Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 

Post tagged with ‘SGAE’

Cibersocietat, Noticies
Un cop dictada la sentència del 'Cas Padawan'

Canon digital: i ara, què?

Sembla que la cosa no es solucionarà en qüestió d'uns pocs dies
By , on 24 de març de 2011

Un acte de la plataforma 'Todos Contra El Canon' del 2006, la lluita ha estat llarga. Imtge cortesia de la mateixa plataforma

Fa uns dies podíem llegir a la premsa els titulars recurrents de que el canon està mort i enterrat. Com tantes altres vegades, com quan es va fer públic el dictamen del Tribunal Europeu sobre l’aplicació d’aquesta taxa. Res de nou sota la capa del sol, malgrat que s’ha guanyat un judici amb sentència inclosa i, a la llarga, això s’ha de notar en un canvi de la llei.

La història ve de lluny: la SGAE, líder visible d’una sèrie d’entitats que han aconseguit imposar la taxa coneguda com a ‘canon digital‘ a tots els mitjans d’emmagatzemament digital, posen una demanda contra Padawan S.L., empresa propietària de la botiga Traxtore de Barcelona per impagament de l’esmentada taxa. Aquesta botiga venia i ven material informàtic. En total, se li reclamaven uns 16.000 euros.

Padawan es defensa amb ungles i dents, i a través del seu advocat, Josep Jover, aconsegueix que el cas arribi al Tribunal Europeu de Luxemburg a petició de l’Audiència Provincial de Barcelona, on per primera vegada s’hi discuteix l’aplicació de la directiva europea en la matèria a l’Estat Espanyol. El dictamen, que no és d’obligat compliment (només consultiu) conclou que la reglamentació espanyola no s’ajusta a l’esperit de la directiva europea, i recomana canviar la llei estatal. Molts ja vaticinen la mort del canon, però cal esperar encara a la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona.

I aquesta, fa pocs dies, donava la raó a la part demandada tot explicant que, si bé és lícit cobrar un canon als particulars, no ho és fer-ho indiscriminadament i que també l’hagin de pagar les empreses. El canvi de la llei es fa necessari, però ningú sap quan es discutirà i menys quan es durà a la pràctica.

Mentre, tots dos “bàndols” enfrontats reclamen la victòria per a ells; SGAE i organitzacions interessades en l’aplicació a mansalva del canon hi veuen el punt positiu de que la sentència reconeix que els particulars han de pagar la taxa, tot i que admeten que la llei s’ha de modificar, encara que ho fan sense emprar aquesta paraula tan explícita.

Per la seva banda, els anti-canon es mostren satisfets amb el resultat, tot i que continuen reclamant que no hi hagi cap mitjà de gravació sotmès a aquesta taxa i que el canon només sigui abonat en el moment de la compra dels continguts originals.

On ens deixa tot això? Ara mateix, no gaire més lluny d’on érem al principi, doncs la llei no ha canviat i tots nosaltres així com les empreses i entitats públiques, hem de continuar abonant l’import del canon. S’ha obert, això si, la via per a què empreses i organitzacions reclamin judicialment la devolució de l’import que han abonat al llarg dels darrers temps, emparant-se en el dictamen del Tribunal Europeu i la no adequació de la llei espanyola a aquest. Si triomfaran, això és una altra qüestió.

A la llarga, això si, la llei s’haurà de revisar. Ho han dit tant Europa com un tribunal local, i no hi ha marxa enrere. Quan? Això és el més pelut de dir. És poc probable que la Ministra de Cultura, la molt notable (que no equival a lloable) Ángeles-González Sinde, no tingui gaires ganes de fer marxa enrere i canviar un marc legal que ha defensat a ultrança, i la SGAE (a la qui molts apunten com el poder fàctic que es troba al darrere del ministeri esmentat) ben segur que contribuirà a la dil·lació. No ho poden posposar eternament, però si retardar-ho tant com puguin.

I com serà aquesta llei en el futur? Personalment, crec que l’estira i arronsa en el moment de redactar-la serà molt fort, prou com per trencar el diàleg més d’un cop. Els darrers anys les posicions s’han enrocat massa com per a què sigui fàcil que ambdós bàndols cedeixin ni que sigui una ungla, però tots hauríem de ser conscients que per a què una negociació arribi a bon port, és necessari que tots els que hi participen baixin una mica del burro.

Comments (0)
Cibersocietat, Internet
PSOE, PP i CiU es posen d'acord per a què passi el tràmit al Senat

‘Llei Sinde': segon assalt

Més garanties judicials abans de tancar una web i la promesa de revisar el cànon, peatge a pagar
By , on 11 de febrer de 2011

Ángeles González-Sinde, una ministra "atrinxerada" al seu càrrec

Senyores i senyors, dames i cavallers, la traïció està servida: esquerra, dreta i centre s’han conxavat per aprovar una de les proposicions de llei més polèmiques dels darrers anys, tot deixant de banda les picabaralles en les que s’havien vist embolicats durant els darrers mesos per a, suposadament, defensar els interessos d’artistes o usuaris.

Judes es va vendre per unes monedes d’or, però no em queda gaire clar el preu que PP i CiU han cobrat per donar suport a una llei moribunda que probablement al final no satisfarà ni a uns ni a altres, ni a les associacions de defensa de la propietat intel·lectual i el copyright per insuficient, ni a les associacions que parlen en nom dels internautes per excessiva. De fet, ja ha provocat les primeres reaccions contràries.

I una d’aquestes, la que més comentaris ha generat, ha estat la dimissió d’Álex de la Iglésia com a President de l’Acadèmia de les Arts i el Cinema d’Espanya, per no trobar-se còmode amb la situació que s’ha generat. Particularment em sembla molt coherent amb la línia de pensament que ha esgrimit durant tota la negociació, en la qual ha buscat una postura conciliadora entre SGAE i afectes per una banda, i AUI i la resta per l’altra. A ell s’hi afegeix un altre nom destacat en l’actual panorama cinematogràfic espanyol: Santiago Segura.

Un aplaudiment per a ambdós, i un una xiulada per a la Ministra de ¿Cultura?, Ángeles González-Sinde, que a més ha tingut la barra de declarar que si De la Iglésia no se sent còmode on és, no hauria d’esperar a fer efectiva la seva dimissió després de la cerimònia d’entrega dels Premis Goya, si no que hauria de fer-la ja.

La ‘Llei Sinde’ havia mort ofegada pel seu propi pes; per equiparar l’Estat Espanyol amb una dictadura de república bananera en voler tancar llocs web directament per ordre del govern i sense intervenció judicial, per continuar mantenint una institució obcecada tan sols en fer calaix com és la SGAE, en no recapacitar pel cànon tot i el dictamen del Tribunal Europeu i tantes altres coses que se li poden trobar.

Tombada al Congrés, la Ministra no només no va admetre la derrota, si no que no va cedir el pas a algú que ho pogués fer millor que ella, es va aferrar a una poltrona que es veu ben clarament que li ve grossa i va començar a buscar amotllar la proposta de llei a unes circumstàncies en les que no encaixava.

La traïció final ha estat de les dues formacions polítiques, que han col·laborat en aquest desastre que s’encetava amb un projecte de llei que, al meu parer, ratllava la il·legalitat, i que finalment se li han posat pedaços enlloc de trencar-ho tot i començar de cap i de nou tenint en compte l’opinió dels principals actors. I tot, per un plat de llenties…

Foto: 20minutos.es amb llicència

Comments (0)
Cibersocietat
S'està preparant un veritable allau de demandes

La resolució del Tribunal Europeu ho posa difícil al cànon digital espanyol

By , on 29 de novembre de 2010

Bridget Cosgrave (Directora General de Digital Europe) celebra el dictamen sobre el cànon

D’ençà que es va donar a conèixer la resolució (que no sentència) del Tribunal Europeu de Justícia en la qual s’indicava que la legislació espanyola en matèria de propietat intel·lectual no s’ajustava a la directiva europea en la forma d’imposar el cànon digital i que aquesta s’havia de replantejar, sembla que es prepari una contraofensiva massiva contra la SGAE, el govern i tot aquell qui hagi estat recolzant aquest impost.

Una de les darreres de les que me n’he assabentat és la iniciativa de Col·lectiu Ronda, una assessoria jurídica amb més de 40 anys d’experiència a les seves espatlles, que ha començat a tramitar denúncies contra l’aplicació indiscriminada del cànon amb l’objectiu de què els seus clients aconsegueixin que se’ls reintegri tot l’import d’aquest impost que els hagi estat cobrat.

Recordem que la resolució del Tribunal Europeu no és vinculant, si no consultiva, i es va emetre a petició de l’Audiència Provincial de Barcelona, que al seu torn l’havia demanada en motiu del cas Padawan. Aquest enfronta l’empresa homònima amb l’SGAE, ja que aquesta darrera organització li reclamava l’import del cànon dels darrers anys, mentre que l’acusada es defensava argumentant que el cànon no era lícit en la seva formulació.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat
El tractament informatiu que s'ha donat al dictamen del Tribunal Europeu sobre el canon no ha estat adequat

Quan les ganes poden més que la raó

El canon no és il·legal, només és que no s'adapta a la directiva europea en la matèria, però la seva existència no ha estat qüestionada
By , on 10 de novembre de 2010

El moviment popular contra el canon ha estat molt fort, exemplificat en la Plataforma Contra el Canon. Fotomuntatge a partir d'imatges lliures

El canon de la SGAE és il·legal! de ben segur que aquests dies heu llegit a la premsa molts titulars com aquest, i en blocs i ho heu escoltat de boca de moltes persones a qui els interessa aquest tema. Però, us heu llegit el dictamen emès pel Tribunal Europeu?

Jo si, i us recomano que ho feu, ja que veureu una altra perspectiva de les coses. Això si, està només en anglès (o, almenys, jo no l’he trobat en cap altra llengua més propera) i amb un llenguatge un pèl enrevessat, malgrat que tampoc hi trobareu grans tecnicismes legals.

En primer lloc, el document emès no constitueix una sentència com molts així han dit. És simplement un aclariment que l’Audiència Provincial de Barcelona va demanar al Tribunal Europeu sobre la interpretació que la llei espanyola fa de la directiva europea sobre compensació per dret de còpia privada.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet
La proposta de llei per combatre la pirateria, a debat

Benvinguts a l’absolutisme (abans Espanya)

La possibilitat de “suspendre” llocs web sense autorització judicial prèvia, pràctica que recorda les dictadures d'altres temps.
By , on 14 de desembre de 2009

La Ministra de ¿Cultura?, Ángeles González-Sinde

La Ministra de ¿Cultura?, Ángeles González-Sinde

Spain is different, i això és tan vàlid ara com ho era a la dècada dels seixanta en plena invasió de sueques i biquinis. Si a França ja es van passar amb la llei Sarkozy, a Espanya han volgut anar més enllà i s’han passat “tres pobles”, si em permeteu l’expressió col·loquial: ni més ni menys que clausurar, tancar o suspendre pàgines web directament des del Ministeri de Cultura sense que pel mig hi hagi una ordre judicial.

Per als no iniciats, us explicaré una mica el perquè això pot ser i és tan greu: en tota democràcia moderna, l’articulació jurídica i legal de l’estat es basa en tres poders que estan separats: el legislatiu, l’executiu i el judicial. Mentre que el primer debat i aprova lleis, el segon s’encarrega del funcionament de la maquinaria estatal i el tercer fa complir les lleis. A grans trets, l’anomenada separació de poders fa això, tot i que en cada estat es pot aplicar d’una manera una mica diferent (per exemple, repúbliques, monarquies parlamentàries, estats federals,…).

El què ens proposa ara la Ministra de Cultura, la polèmica Ángeles González-Sinde, és que des del mateix ministeri que presideix es creï una mena de policia del contingut que tingui les mans lliures per tancar indiscriminadament qualsevol pàgina web que li sembli vulneri els drets de propietat intel·lectual o de copyright. L’estat s’erigiria d’aquesta manera en fiscal, jutge i jurat de qualsevol persona, i els favoritismes i parcialitats podrien ésser possibles.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet

Moby o com la gratuïtat de les cançons no ha d’afectar als ingressos del compositor

El cantant ofereix gratuïtament una cançó que també està a la venda a iTunes
By , on 29 de agost de 2009
Moby (a la dreta) en plena actuació

Moby (a la dreta) en plena actuació

Les discogràfiques ens diuen que l’intercanvi de música sense pagar per ella conduirà inexorablement a la fi de la industria musical, ja que els compositors i cantants no ingressaran cap diner de les seves activitats. Molts artistes, però, han experimentat amb la cultura lliure i gratuïta d’accés universal, i no pocs n’han tret com a conclusió que regalar la seva música no els perjudica, ans al contrari. El darrer cas ha estat l’estrella Moby, tot un rei mides de la música.

El primer single del seu darrer treball Wait for me es titula Shot in the back of the head (títol, per cert, gens bonic, però per a gustos,…), i tant es pot adquirir via iTunes com descarregar-se gratuïtament des del lloc web de l’artista. Evidentment, si us donen a escollir entre les dues opcions, direu el mateix que el famós anunci del Media Markt, “jo no sóc tonto!” i, per tant, descarregaríeu la cançó de gorra des de la web de Moby (per cert, la cançó es pot compartir després amb qui vulgueu). Doncs en aquest cas, ja m’explicareu com és que el single és líder de vendes a iTunes.

Una possible explicació a un fenomen que sembla contradictori en ell mateix és el boca a orella: la gent s’estaria descarregant el single des de la web de Moby, punxant-lo en festes i compartint-lo. Aquesta música arriba a oïdes de persones que potser no saben que es pot descarregar la cançó de forma gratuïta des de la web del cantant, i que per tant van a buscar-la directament a l’iTunes. Això demostraria que el boca a orella i oferir els continguts gratuïtament no és de per sí perjudicial, en contra del què canten les discogràfiques.

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet, Noticies
Dos milions de dòlars de multa per a una simple mestressa de casa nord-americana

La RIAA es passa i les discogràfiques en poden patir les conseqüències

By , on 20 de juliol de 2009
Una persona es manifesta públicament contra la RIAA, a la qual acusa -literalment- d'endur-se la seva música...

Una persona es manifesta públicament contra la RIAA, a la qual acusa -literalment- d'endur-se la seva música...

Tot i que al nostre país alguns no tinguem pensaments gaire bons envers la SGAE, als Estats Units pateixen exactament el mateix problema (a on no?) amb la RIAA, el seu equivalent. Aquesta organització s’hi ha lluït a base de bé en la seva darrera contesa legal, doncs ha aconseguit que s’imposés una multa de gairebé dos milions de dòlars a una mestressa de casa que, evidentment, no té diners per pagar-ho. I a sobre encara se’n vanaglorien com si fos una gran cosa!

El fet és que Jammie Thomas-Rasset, l’acusada de la descàrrega de cançons, diu que qui realment les va baixar foren els seus fills menors d’edat (8 i 10 anys). Aquest fet, unit a què aquesta senyora sigui una humil treballadora que viu als afores d’una gran urbs i és de suposar que guanya prou per mantenir-se i estalviar una miqueta, no ha estat prou per ablanir el cor dels advocats de l’organització que aplega les grans discogràfiques nord-americanes, veritables motors d’aquesta industria a nivell planetari.

És segur que la multa serà rebaixada, però que quedarà pendent de pagament una quantitat força respectable, també us ho puc assegurar. Ara que la RIAA li ha clavat les dents a una presa com aquesta, no la deixarà pas anar.

Continue reading »

Comments (1)
Cibersocietat, Internet

Cànon digital, just o injust? El cas “The Pirate Bay” com a excusa

Finalment els van declarar culpables
By , on 28 de abril de 2009
El logo de The Pirate Bay

El logo de The Pirate Bay

S’ha acabat el judici que més atenció ha captat fins ara de la comunitat que defensa les llibertats i drets digitals dels usuaris: el del lloc web suec The Pirate Bay, on s’hi recopilen enllaços a fitxers Torrent del sistema P2P BitTorrent. A la fi, la sentència ha estat de culpabilitat, amb una quantiosa multa inclosa. L’apel·lació serà segura.

Aquest judici es remunta a l’any passat. L’associació sueca en defensa de les llibertats digitals (que posteriorment va donar origen a la formació política anomenada Partit Pirata (i que disposa de partits homòlegs en molts altres països a més de suècia) era la que permetia en un moment donat a principis de la primera dècada del segle que nasqués aquesta pàgina, com a resposta a les entitats que protegeixen els drets de copyright i d’autor.

Denunciat l’any passat, el lloc fou dut a judici per facilitar la pirateria de continguts protegits per drets d’autor i/o de copyright, mentre que la defensa al·legava que tan sols proporcionava el servei d’accedir a fitxers Torrent, els continguts dels quals quedaven sota la responsabilitat dels usuaris que els posaven a la xarxa. Val a dir que aquesta és una lluita constant d’ençà de la fi de Napster, un servei P2P centralitzat i des del qual, per tant, es podien controlar els continguts i censurar aquells que estiguessin prohibits.

Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio