Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Internet
Una cara fosca de la Web 2.0

Afamats (pel karma)

By , on 22 de maig de 2009
Meneame.net, el principal "agregador" social hispà

Meneame.net, el principal "agregador" social hispà. Foto: Guillem Alsina

La Web 2.0 ha portat aparellat un canvi en els costums dels usuaris: de l’antiga passivitat de consumidors com els actuals teleespectadors o oients d’un programa de ràdio característica de la web 1.0 en la qual hi havia relativament poques possibilitats d’interactivitat entre creadors i consumidors de continguts, a l’actual participació activa que permet a tothom opinar i rebatre les opinions dels altres. Això ha creat una nova mena d’internautes: els monstres assedegats de karma (puntuació en “agregadors” socials i altres webs fetes en base al contingut aportat pels mateixos lectors), que sembla ben bé que visquin a la xarxa, dedicant-se només en cos i ànima a fer entrades de blocs, opinar sobre les dels altres i, sobretot, buscar que els valorin la feina.

I això no està malament si no se n’abusa; tots volem que se’ns valori el que fem, que se’ns donin uns copets a l’esquena mentre se’ns diu “molt bé noi, ho has fet molt bé” (o noia…), i més encara si aquests ànims venen del nostre cercle més immediat, de la nostra família i amics. No sóc psicòleg i, per tant, no sabria explicar el perquè d’aquesta necessitat de reconeixement social, però hi és, i no trobo que sigui dolent, és quelcom que va a aparellat a la natura humana. El problema és quan aquesta necessitat de reconeixement s’acosta al paroxisme, provocant autèntiques picabaralles en serveis de posicionament social, que acaben per perjudicar al lector i als altres que hi escriuen.

Un dels “agregadors*” en què es pateix més això és Meneame.net, creat per el professor de la UIB (Universitat de les Illes Balears) Ricardo Gallí, conegut a la xarxa pel pseudònim Gallir i activista en favor del programari lliure. Deixant de banda les controvèrsies sobre si aquest home exerceix una dictadura al Menéame, cosa en la què ni hi entro ni en surto (no el conec personalment i, per tant, no opino), el cert és que hi ha hagut veritables “piques” entre usuaris per temes banals que únicament exposen una fam cega pel karma atorgat per les noticies posades.

Potser abans de continuar, caldria que us definís què és exactament això del “karma”. Per a diverses cultures orientals, tots els éssers vius (i fins i tot alguns d’inanimats que els occidentals no veiem com a tals) desprenen una energia que podríem qualificar com de metafísica, ja que s’escapa a la nostra capacitat de raonament. Seria quelcom comparable -encara que no equiparable- a l’ànima humana de la tradició judeo-cristiana, tot i que la nostra ànima és immutable, i el seu karma és dinàmic. Totes les accions que fas influeixen en el karma, una mena de puntuació que, per exemple, influeix en l’elecció de l’ésser en què et reencarnaràs en la següent vida.

Passant aquesta filosofia a la xarxa, el karma no és res més que la puntuació (simbòlica energia) que els altres lectors et donen pels articles que inclous en l’agregador social (les teves accions). Si, per exemple, publiques un article avorrit i que no agrada, te’l puntuaran a la baixa, mentre que si afegeixes continguts de qualitat, et puntuaran positivament. D’aquesta manera, et vas fent un historial de puntuació a base de karma, de punts que et donen.

Normalment, per obtenir punts positius en el karma, no només compten els vots que et donen, sinó els que tu mateix atorgues als altres, i el nombre de comentaris que fas. Es tracta de què no només ens quedem en mode passiu de rebre dels altres (encara que això exigirà la tasca activa de posar articles en el sistema), sinó que també donem i que siguem usuaris actius comentant el què altres posen.

Aquí es veu el paral·lelisme entre aquest karma i el de les creences orientals: tota acció que realitzem afecta al nostre karma, ja sigui per bé o per mal. Si incloem en el nostre llistat de contribucions un mal article que fa que ens atorguin punts negatius, el nostre karma baixarà, i serà una taca que, en major o menor mesura, sempre arrossegarem.

Menéame és un “agregador” social basat en la mateixa idea de Digg, el pioner en aquest camp, tot i que el desenvolupament en castellà difereix en certs aspectes del nord-americà. Com no podia ser menys, aquest gaudeix també d’un sistema de karma. Tot i que és el líder indiscutible a la Internet hispanoparlant (i sense comparació pel què fa a la catalana, que compta amb La Tafanera com a servei d’aquest tipus més emblemàtic), Menéame no és l’únic que empra aquest sistema del karma per als seus usuaris. Molts altres també ho fan, encara que no ho anomenin així.

Unint ara el que he comentat abans de la necessitat de reconeixement amb el karma, ens trobem amb una nova raça d’usuaris, usualment força joves encara que si hom busca bé, hi pot trobar de tot, que cerquen desesperadament aconseguir punts de karma, perseguint a la resta d’usuaris per a què els atorguin punts a les seves entrades i, en molts casos, buscant brega amb altres internautes que pul·lulen pel mateix servei que usen, i que consideren com a rivals en aquestes “guerres kàrmiques”.

No és una crítica als serveis “agregadors”. Tot i que no en sóc gaire usuari (algun cop molt esporàdicament els consulto), entenc que hi hagi molta gent a qui els siguin útils, i aplaudeixo aquestes iniciatives com a quelcom interessant, entenent també que les meves necessitats i preferències informatives difereixen de les de la majoria dels mortals (si, i que també sóc una mica freak, i això es nota en les pàgines que consulto ;-), però si ho és a aquells usuaris que en fan un modus vivendi, treballant només per a aconseguir karma i més karma.

Fa poc vaig patir en la meva pròpia carn l’atac incontrolat d’una d’aquestes feres. Fou en un servei de comunitat virtual sud-americà (i, per tant en castellà), del qual no en revelaré el nom. Em vaig afegir a aquest servei per contribuir amb alguns continguts a aquesta comunitat i al públic llatinoamericà, a més de donar-me a conèixer una mica més. No faig una autopromoció descarada, sempre miro abans de res de contribuir, però si puc treure’n algun profit, doncs també ho faig.

Vaig tenir ja fa temps problemes amb un parell d’entrades, en les quals alguns usuaris es van dedicar a insultar i faltar al respecte a d’altres a través del sistema de comentaris. Emprenyat per haver d’intervenir en els meus articles per moderar els insults d’altres sota la pressió de què em poguessin suspendre l’article i fins i tot amb conseqüències per al meu compte, vaig decidir tallar de soca-rel els problemes i tancar els comentaris, ja que al entrar un article hi ha la possibilitat de fer-ho. També cal dir que molts usuaris es divertien retocant la meva imatge d’avatar, en la qual hi tenia (i hi tinc) una foto tipus carnet. Però això és el de menys, el màxim que em feien era llàstima per perdre el seu temps en aquesta querellada, tot i que haig d’admetre que un parell de retocs em van fer gràcia.

Així les coses, l’altre dia trobo a la meva bústia de correu un missatge altament insultant en què una usuària em deia de tot per tancar els comentaris, adduint que ja que els internautes tenien la gentilesa de llegir els meus posts, i que jo els havia de donar les gràcies per això, no em podia negar a deixar-los comentar. Jo li vaig respondre explicant-li el mateix que he escrit aquí sobre els meus motius per tancar els comentaris, i de passada dient-li que no es pot tractar a algú que no coneixes de la manera en què ella se m’havia dirigit. La resposta no va estar a l’alçada: no t’agrada el caldo Guillem? doncs apa! té, dues tasses…

De debó n'hi ha per a tant? home, puc tolerar que em diguin lleig, però... ;-D

De debó n'hi ha per a tant? home, puc tolerar que em diguin lleig, però... ;-D . Foto: Guillem Alsina

M’han dit moltes coses al llarg de la meva vida, per sort la gran majoria agradables, però alguna que altra desagradable. Ara, dir que tinc un avatar de “mogólico” (entenc que en castellà d’Argentina això serà l’equivalent a mongòlic) és el primer cop. En fi, un cop comprovada l’alçada moral de la persona, ja vaig veure que no n’hi havia per esverar-me, i que la seva capacitat de raciocini estava a l’alçada de la d’una medusa, però que no deixa de ser indicatiu de certes picabaralles que he vist en altres llocs i entre altres persones.

Per cert, agraeixo als lectors d’aquell lloc que em llegeixin, però no haig de ser jo qui besi els seus peus. Tampoc ells els meus (cap persona ha de besar els peus de cap altra), però si que m’han de donar també les gràcies pel què els aporto, i això aquesta noia no ho esmentava enlloc.

Per tancar aquest cas, només dir-vos que estant inscrita al lloc web des del 2005 (vaig mirar-me el seu perfil) només havia posat cinc posts en aquell servei, tenint això si, uns quants centenars de comentaris a altres posts, mentre que jo en força menys temps de carrera tenia més de 300 posts i amb prou feines no arribava als 30 comentaris. Qui creieu que ha contribuït més al creixement de la comunitat? jo no en tinc cap dubte, i tot i que no ho faig habitualment, em penjaré una medalla: jo mateix.

Per a aquells que estigueu en qualsevol servei “d’agregador” social, només us diré una cosa: només és karma virtual! enlloc de buscar-lo tant, que total no serveix per gaire cosa, contribuïu escrivint. Serà millor per a tothom.

* perdoneu l’ús reiterat d’aquest terme, que sé perfectament que és incorrecte, però és que no he trobat cap traducció acceptada i no em veig capacitat per fer-ne una, així que ho deixo transliterat del castellà, amb un toc de catalanització i, això si, entre dobles cometes.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Afamats (pel karma)”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio