Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Internet
Un fenomen que atany als menors de vint anys

Benvinguts a la nova generació: els nadius digitals

By , on 17 de maig de 2009

Ja comença a haver-hi literatura sobre els nadius digitals

Ja comença a haver-hi literatura sobre els nadius digitals. Foto: Joey Mornin (http://www.morninj.com/2008/10/born-digital/)

Han nascut envoltats d’aparells electrònics i estan rebent de ple l’impacte de la nova era interactiva (Web 2.0, TDT, serveis al mòbil,…). No arriben ni a tenir vint anys, i la generació anterior ja no els entén. Són els nadius digitals, aquells nascuts en la darrera dècada del segle passat i que han crescut respirant electrònica. La televisió “de tota la vida” els sembla poc, i no necessiten manuals d’instruccions per saber com funcionen els nous aparells que els cauen a les mans.

La veritat és que el terme “nadius digitals” encara manca d’una definició universal i acceptada per tothom, però el què us he escrit en el paràgraf anterior crec que ho descriu prou bé en termes generals.

Jo, però, encara hi afegiria una cosa més: la seva cultura és global, expressada localment. L’idioma és encara un cert obstacle (malgrat que l’anglès s’ha convertit en la llengua oficial mundial de facto), però les tendències, modes i coneixements, es comencen a assemblar a tot arreu. Vegem si no les pel·lícules: encara recordo quan era petit i anava a l’escola (i d’això ja en fa més d’un parell de dècades), que primer senties que una pel·lícula l’havien estrenada als Estats Units i, al cap d’unes setmanes o fins i tot mesos, l’estrenaven aquí. Igualment passava amb una sèrie de televisió, i a més a més, no tenies gaires possibilitats de saber-ne res.

Jo ara ja uso Internet per saber com acabaran les sèries que segueixo. Consulto la Wikipedia (l’edició en anglès, naturalment), busco la sèrie, després la guia d’episodis, i vaig llegint els resums que hi posa. No em molesta veure sèries de televisió sabent-ne el final, i més de les que miro jo, de ciència ficció de la bona, però és que darrerament estic veient que segons el canal en el què s’emeti la sèrie, aquí anem només una setmana o dues endarrerits respecte als Estats Units o la Gran Bretanya (no us podeu perdre Primeval, aquí emesa com a “Mundo Primitivo” per Cuatro i el Dr. Who). El món es fa petit, tot es globalitza.

Però no ens apartem del camí que ens ocupa, el dels nadius digitals. En haver crescut “mamant” Internet, els nadius digitals estan habituats a emprar els serveis en línia interactius. És per això que són molt participatius i altament crítics amb allò que no els agrada, podríem dir que gairebé combatius.

Són usuaris habituals de xarxes socials, un fenomen que els ha arribat en una edat tendra i en la que encara són molt permeables a les influències. Llocs com Facebook, Tuenti o Orkut són els habituals per relacionar-se amb els seus amics, el què porta a molts a preguntar-se si no estarem veient una generació de persones que tenen amics a tot arreu del món però als quals els costa parlar amb el veí. Podria ben ser a la llarga, però ara per ara la meva experiència em diu que més que aïllar, Internet potencia que a més dels amics de l’escola, de la colla i del barri, els nois tinguin també amistats més enllà del seu entorn immediat. Esperem que el futur vagi en aquesta línia.

Per expressar-se més artísticament usen blocs (malgrat que és una tendència que s’estanca), fotologs (van a l’alça) i serveis que els permeten crear les seves llistes de reproducció de música (també a l’alça) o, encara millor, les seves pròpies músiques barrejant altres temes. Així s’explica l’èxit de llocs com Yes.fm.

Però, sobretot, són feliços compartint, i no em refereixo només als polèmics serveis P2P, sinó a qualsevol contingut. Als nadius digitals els agrada que, per exemple, si llegeixen una noticia que els agrada, aquesta tingui incorporats els botons per afegir-la a la seva xarxa social o “agregador” social preferit. D’aquesta manera s’explica l’èxit de llocs com Meneame.net, que viuen de congregar a grans masses d’internautes que els aporten cadascun d’ells els continguts en forma d’enllaços a altres pàgines.

A aquests enllaços, la resta dels usuaris del lloc web els pot donar un vot positiu o negatiu, i comentar-los. Els vots positius acostumen a alimentar un sistema de puntuació de cada usuari. Els punts s’acostumen a anomenar Karma (malgrat que això pot variar entre sistemes d’aquesta mena), i aquest fet ha creat tota una sèrie de persones que sembla ben bé que visquin per guanyar Karma, per alimentar-se d’aquesta fama caduca que proporciona Internet, i les batalletes particulars que això ocasiona.

De fet, hi ha qui diu que Meneame.net és un lloc que serveix als interessos d’uns pocs, dels seus creadors, que hi fan un autèntica dictadura. La veritat és que no tinc res en contra de que existeixin llocs web així, trobo que la gran majoria ja som prou grandets per distingir si un lloc ens dona informació de qualitat o no. Particularment, no consulto gairebé mai Meneame.net, només ho faig ocasionalment. No hi tinc res a favor o en contra, simplement no m’atrau i ja tinc altres fonts d’informació que m’agraden més.

Aquesta nova generació també té un costat fosc: corren els mateixos perills de què, per exemple, els atraquin o els robin anant pel carrer i, a més, tenen més possibilitats que els facin alguna malifeta per Internet en passar-se moltes hores connectats a la Xarxa. Així, i tot i estar previnguts de les tècniques de phishing o de l’amenaça que suposen els virus, sempre poden caure-hi més fàcilment que algú que no empri Internet de forma tan habitual. I cal tenir en compte que els cibercriminals cada dia refinen més les seves tècniques d’engany.

Un altre aspecte negatiu que pot passar fàcilment desapercebut, i que de fet és arrossegat pel desigual desplegament de les noves tecnologies, és l’enxamplament de l’anomenada “escletxa digital” entre les persones que tenen accés a les noves tecnologies i les que no. Això, a un macronivell es dona entre els països de l’autobatejat primer món i els del conegut com a tercer món, però també dins d’un mateix estat entre les persones amb més recursos, temps i coneixements i les que menys. S’ha dit que la tecnologia és un instrument per donar-nos les mateixes oportunitats a tots, i si, ho és, sempre i quan l’accés a aquestes tecnologies sigui també per igual.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Benvinguts a la nova generació: els nadius digitals”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio