Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Correu, Internet
És inevitable, però si minimitzable

Com minimitzar el risc d’ésser “espamejat”

Com fer que la nostra adreça de correu electrònic sigui el menys usada possible per enviar-nos correu brossa
By , on 27 de desembre de 2009
La paraula spam ve d'un producte càrnic britànic que va aparèixer en un celebrat sketch televisiu dels Monty Python

La paraula spam ve d'un producte càrnic britànic que va aparèixer en un celebrat sketch televisiu dels Monty Python

L’altre dia un client em va reenviar un missatge de correu que li havia arribat a la seva bústia i en el que hi deia que, si el reenviava a 10 persones i aquestes escrivien a una adreça de correu electrònic, rebria un ordinador portàtil gratuït a canvi. Si esteu pensant que a on és l’enganyifa i el perquè, és simple: l’enganyifa és el portàtil gratis, i el perquè és aconseguir adreces de correu electrònic vàlides per a enviar-hi spam.

Aquesta és la denominació del correu electrònic publicitari no desitjat ni demanat (brossa) que ens arriba a tots aquells qui tenim una o vàries bústies de correu electrònic a Internet. És com les ofertes del supermercat o els anuncis de vidents i tarotistes que ens deixen a la bústia de casa, que no hem demanat rebre’ls i que a base de repetir-los ens acaben emprenyant, però en la seva versió electrònica.

Actualment i des de fa uns anys és un negoci molt pròsper a Internet, que ha contribuït a fer que algunes persones s’enriqueixin en gran mesura a base de fer que els milions d’internautes existents perdin moltes hores de la seva vida per a netejar les seves respectives bústies de correu. Però, com ho aconsegueixen? com saben a quina bústia han d’enviar els seus missatges? com han capturat la nostra adreça? Hi ha diversos mètodes que aquests personatges empren, i encara que l’anonimat total a Internet és impossible, almenys si es pot passar desapercebut en certa mesura per minimitzar l’impacte que provoquen aquests éssers indesitjables.

El símbol de l'arroba, icònic de l'era de la informació i popularitzat pel correu electrònic

El símbol de l'arroba, icònic de l'era de la informació i popularitzat pel correu electrònic

En primer lloc, si emprem un servei de webmail públic (com Hotmail o Gmail), podem activar el filtre anti-spam que s’hi inclou per defecte. Si el correu el gestionem en local (descarregant-lo del servidor mitjançant un client com Outlook o Thunderbird), també podem aplicar els filtres anti-spam del servidor o del mateix client de correu. Si aquest no en disposés, fos massa simple o complicat de gestionar, podem recórrer a eines externes en aquest sentit.

Una de les solucions que podeu trobar al mercat és Spamina, desenvolupada a més a més al nostre país pel grup Inspirit, el CEO del qual és l’empresari figuerenc Didac Lee. I no esmento aquest producte perquè si, sinó perquè ha obtingut un gran ressò a nivell internacional, paral·lelament a l’expansió de l’empresa que l’ha dut al món, i que ha arribat a obrir oficina al Silicon Valley nord-americà, la “Meca” dels informàtics.

Fins ara he abordat les mesures per protegir-se del correu spam entrant, però també hi ha altres accions que podem emprendre per evitar que aquests missatges arribin a les nostres bústies. El tema passa per no donar a conèixer la nostra adreça de correu electrònic de forma pública, malgrat que si això ens és imprescindible, puguem fer-ho però de tal manera que els spammers tinguin dificultats per afegir-la a les seves bases de dades.

Hem d’aprofitar el fet que per a construir les seves bases de dades d’adreces de correu, els spammers empren programes que recorren tota Internet buscant aquest tipus d’informació, de la mateixa manera com els indexadors dels motors de cerca (Google, Bing, Yahoo!) recorren Internet buscant pàgines web per classificar. I com reconeixen aquestes adreces? fàcil: el format és universal: usuari@nom_de_domini.sufixe . Per exemple, una adreça del tipus guillem.alsina@informatica.cat . Per tant, el que hem de fer és dificultar-los trobar aquesta informació, però fer-ho de manera que un ésser humà pugui arribar a veure-la.

Una manera que he trobat en fòrums d’Internet en llengua anglesa és ofuscar l’adreça substituint el símbol d’arroba (@) per [at], de manera que l’adreça que us he esmentat abans quedaria com a guillem.alsina [at] informatica.cat . També podem usar un petit fitxer JPEG o GIF en el qual hi surti la nostra adreça, ja que aquests programes no acostumen a tenir la capacitat de reconèixer imatges i convertir-ne el contingut en text.

Sigui com sigui, hem de ser conscients que a la fi, en un moment o altre, la nostra adreça serà capturada, i que rebrem algun tan temut spam. El tema és que aquest impacte sigui el menys molest possible.

Foto de portada: Michael Hicks a Flickr sota llicència Creative Commons
Foto interior: Guillem Alsina

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Com minimitzar el risc d’ésser “espamejat””

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio