Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
General, Hardware

Si Apple no hagués existit mai

By , on 24 de setembre de 2007

Aquesta es una especulació trobada a Extremetech sobre què passaria si uns dels pioner dels ordinadors personals no hagués existit mai. Compte, que s’intenta fer una traducció més o menys acurada, però si vols llegir la història “correcta” cal que vagis a l’article original a Extremetech.

“Arribo a l’oficina, amb la cartera penjant d’una espatlla i un cafè de Peet a la mà. Sembla que és més d’hora del que en realitat és, potser perquè he estat treballant fins tard.

El problema d’escriure sobre ordinadors domèstics es mantenir-se al dia d’aquestes màquines. A vegades desitjaria que existís un estàndard d’ordinador, però això no es més que un somni. No obstant, els ‘HC’ (Home Computer) han recorregut un llarg camí des de els inicis de les ‘capses’ Altair y Compupro.


Quan arribo a l’oficina, vàries grans capses m’estan esperant. El nou ordinador d’entreteniment domèstic Harmon Karon és un d’aquests que m’esperen. Harmon intenta establir una nova categoria, el ‘HEC’. I el que jo dic respecte a HEC, qui vol lligar-se a un únic format, quan el CD es perfectament adequat? El representant de Harmon ha exposat prou bé com transferir música d’un CD al dispositiu magneto-òptic del HEC Harmon (fins a trenta CDs dintre d’una cinta). Però un cop la música és a la cinta, no la pots extreure.

Em deixo caure al meu escriptori i trec l’ordinador portàtil Tandy NB5000. És un dispositiu molt simple, no molt més gran que una llibreta gran, amb una pantalla LCD de 80 columnes. Ha estat un llarg i feixuc procés obtenir l’aprovació del Radio Shack NBC per part del departament TI de Ziff-Davis. Aparentment, comprar el software per convertir el format text en alguna cosa que els mini computadors DEC puguin reconèixer ha estat molt car.

Em trobo a mi mateix desitjant que una de les grans companyies d’ordinadors hagués entrat al mercat dels HC, però han cedit aquest segment a les companyies de productes de consum electrònic. Sony, Toshiba, NEC i altres es van berenar empreses com Amiga, Atari i vàries companyies de hardware a finals dels 80, i van començar a treure dotzenes de HCs diferents. Això va ser tant el somni com el malson dels entusiastes del HC. Tots els dispositius eren molt atractius però passar dades d’un a l’altre era un veritable embolic.

Era un caos que més d’una dotzena de companyies estiguessin fent microprocessadors per HCs, cada un dels quals tenien diferents conjunts d’instruccions, diferents longituds de paraules, i diferents ordres de bits. Però això era seguretat de treball per escriptors com jo, que podien donar sentit a tot això per als usuaris finals. No hi ha cap companyia que hagi obtingut l’èxit necessari respecte als altres com per establir un estàndard.

Llegeixo el meu sumari de les últimes unitats magneto-òptiques de 200MB, i el transfereixo al floppy de 5MB del meu NBC. La unitat de NEC és clarament la millor, però la de Sony la segueix de prop gràcies al seu suport tant del format estàndard de 200MB i del seu format propietari també de 200MB. De totes maneres, el format propietari pot emmagatzemar fins a 20 minuts de video, fent d’aquest format una mena de Laserdisc per a pobres. Trec el floppy drive i vaig cap al nostre equip de producció.

El sumari necessita ser editat i formatjat per als diferents tipus de correu electrònic així com per a la versió impresa. Tenim quatre persones dedicades a reformatjar el text als formats que entenen els diferents clients de correu que tenen els diferents HCs.

Torno a la meva oficina just quan sona el telèfon. Era Steve, un representant d’una nova companyía que comença a rodar a Santa Clara. ‘Ei, tenim un nou gadget molt maco. Té la mida d’una cinta de Walkman, però usa un petit drive MO per tres hores de música. Només pesa uns 250 grams. Vols provar-ho?’

‘I tant,’ dic. ‘Pot ser un bon gadget per a la nostra guia de regals per vacances.’

‘Una altra cosa. He agafat una altra compta. Estan fent aquells HCs que fan servir components externs i la mateixa tecnologia de disc magnètic fet servir a mini computadors i mainframes. A més executa una mena de UNIX.’

Sospiro. ‘Quant costa?’

‘Això es el millor. Menys de 10.000$.’

‘Steve, això és massa para la majoria de les famílies.’

‘Ei, que es realment una passada. Saps, Loyd, has d’aprendre a pensar diferent.’

Et pots preguntar com un panorama tan trist com aquest pot haver succeït si Apple no hagués existit mai. Tot i no ser un usuari de Mac, crec que Apple va actuar com un catalitzador per a la industria. Abans d’Apple, hi havía una multitut d’ordinador domèstics y PCs de negocis, executant sistemes operatius propietaris o alguna variant de CP/M. Però inclòs les màquines CP/M moltes vegades no poden parlar entre sí.

Si mai hagués existit un Apple, mai hagués sortit el IBM PC, que va produir la combinació d’innovació i estandardització que ens permet poder comprar ara PCs barats. Apple ha tingut un gran impacte, directament tant pel seu impressionant disseny industrial com pels seus esforços de simplificar la tecnologia, i indirectament estimulant la competitivitat que ha resultat en l’ecosistema de PCs que tenim a l’actualitat. Tu què creus?”

Fins aquí la història d’ ExtremTech sobre què hauria passat en el cas de que no hagués existit mai Apple. Potser la companyia d’ Steve Jobs ha tingut un paper important dintre del procés de portar la informàtica i els ordinadors personals a les llars de tot el mon, però crec que si no hagués existit Apple el resultat hauria estat semblant. Una altra companyia hauria fet el seu paper, o simplement IBM donaria la passa per si mateixa.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Si Apple no hagués existit mai”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio