Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Entrevista
Parlem del futur dels mitjans de comunicació en línia amb una persona que en viu el dia a dia

Entrevista amb Eduard Batlle

“No és fàcil que l'usuari s'adapti a comprar la informació”
By , on 30 de juliol de 2010

Eduard Batlle, imatge cortesia del mateix protagonista de la nostra entrevista

Eduard Batlle, periodista amb una llarga trajectòria a El Punt i ara també -i d’ençà de la recent operació de compra- amb un futur a l’Avui, a l’edició electrònica d’aquests diaris. Activista (si s’em permet l’expressió) de la difusió del món de les TIC i, sobretot, una persona propera que ha tingut la gentilesa de respondre’m a unes preguntes.

Informàtica.cat – Eduard, en primer lloc moltes mercès per concedir-nos una part del teu temps, car sabem que vas molt enfeinat, i també moltes felicitats per la teva recent estrena per a les edicions en línia d’El Punt i el diari Avui. La nostra primera pregunta va, precisament, en aquest sentit: quins són els reptes inicials als quals t’enfrontes?

Eduard Batlle – L’objectiu és ajudar a dinamitzar el web i potenciar, sobretot, l’entrada de blocs d’àmbit local. El Punt és un diari que té en l’ADN la informació local i per aquest motiu, amb la consolidació dels blocs, pensem que hem d’oferir un servei més als nostres lectors del web i potenciar la informació local amb el relat ciutadà de persones que tinguin ganes de parlar del seu entorn més proper.

I.cat – A un nivell global, planetari, i centrant-nos en el camp periodístic i dels continguts, s’està parlant molt de la viabilitat dels continguts de pagament, i una bona mostra d’això són les explosives declaracions del magnat australo-nord-americà Rupert Murdoch. Analitzem-ho a un nivell més proper: podria funcionar ara per ara un Avui o un El Punt de pagament al nostre país?

E.B. – Aquest és un tema encara cultural a casa nostra i no és fàcil que l’usuari s’hi adapti a comprar la informació o bé les empreses, hi acabin rendibilitzant els seus projectes. En la cultura anglosaxona, com va passar primer als Estats Units i ara al Regne Unit, és més freqüent que és comenci a oferir la possibilitat de comprar paquets als usuaris i que restringeixin la seva informació per així donar un servei de més qualitat. En tot cas, a banda de les fórmules que ja existeixen i existiran encara més en el futur, el procediment serà que l’internauta haurà de comprar la informació a través de quotes o subscripcions.

I.cat – Si triomfen els models de pagament, això significa que inevitablement s’acabaran els continguts gratuïts a la xarxa?

E.B. – Evidentment, però també hi poden haver grans webs informatius d’un àmbit temàtic que es pugui arribar a rendibilitzar amb la publicitat. És el propi mercat que anirà regulant els diferents projectes empresarials. Ara, amb la crisi per exemple, és més complicat emprendre un projecte nou, que es puguin trobar inversors, tot i que la publicitat a la xarxa va en augment cada any.

I.cat – Et capgiro la pregunta anterior: el fracàs dels experiments que ara es comencin a dur a terme voldrà dir que qualsevol intent futur està invariablement condemnat al fracàs?

E.B. – Un exemple de fallida mai hauria de ser exemple de res. Potser és una bona estratègia que no s’ha sabut desenvolupar prou o bé el mercat no l’ha deixat créixer a causa de la crisi. Si ens fixem, hi ha molts webs d’èxit a casa nostra de caràcter global, però és clar, sempre parlem de les que funcionen com ara Amazon, Flickr, Google, Yahoo!, MSN, Facebook, Twitter, etcètera, etcètera i no parlem de fracassos. Que també n’han existit i a totes les escales: locals i globals.

I.cat – Com creus que hauria de ser la publicació ideal i com haurien de funcionar els pagaments per tal que tingués èxit?

E.B. – És complicat definir quin és el model d’èxit, tot i que la referència actualment és el Financial Times a l’àmbit europeu. És el diari econòmic amb més prestigi i a la xarxa ja ha consolidat el servei de pagament de notícies per als usuaris. Aquest és el camí, però aquest diari ho pot fer perquè amb llengua anglesa s’adreça a tot el món mentre que una aposta, com seria el cas del català, és molt diferent i caldria traslladar-la al seu àmbit. En tot cas, el consum a Internet cada vegada progressa més i el més lògic seria tenir un reptes específics a la xarxa a banda d’altres productes. Això, per exemple, ja ho veiem en els grans grups multimèdia que disposen d’una televisió, una ràdio, un diari i una versió digital. I cadascuna d’elles, té la seva personalitat i un objectiu molt clar per identificar a l’usuari que es dirigeix.

I.cat – Doncs ara anem cap a la banda contrària: com creus que es pot rendibilitzar una publicació gratuïta?

E.B. – Qualsevol model privat que funcioni ja és un bon exemple. I si és sense ajudes públiques encara millor. D’entrada, ha de tenir molt clar el concepte que vol desenvolupar: sigui un diari local o un de generalista a escala catalana o espanyola. I si s’ha especialitzat sempre li serà més fàcil tenir el target del perfil de l’usuari, trobar els patrocinadors més apropiats del sector i convertir-se en un dels referents. Precisament perquè Internet té aquest gran atractiu de ser instantani, fàcil d’utilitzar i global fa que molts projectes els costi trobar la seva quota de mercat i més sinó s’actualitza constantment. Per tant, és la combinació d’inversió i rendibilitat la que fa viable un projecte, tot i que als Estats Units hi ha webs que han convertit en milionaris als seus creadors en molt poc temps perquè s’han consolidat a escala global, amb milions i milions d’usuaris.

I.cat – A banda de la teva feina, ets una persona molt activa i et dediques a organitzar molts actes relacionats directament amb el món de les tecnologies. D’on et ve aquest interès?

E.B. – Sempre he pensat que el concepte Internet, el 2.0, necessita el suport de la vida real. Cada vegada més, els actes es promouen a la xarxa gràcies a les xarxes socials, blocs i webs gràcies a les facilitats que ens ofereixen però després són els mateixos actes a la vida real els que serveixen per posar en contacte la gent, que es conegui, que pugui parlar dels seus projectes, idees, ganes d’emprendre, compartir experiències. Això, per exemple, passa molt a Silicon Valley i tot i que a Catalunya té unes dimensions molt reduïdes és important que la gent faci el pas i surti del 2.0.

I.cat – Creus que en aquest país li traiem tot el suc que podríem a les TIC, ja sigui a nivell personal (a les nostres llars) com empresarial?

E.B. – Segons els estudis i les estadístiques, encara ens falta molt. Per exemple, els catalans som un referent al món per l’esperit comercial que tenim però, en canvi, a Internet no tenim aquest predomini per la nostra dimensió geogràfica i pel gran domini de llengües com l’anglès, el francès, l’alemany, el japonès, el xinès… Però a mida que impulsem projectes empresarials i comercials en aquestes llengües, segur que serem igual de competitius que altres projectes similars que es puguin a fer a qualsevol altre indret del món. Però, en el fons, és cert que ens falta aquesta vocació més comercial a la xarxa i, sobretot, aquest esperit més global. Però això també passa amb els estudiants d’universitat, que no tenen tant assumit sortir a formar-se a l’estranger. Suposo que la qualitat de vida que tenim i que amb l’anglès encara tenim un deute pendent, ens frena com a societat.

I.cat – Tu has estat a la secció d’Economia del Punt. Segons la teva experiència, creus que el teixit empresarial català està, a tots els nivells, assolint els reptes de la societat de la informació i la filosofia 2.0, o estem fem tard i, en aquest cas, encara és possible salvar la situació?

E.B. – Costarà perquè Internet té una dimensió tan instantània que sembla que fas tard. Internet, sovint, confirma la por de molts emprenedors que quan tenen un projecte tenen la por que ja naixerà amb retard a la xarxa degut a la gran quantitat d’idees noves que s’hi promouen cada dia. I en totes les llengües. Per tant, aquesta suor freda deu ser el motiu que la filosofia 2.0 encara quedi lluny a alguns empresaris que, a casa nostra per exemple, només s’hi han abocat de ple en l’àmbit turístic.

I.cat – Canviem ara de terç, si et sembla, i anem cap a preguntes més personals: quins són els teus gàdgets preferits?

E.B. – A Internet no tinc una preferència molt clara. Em deixo dur força pels que vaig trobant en webs o blocs, però en general em decanto més per les aplicacions concretes que ofereix un mòbil com l’iPhone. I en aquest sentit, m’agraden les novetats periodístiques, fotogràfiques i turístiques, a banda d’eines de geolocalització, que sempre són molt atractives i sorprenents.

I.cat – Una recomanació per a algun lloc web que, segons el teu parer, no ens podem perdre

E.B. – A banda dels clàssics, Google i Twitter, un que quan dono classes sempre agrada molt als alumnes i va ser ideat per uns emprenedors gironins: Wikiloc. A més, de ser un repte premiat per la mateixa revista National Geographic. Ofereixen milers i milers de rutes a escala mundial, en qualsevol modalitat a peu, corrents, en bicicleta, kayac…, i que després es poden tant consultar com penjar, si abans t’has registrat com a usuari.

I.cat – Cap a on veus el futur d’Internet al món? Ens ajudarà a solucionar conflictes o en provocarà més?

E.B. – Ajudarà i en provocarà. Ajudarà a crear un món més connectat entre les societats avançades, amb un augment de la fractura digital que anirà en sintonia amb l’econòmica, però per contra també es parlarà de ciberatacs com ja ha passat a les repúbliques bàltiques. La direcció de l’OTAN mateix, en una visita que vam fer uns periodistes a l’abril a Brussel·les, ja era conscient d’aquest nou terrorisme i noves formes d’organitzar-se. Però a banda d’aquest titular que pot tenir molt ressò mediàtic, Internet pot ser una eina fantàstica per a la interacció entre persones, associacions i entitats i crear una societat més oberta i més predisposada a compartir coneixement, idees i reptes, en la línia d’ajudar molt més als ciutadans amb la relació amb l’administració pública.

I.cat – Doncs Eduard, moltíssimes mercès per dedicar-nos uns minuts del teu temps i ja saps que aquí, a Informàtica.cat, és a casa teva i hi seràs sempre benvingut.

E.B. – Igualment a vosaltres. Sort i molts ànims en aquests temps de reptes nous i l’esperança de combatre la crisi el més aviat possible.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Entrevista amb Eduard Batlle”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio