Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Internet

El principi de neutralitat de la xarxa

By , on 19 de desembre de 2008
Aquesta formosa senyoreta ha trobat una forma molt idònia de demanar que es preservi el principi de neutralitat de la Xarxa

Aquesta formosa senyoreta ha trobat una forma molt idònia de demanar que es preservi el principi de neutralitat de la Xarxa

D’un temps ençà està sonant amb força un nou terme que resulta encara força desconegut per a la majoria del públic usuari de casa nostra, però que pren una importància fonamental quan es tracta de parlar d’una xarxa equànime que tracta a tothom de la mateixa manera. És el principi de neutralitat de la Xarxa.

Definit d’una forma ràpida, podem dir que el que postula aquest principi és que els proveïdors de serveis que proporcionen accés a Internet als usuaris finals no atorgaran més prioritat al tràfic generat per uns determinats serveis que per altres, sinó que tractaran els paquets generats per tots els serveis amb la mateixa consideració.

Dit així ràpidament, podem no veure les implicacions d’un control arbitrari del tràfic de dades a Internet, però hi són i tenen la seva importància.


[ad]

En primer lloc, cal que us expliqui que la possibilitat de connectar-se a la Xarxa de xarxes rau en la contractació dels serveis que ofereixen els ISP‘s (sigles d’Internet Service Provider), empreses que donen un “tub” per a què la informació faci el trajecte des de casa dels usuaris a qualsevol altre ordinador que estigui connectat a Internet en qualsevol lloc del món i viceversa.

Antigament (fa uns quinze anys) hi havia una gran quantitat d’aquestes empreses, moltes d’elles petits proveïdors locals, però la reorganització del mercat ha provocat o que aquests petits jugadors es fessin grans o bé que acabessin essent absorbits per altres de més grans, generalment operadores globals de telecomunicacions.

Així ha estat com avui en dia pràcticament tot el mercat de la connectivitat a Internet està dominat per operadores que ofereixen serveis integrats de telefonia, televisió per cable i accés a Internet, i que en molts casos ho complementen també amb telefonia mòbil.

Quant més gran és l’empresa, més interessos té en joc en el seu sector i activitat. Així és com a les grans operadores (que avui en dia equivalen com bé he explicat a ISP’s) els interessa limitar, frenar o directament eliminar determinat trànsit de dades a les seves xarxes. I quin tipus de trànsit?

El primer que em pot venir al cap és el de la veu sobre IP, VoIP pel seu acrònim en anglès. Aquest servei consisteix en la possibilitat de realitzar conferències de veu de persona a persona en temps real a través d’un dispositiu amb accés a una xarxa IP com és Internet. Per resumir i aclarir: que des del meu ordinador personal jo puc trucar a un telèfon de veu normal i corrent -dels de tota la vida, vaja- i em cobren només la trucada local. Si, si veieu els guanys que deixarien d’ingressar les operadores per aquest concepte, ja heu vist la mare del pollastre.

Un altre tipus de tràfic que als grans ISP’s els interessa limitar o tallar és aquell derivat dels sistemes d’intercanvi d’arxius P2P (per entendre’ns, emule, Ares i altres parents propers o llunyans). Les motivacions en aquest cas són legals i per estalviar-se problemes.

Els P2P són una font constant de problemes i conflictes, ja que són perseguits per entitats de gestió de drets d’autor i grans productores de continguts (discogràfiques, estudis cinematogràfics), que arriben a judici en alguns casos contra usuaris particulars, empreses i algun que altre ISP.

Sortosament, aquí el poder d’aquestes entitats és més o menys limitat (i si en el moment de llegir això us esteu estirant dels cabells tot pensant en el cànon digital, diríem que aquest és precisament un contraexemple d’aquest menor poder que he dit) respecte al què tenen als Estats Units, on constitueixen grups de pressió realment importants.

Limitant o directament eliminant el tràfic de dades d’aquests sistemes, els ISP’s aconseguirien treure’s els problemes del damunt i fer nous amics entre aquests grups mediàtics, una possibilitat sempre sucosa.

No obstant, són diversos els governs, institucions i empreses que defensen aferrissadament que els ISP’s no puguin controlar la prioritat del tràfic de dades dels serveis en línia que passa per les seves màquines. El perquè és fàcil: si jo controlo el flux de quelcom, qui m’impedeix fer-ne el que jo vulgui?

Ara imagineu-vos una empresa com Google, que viu completament del que fa a Internet. Posem que un dels seus més directes rivals, Yahoo! o Microsoft (i recordeu que això és només un exemple) arriba a un acord amb els principals ISP’s del món per tal de fer que el seu tràfic tingui prioritat per sobre d’altres i, més concretament, del de Google. I pitjor serà encara si al responsable de fer-ho a cadascun dels ISP’s se li fa arribar un lot de Nadal amb un gran pernil… encara que estiguem en ple agost.

Evidentment, tots podem veure ràpidament com en seria això de perjudicial per a Google. No obstant, qualsevol empresa que ofereixi productes o serveis a la Xarxa pot veure-se’n afectada.

És per això que aquells qui defensen el principi de neutralitat de la Xarxa són bàsicament aquelles empreses que ofereixen els seus productes i serveis a Internet, i que per tant viuen gràcies a això.

Els pro-neutrals constitueixen un important grup de pressió als Estats Units, allò que en aquell país anomenen “lobby”, una paraula a la qual aquí encara no hi estem acostumats perquè per a la nostra cultura un grup de pressió als polítics és quelcom groller, que no juga amb les regles democràtiques, però que a l’altra banda de la “gran bassa” tenen institucionalitzat i reglamentat.

Segons els seus defensors, el principi de neutralitat ens garanteix una Internet equànime, en la qual els serveis triomfaran per la consideració que els tinguin els usuaris i no per interessos purament comercials, que és el que es podria esdevenir si guanyessin els contraris a aquest principi.

També es garantirà un aspecte sovint oblidat però cabdal: si limitem l’ample de banda de nous serveis que puguin perjudicar els interessos d’un grup influent però minoritari, estem retardant l’avanç global de la societat, retardant en definitiva (per poc que sigui) l’evolució tecnològica. És el que en el seu moment va passar amb les connexions de tercera generació o que continua passant amb la veu IP, que les operadores tenen infraestructures que han d’acabar d’amortitzar i de les quals encara en poden treure sucosos beneficis sempre i quan no s’implanti massivament aquesta tecnologia que redueix la despesa dels usuaris, minvant amb això els seus beneficis.

Diuen que el nou gabinet Obama és clarament favorable al principi de neutralitat, el que en principi ens hauria de garantir a tots plegats una igualtat d’oportunitats a Internet almenys durant els propers anys.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “El principi de neutralitat de la xarxa”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio