Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Internet
Malgrat les crítiques populars, el govern central continua impassible amb el seu projecte

“Con nocturnidad y alevosía”, la “llei Sinde”

La possibilitat de “suspendre” llocs web (un terme molt difus), un dels principals eixos de les crítiques
By , on 3 de maig de 2010

Ángeles González-Sinde, titular del Ministeri de Cultura

Una de les darreres actuacions del Consell de Ministres espanyol m’ha fet recordar aquesta vella expressió del codi penal referint-se a un agreujant. Resulta que els delictes, si els cometies a altes hores de la matinada i calculant-los bé, eren pitjors que si es cometien espontàniament durant les hores de sol. És curiós, no trobeu?

Suposo que no fou amb nocturnidad, però si amb certa alevosía quan el dia de Sant Josep el Consell de Ministres del govern espanyol va aprovar tramitar el projecte de Ley de Economía Sostenible (més coneguda com a “llei Sinde per la ministra titular, Ángeles González-Sinde) cap al Congrés per a la seva votació. I fou així perquè aquell divendres era festiu (per la constitució de Cadis del 1812, la Pepa), i això volia dir un cap de setmana llarg d’aquells en els que molta gent desapareix per tal de desconnectar-se durant uns dies de tot el que l’envolta. Es desarticulava, així, la possibilitat d’una ràpida mobilització ciutadana en contra d’aquesta aprovació.

El projecte de llei, però, ja en té molts, de detractors, per diversos motius, i no s’evitarà amb aquesta manera de fer que molts es mobilitzin i protestin, però si alguna cosa m’han ensenyat aquests darrers anys de la meva vida és que, quant més temps passa des d’alguna cosa que ha provocat polèmica en la societat civil, més deixa d’interessar a molta massa d’aquesta mateixa societat, amb la qual cosa l’impacte de les protestes es veu minimitzat.

L’aspecte més criticable de la llei és potser la possibilitat de “suspendre” l’accés a un lloc web sense que calgui una resolució judicial en ferm, amb tan sols la signatura d’un jutge a un expedient presentat per una comissió depenent del Ministerio de Cultura, un moviment que moltes persones -entre les quals m’hi compto- consideren il·legal per atorgar facultats judicials al poder executiu. El jutge prendria la seva decisió sense la possibilitat que el creador o posseïdor del lloc web es defensés, i tampoc seria necessari que veiés tota la documentació del cas o ni tan sols que entengués del tot què és el que està signant i perquè.

Però és que, a més d’això, què vol dir exactament suspendre? Clausurar és un terme clar, saps que et tanquen la web, saps que et retiren de circulació les pàgines que tens allotjades al servidor, i que a partir d’aquell moment, cap internauta hi podrà accedir. Però suspendre ve a significar una cosa semblant a què els continguts hi seran però no es podran consultar. Com? ningú ho sap, i poso la mà al foc qui menys ho entén és qui ha de signar el certificat de suspensió.

Ells, els qui defensen aquest projecte de llei s’emparen en el fet que, tal i com està muntat el sistema judicial actualment, abans que un jutge decideixi clausurar una pàgina web, els seus administradors tenen temps de migrar a un altre domini, canviar-ne l’aparença, traspassar el negoci si s’escau, tancar-ho tot i… vine a buscar-me, que hauràs de tornar a refer tot el camí que has seguit! Suspenent un lloc web sense que calgui esperar a l’autorització d’un jutge s’evita que, a més, el lloc web sospitós continuï duent a terme la seva activitat i provocant pèrdues a les productores afectades.

No és l’única mesura polèmica que inclou el projecte de llei; pel que tinc entès, també carrega contra aquelles pàgines que enllacin a continguts protegits per drets de propietat intel·lectual. Ara ja no caldrà tenir el contingut objecte de la disputa, amb un enllaç n’hi ha prou. Però això pot tenir conseqüències més greus de les que ens pensem.

Posem que ara són només continguts audiovisuals però que, en el futur, a algú del Ministerio se li acudeix que una pàgina web que té una noticia crítica amb aquest organisme o amb alguna entitat que li és afí com ara la SGAE i en la qual s’hi inclou un enllaç a, posem, l’article d’un diari que està protegit per drets de copyright (malgrat que no es fa còpia d’aquest contingut, només se l’enllaça!), ha de ser suspesa. Si, efectivament, d’això a casa meva se’n diu censura.

La persecució dels infractors dels drets d’autor no és, a priori, criticable, però si ho són les formes. I aquestes, les que han triat Ángeles González-Sinde, SGAE i companyia no són les millors.

Foto20minutos.es amb llicència

Comment | Trackbacks Closed.

1 Comment en ““Con nocturnidad y alevosía”, la “llei Sinde””

1

Vaig llegir que si aquesta llei es posava al BOE, es podrià tombar fàcilment perque es inconstitucional. El que no poden fer ara es, com es diu en castellà, “poner puertas al campo”. Vaig posar un post el mes passat en el meu blog, una conferencia d’en David Bravo, que en parla d’aquest tema. Feliciatarte pel blog, i dir que ja et tinc enllaçat. Salutacions!

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio