Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Internet
Els diaris en línia consideren que només la multinacional del cercador n'obté beneficis mentre ells treballen

El món editorial, a la grenya amb Google

El magnat nord-americà de les comunicacions Rupert Murdoch va disparar el primer tret d'aquesta guerra
By , on 17 de desembre de 2009
El servei Google News, objecte de la polèmica

El servei Google News, objecte de la polèmica

Tot sembla haver començat a mitjans del mes passat, quan el multimilionari nord-americà Rupert Murdoch va fer unes declaracions en les quals es manifestava contrariat pel fet de què els seus mitjans fossin accessibles des del Google sense que les seves empreses hi guanyessin ni un ral -o centau de dòlar, parlant amb més propietat-.

No era una veu qualsevol clamant en el desert, car Murdoch és un dels principals “media mogul” (potentat del sector de les comunicacions i el periodisme, capaç de generar corrents d’opinió mercès als mitjans de comunicació que té al seu poder) del país, amo i senyor del grup Fox (televisió), de la CNN i del prestigiós Wall Street Journal.

L’empresari va arribar a amenaçar amb treure els mitjans sota el seu control de les bases de dades de Google, una amenaça a la què la multinacional del cercador va respondre estoicament dient que, si ho volia, era lliure de fer-ho. Posteriorment, es va especular que Microsoft es trobava al darrere de tota la maniobra esperonant Murdoch, ja que a la companyia creada per Bill Gates li convé que Google gasti diners en tenir contents els creadors de continguts, per així estrangular-la econòmicament. Aquesta teoria vindria reforçada pel fet de què el posseïdor de la CNN estaria negociant amb Microsoft per oferir els continguts del seu imperi mediàtic en exclusiva a Bing.

El problema de fons

Rupert Murdoch, fent-li el joc a Microsoft?

Rupert Murdoch, fent-li el joc a Microsoft?

No obstant ja he començat l’article dient que “tot sembla haver començat a mitjans del mes passat”, dubtant-ne més que no pas afirmant-ho, ja que de fet podem trobar l’arrel d’aquest problema a principis-mitjans de la dècada dels noranta, quan Internet començava a popularitzar-se entre els usuaris finals.

Llavors era una època en la que s’afirmava que el futur estava a la Xarxa, i els continguts començaven a fluir-hi amb soltura. I ho feien amb un preu per als grans mitjans i gratuïtament per part d’altres, sobretot els més petits i els naixien en el mateix àmbit digital, que volien obtenir difusió. L’estratègia d’aquests darrers es basava en monetitzar la seva feina a base de publicitat i patrocinis, un sistema que semblava que ho havia de solucionar tot i que finalment es va demostrar vàlid només en certa mesura, com el crack de les “punt com” de principis de la dècada present va demostrar.

Però llavors el “mal” ja estava fet: la majoria dels grans mitjans s’havia vist empès a posar els seus continguts disponibles gratuïtament a Internet, ja que si no ho haguessin fet, això hagués significat perdre pistonada respecte als rivals que si ho feien i als nous mitjans. Només uns pocs van romandre amb un model de pagament, ja fos total o parcial. El Wall Street Journal en fou, precisament, un, i al nostre país hi trobem casos com El País, que durant molt temps va conjuntar ambdues estratègies, la dels continguts gratuïts i els de pagament.

Al mateix temps esclatava l’auge de Napster i tota la revolució P2P que ha comportat dues coses principalment: per una banda que a la majoria de la gent li sembli que els continguts audiovisuals tenen un preu zero, que estan en tot el dret de descarregar-los d’Internet sense pagar res. Però, per altra banda, l’erràtic camí seguit per les entitats que -segons afirmen elles- protegeixen els drets de propietat intel·lectual, ha deslegitimat aquestes de la defensa que diuen dur elles pels mètodes emprats, el què ha reforçat entre els usuaris aquesta sensació del “tot gratis, tot s’hi val”. I és en el marc d’aquesta guerra que crec hauríem d’incloure les tensions entre la premsa escrita en línia i els cercadors.

La resposta de Google

I què ha fet la companyia del cercador per solucionar aquest malestar dels mass media? doncs baixar-se parcialment els pantalons i oferir una sèrie d’eines que permeten a aquells que publiquen controlar exactament què és el que surt, com i a on de les seves pàgines.

Per començar, ha diferenciat les bases de dades i motors de cerca del que és el servei News i el cercador general, permetent d’aquesta manera que hom pugui incloure continguts en un, en l’altre, a cap d’ells o a ambdós.

També ha modificat el seu programa First Click Free per a què sigui més flexible. Ara, un editor pot definir quantes pàgines web del seu lloc veu gratuïtament l’internauta abans de tancar-li l’accés per al que queda de dia i exigir-li que aboni una quota de subscripció.

En definitiva, mesures que ajuden, però que al meu parer no disminuiran les crítiques d’alguns com el Sr. Murdoch.

Imatge Google News: Guillem Alsina
Foto Rupert Murdoch: Elysson de Castro a Flickr

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “El món editorial, a la grenya amb Google”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio