Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Internet, Seguretat

Eugene Kaspersky advoca per la creació d’un ‘passaport’ per poder accedir a Internet

By , on 21 de setembre de 2008

Eugene KasperskyL’expert rus i fundador de l’empresa que porta el seu cognom no es cansa de reclamar sistemes que permetin un control més estricte de qui accedeix a Internet per tal de prevenir les males accions que s’hi duen a terme. Lluny de polèmiques sobre si això trairia l’esperit de llibertat i anonimat de la Xarxa, la idea de Kaspersky no és nova ni ell ha estat el primer en defensar-la públicament. Hom hi pot estar en contra, però sense cap dubte l’enginyer rus és una d’aquestes veus que dona gust escoltar i amb les que es pot dissentir i discutir distesament, amb educació i elegància.

Hi ha veus que el critiquen per oferir una situació molt alarmista del que està passant a la Xarxa, però personalment i després de veure com està la situació entre els usuaris finals, crec que d’alarmisme més aviat poc. És clar que també entenc que els dubtes que es tenen són raonables, car aquest home es guanya la vida amb la venda d’antivirus i productes de seguretat i, naturalment, aquest estat de por li convé per als seus interessos.

Recordo una conferència al darrer SIMO (la fira informàtica de Madrid, una de les més importants d’Europa) en la qual Kaspersky ja advocava per la creació d’un cos policial internacional amb jurisdicció a la Xarxa de xarxes, una “Interpol d’Internet” com la anomenar ell en referència al cèlebre cos policial transnacional.


[ad]

Aquest cop, la proposta de Kaspersky ha anat més enllà, i en unes jornades celebrades a la ciutat russa de Sant Petersburg, ha proposat la creació d’un “passaport d’Internet”, un document acreditatiu del dret d’una persona a navegar per la Xarxa i que permetria, a més, identificar de forma unívoca aquesta persona. Evidentment, en el cas d’una acció delictiva a la Xarxa, seria molt més fàcil la identificació del causant, però aquesta és una arma de doble tall, ja que acabaria amb el proverbial anonimat del que gaudeixen els internautes.

I aquesta és una qüestió que no manca d’importància, doncs si Internet ha tingut èxit i s’ha implantat a la societat és gràcies a la possibilitat de ser anònim d’una manera gairebé total. Això ha possibilitat que, per exemple, la Xarxa és convertís en el mitjà de comunicació dels que s’oposen a règims totalitaris com el de la Xina o Corea del Nord, però això també ha ajudat a que spammers, virii (creadors de virus), ciberdelinqüents i en darrera instància terroristes, hagin pogut dur a terme les seves fosques activitats.

Si de bon començament els diferents governs nacionals no semblava que li donessin gaire importància, des de fa uns anys el control sobre Internet ha esdevingut una “patata calenta” que tots semblen voler abordar “per la porta del darrere“, amb mesures que busquen la detecció i identificació d’elements políticament perillosos però que en canvi no han aconseguit aturar els perills intrínsecs de la Xarxa que ens afecten cada dia en la nostra vida quotidiana.

El mateix Kaspersky reconeixia que els governs han estat incapaços d’aturar aquests perills, i jo m’atreveixo a dir que no han ni volgut intentar-ho, capficats en amenaces terroristes que no per això deixen de ser importants però de les que potser se n’han fet un gra massa i s’han utilitzat per controlar moviments opositors, dissidents i, en general, qualsevol mostra d’incomoditat política.

Però Kaspersky no només es va quedar en les propostes de mesures socials per lluitar contra el cibercrim, ja que també en va proposar de tècniques. Per exemple, respecte als navegadors web (que s’han convertit en l’objectiu del malware en ser l’eina emprada per accedir a la Xarxa) va proposar que s’executessin en una “sandbox” per a més seguretat. El terme ‘sandbox’ (literalment, caixa de sorra) denota un entorn d’execució separat del sistema operatiu i tancat, de manera que les interaccions entre el programari que s’executa dins aquest entorn i el sistema operatiu muntat directament sobre la màquina són mínimes. Naturalment, amb això també es redueix en gran mesura el risc d’infeccions víriques o per causa d’altre malware.

Eugene Kaspersky va afirmar que donaria amb gust part de la seva privacitat a la Xarxa a canvi de gaudir de més seguretat, i us haig de dir que hi combrego, jo també donaria part de la meva privacitat a canvi de més seguretat. Però al mateix temps, em veig incapaç d’exigir que altres facin el mateix, que combreguin amb les meves idees i que cedeixin part d’una intimitat que la Xarxa els havia donat.

Perquè, al cap i a la fi, no ens enganyem: l’actual Internet va créixer patint l’indiferència dels governs que ara la critiquen perquè els comença a no anar bé el model de creixement que ha tingut. Per tant, amb quin dret unes entitats es posen a regular d’aquesta manera quelcom que fins que no els ha molestat ni tan sols els ha interessat? No perjudicaria això a més gent de la que beneficiaria?

El govern xinès ja està fent intents per a què l’anonimat a la Xarxa sigui més dificultós. Naturalment. I si poguessin, potser prohibirien cridar “Visca el Tibet lliure” a qualsevol lloc del món. Doncs no, això no hem de permetre-ho.

I no s’hi val amb acusar el mitjà, ja que amb això caiem en un joc de mai acabar: si Internet és dolenta en el seu plantejament i s’ha de controlar totalment subvertint-ne l’esperit llibertari, jo exigeixo que es prohibeixi tenir ganivets de cuina a taula, ja que no són pocs els crims que s’han comès amb aquesta eina. Fins i tot em sembla que alguns dels terroristes de l’11-S van segrestar els avions empunyant aquests estris…

No, el problema no és la Xarxa així com no ho són els ganivets. Els veritables problemes són més profunds i exigeixen que tots ens hi posem per a resoldre’ls, ja que procedeixen de velles ferides com el colonialisme impulsat pels països occidentals als segles XVIII i XIX (i que encara perviu en certa mesura), les seves conseqüències, el fanatisme i la intolerància religiosos, els nacionalismes agressius i expansionistes,…

I curiosament, jo he trobat una medicina que pot guarir molts d’aquests mals: una Internet oberta a tothom, lliure i llibertaria que permet conèixer altres cultures i pensaments, que sobreïx d’informació i contacte humà i que, en definitiva, pot permetre formar persones lliurepensadores que respectin als altres.

I vosaltres, què en penseu de tot plegat?

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Eugene Kaspersky advoca per la creació d’un ‘passaport’ per poder accedir a Internet”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio