les seves activitats. Molts artistes, però, han experimentat amb la cultura lliure i gratuïta d’accés universal, i no pocs n’han tret com a conclusió que regalar la seva música no els perjudica, ans al contrari. El darrer cas ha estat l’estrella Moby, tot un rei mides de la música.

El primer single del seu darrer treball Wait for me es titula Shot in the back of the head (títol, per cert, gens bonic, però per a gustos,…), i tant es pot adquirir via iTunes com descarregar-se gratuïtament des del lloc web de l’artista. Evidentment, si us donen a escollir entre les dues opcions, direu el mateix que el famós anunci del Media Markt, “jo no sóc tonto!” i, per tant, descarregaríeu la cançó de gorra des de la web de Moby (per cert, la cançó es pot compartir després amb qui vulgueu). Doncs en aquest cas, ja m’explicareu com és que el single és líder de vendes a iTunes.

Una possible explicació a un fenomen que sembla contradictori en ell mateix és el boca a orella: la gent s’estaria descarregant el single des de la web de Moby, punxant-lo en festes i compartint-lo. Aquesta música arriba a oïdes de persones que potser no saben que es pot descarregar la cançó de forma gratuïta des de la web del cantant, i que per tant van a buscar-la directament a l’iTunes. Això demostraria que el boca a orella i oferir els continguts gratuïtament no és de per sí perjudicial, en contra del què canten les discogràfiques.

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet, Noticies
Amb el 7,1% dels vots a Suècia

El Partit Pirata assoleix l’escó al Parlament Europeu

By , on 19 de juny de 2009
L'hemicicle de Brusel·les

L'hemicicle de Brusel·les

Fa un temps us havíem parlat d’una formació política molt peculiar, que basa tota la seva filosofia i programa en les noves tecnologies i en l’ús que els ciutadans en fan d’aquestes. El Partit Pirata va néixer fa pocs anys a Suècia, però s’està estenent amb rapidesa per tot el món i en les darreres eleccions europees del 7 de juny ha aconseguit un escó al Parlament de Brussel·les.

Diversos són els factors que s’han donat per tal que això sigui possible: d’una banda, el desinterès dels ciutadans del vell continent en el procés comunitari, tot i que segons afirmen polítics i periodistes, cada cop més coses es decideixen des de Brussel·les. Aquest mateix desinterès i apatia ha fet que molts votants donessin una oportunitat a formacions alternatives, que d’altra manera no haurien votat en uns altres comicis.

Això ha donat ales per una banda a la sempre menyspreable ultradreta, i per l’altra a formacions més llibertàries o centrades en algun aspecte concret de la nostra societat com són el Partit Antitaurí (tot i que a aquest sembla que només l’han votat els que anaven a les seves llistes i alguns dels seus familiars, però no tots…) i el mateix Partit Pirata.

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet, Noticies
Es farà via administrativa

França tallarà l’accés a Internet a qui descarregui dels P2P

By , on 8 de juny de 2009
Nicolas Sarkozy caracteritzat de Napoléo i amb una referència als Estats Units

Nicolas Sarkozy caracteritzat de Napoléo i amb una referència als Estats Units

L’anomenada Llei HADOPI* permetrà al govern Sarkozy tallar l’accés a aquells internautes que descarreguin des d’Internet, de forma il·legal i mitjançant protocols P2P, continguts protegits per drets de copyright i d’autor. El problema és que aquest tall es podrà fer directament per via administrativa i sense passar pel jutjat, el què pot donar peu a talls arbitraris ja que haurà de ser un funcionari el què dictamini aquest tall. Prèviament, a l’usuari se li hauran enviat una sèrie d’avisos, imagino que tant per correu electrònic com per un mitjà més “tradicional” com ara un burofax (quelcom que, només de sentir-ho, jo ja m’acolloneixo, perquè és el mitjà per on t’arriben totes les males noticies administratives).

La proposta de llei fou rebutjada inicialment per l’Assemblea Nacional, que la va acabar reconsiderant tot accedint a la petició del partit de Sarkozy (president de la república) a principis de maig. Seguia a l’aprovació per part d’aquest òrgan el vistiplau del Senat, acabant d’aquesta manera amb els tràmits legals necessaris.

No cal ni dir que des de bon principi, i quan només era un projecte, aquesta llei ha comptat amb un ampli rebuig de la societat francesa, especialment per part d’aquells elements més conscienciats de la importància de les comunicacions electròniques. I és que si el dret al secret en les comunicacions és tingut avui en dia com un dels drets més sagrats en qualsevol democràcia moderna, el poder tallar de forma administrativa la connexió a Internet d’un ciutadà exigeix que abans se li hagi investigat què és el que transmet. I tot això sense haver de passar per la supervisió d’un jutge.

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet, Noticies
La cultura a l'abast de tothom i la reformulació de les lleis de copyright i patents en constitueixen els eixos programàtics

Jo ja se a qui votaré a les eleccions europees: al Partit Pirata!

By , on 19 de maig de 2009
Un acte del Partit Pirata a Suècia

Un acte del Partit Pirata a Suècia. Foto: Viquipèdia

Bé, la veritat és que no se encara si el podré votar, perquè no se si es presenten per la meva circumscripció, però sens dubte es fa una opció atractiva. Advoquen per l’eradicació de l’actual sistema de patents, la liberalització de les lleis de copyright i la cultura lliure. Els analistes li donen la possibilitat d’aconseguir un escó en el màxim òrgan europeu gràcies a la força de què disposa a Suècia, la seva pàtria d’origen.

Tot i que hem d’anar a cercar la seva formació al país escandinau el 2006, s’ha estès ràpidament pel món, arribant a tenir un homòleg als Estats Units. Nova era, la dels ja anomenats “ciutadans digitals“, noves forces polítiques.

A ningú se li escapa el baix interès que generen les eleccions europees, tot i que els polítics s’entestin en dur-nos la contrària afirmant que el Parlament Europeu és tan important com qualsevol altre. De fet, jo mateix el veig com un “cementiri d’elefants” per a velles glòries de la política que, per acabar una carrera d’èxits, poden gaudir d’una destinació ben tranquil·la i un sou considerable. El mateix president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, o l’ex-president del Parlament, el polític català Josep Borrell, en són bons exemples.

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet

Cànon digital, just o injust? El cas “The Pirate Bay” com a excusa

Finalment els van declarar culpables
By , on 28 de abril de 2009
El logo de The Pirate Bay

El logo de The Pirate Bay

S’ha acabat el judici que més atenció ha captat fins ara de la comunitat que defensa les llibertats i drets digitals dels usuaris: el del lloc web suec The Pirate Bay, on s’hi recopilen enllaços a fitxers Torrent del sistema P2P BitTorrent. A la fi, la sentència ha estat de culpabilitat, amb una quantiosa multa inclosa. L’apel·lació serà segura.

Aquest judici es remunta a l’any passat. L’associació sueca en defensa de les llibertats digitals (que posteriorment va donar origen a la formació política anomenada Partit Pirata (i que disposa de partits homòlegs en molts altres països a més de suècia) era la que permetia en un moment donat a principis de la primera dècada del segle que nasqués aquesta pàgina, com a resposta a les entitats que protegeixen els drets de copyright i d’autor.

Denunciat l’any passat, el lloc fou dut a judici per facilitar la pirateria de continguts protegits per drets d’autor i/o de copyright, mentre que la defensa al·legava que tan sols proporcionava el servei d’accedir a fitxers Torrent, els continguts dels quals quedaven sota la responsabilitat dels usuaris que els posaven a la xarxa. Val a dir que aquesta és una lluita constant d’ençà de la fi de Napster, un servei P2P centralitzat i des del qual, per tant, es podien controlar els continguts i censurar aquells que estiguessin prohibits.

Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio