El Partit Pirata assoleix l’escó al Parlament Europeu

L'hemicicle de Brusel·les

Fa un temps us havíem parlat d’una formació política molt peculiar, que basa tota la seva filosofia i programa en les noves tecnologies i en l’ús que els ciutadans en fan d’aquestes. El Partit Pirata va néixer fa pocs anys a Suècia, però s’està estenent amb rapidesa per tot el món i en les darreres eleccions europees del 7 de juny ha aconseguit un escó al Parlament de Brussel·les.

Diversos són els factors que s’han donat per tal que això sigui possible: d’una banda, el desinterès dels ciutadans del vell continent en el procés comunitari, tot i que segons afirmen polítics i periodistes, cada cop més coses es decideixen des de Brussel·les. Aquest mateix desinterès i apatia ha fet que molts votants donessin una oportunitat a formacions alternatives, que d’altra manera no haurien votat en uns altres comicis.

Això ha donat ales per una banda a la sempre menyspreable ultradreta, i per l’altra a formacions més llibertàries o centrades en algun aspecte concret de la nostra societat com són el Partit Antitaurí (tot i que a aquest sembla que només l’han votat els que anaven a les seves llistes i alguns dels seus familiars, però no tots…) i el mateix Partit Pirata.

El perfil del votant “pirata” (si em permeteu anomenar-los carinyosament d’aquesta manera) és el del noi jove, amb inquietuds polítiques i socials però que al mateix temps està desencantat amb les formacions polítiques tradicionals i el seu discurs, i que recela obertament dels polítics que representen aquestes formacions.

La polèmica resolució del cas The Pirate Bay ha actuat de catalitzador per a mobilitzar un electorat que, d’altra manera, potser s’hauria quedat a casa, com he dit abans, poc motivat pel procés d’unió dels estats europeus.

Aquesta formació ha aconseguit captivar al 7,1% dels votants suecs, esdevenint la cinquena força en aquests comicis i catapultant al seu cap de llista vers el Parlament de Brussel·les. Poca cosa podrà fer un sol diputat “Pirata” a la capital belga, sobretot enfrontat a la gran majoria de formacions que recolzen d’una o altra manera la imposició del cànon, però a fi de comptes era quelcom que ja se sabia i al què no per això s’hi ha de renunciar. La vida -i la política encara més- ha de ser el terreny per buscar que les utopies es compleixin.

I per acabar, una curiositat: us heu fixat que les sigles del Patit Pirata coincideixen amb les d’una altra gran formació a nivell de l’Estat Espanyol? ;-)

Imatge: Xavier Larrosa a Flickr