Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Internet, Seguretat
Un alt directiu de la companyia fica la pota amb les seves declaracions

Google: a voltes amb la privacitat

La comunitat internauta ha reaccionat de manera contundent
By , on 21 de desembre de 2009
Eric Schmidt, CEO de Google i autor de les polèmiques declaracions

Eric Schmidt, CEO de Google i autor de les polèmiques declaracions

Les polèmiques relatives a la privacitat dels usuaris que empren les eines en línia de la companyia del conegut cercador no són noves, però fins ara -i que jo recordi- no havien arribat a un nivell de virulència tal com el que pot arrossegar les recents declaracions d’Eric Schmidt, CEO de l’empresa.

L’amic Schmidt és un home bregat en el sector empresarial del món de les tecnologies, ja que abans d’incorporar-se a Google havia format part de l’equip directiu d’Apple (que no és poca cosa) i, abans d’això, havia estat a Sun Microsystems i Novell. Però, malgrat tot el bagatge com a directiu que pugui tenir aquest bon home, sembla que la mà trencada amb la comunitat no la hi té gaire, tot i que suposo és conscient de la importància creixent que en els nostres dies tenen els usuaris.

Les declaracions exactes (traduïdes de l’anglès) que Schmidt va fer en una entrevista foren: “Si tens quelcom que vols que ningú sàpiga, en primer lloc potser no ho hauries de fer. Però, si realment necessites aquesta mena d’intimitat, la realitat és que els motors de cerca -incloent Google– retenen aquesta informació durant algun temps i és important que, per exemple, tots estem subjectes a la Patriot Act i és possible que tota aquesta informació pugui ser posada a disposició de les autoritats”. Dit d’una altra manera: si vols privacitat total, et fo… t’és impossible.

Aquestes declaracions han sulfurat una comunitat d’internautes ja per ella mateixa molt sensible respecte a aquests temes de la privacitat. La imatge que ha donat el CEO de Google es pot resumir en “us estem espiant a tots a totes hores, i les dades que obtenim les passem al govern dels Estats Units”. Personalment, res que a mi m’espanti, doncs ja vaig assumir fa temps que el Gran Germà existeix i ens té a tots bastant collats. No vull donar-me aires, però m’hi jugaria quelcom a què existeix un arxiu amb el meu nom en alguna agència de seguretat nord-americana, ja sigui la CIA, la NSA o altra, simplement pel fet que escric articles a Internet i els signo amb el meu nom. El què hi pugui posar és ben poca cosa, i si, si hi penses gaire fa mitja por (per no dir por del tot), però segur que es pot evitar?

A la Xarxa de xarxes existeixen eines d’encriptació que permeten protegir els missatges de correu electrònic i altres documents de mirades indiscretes, incloent-hi els serveis secrets de diversos països. Són les que empren, per exemple, els dissidents xinesos o d’altres països sotmesos a dictadures que censuren i controlen l’ús de les comunicacions, fins i tot a nivell personal. Però aquí no estem parlant d’això.

Schmidt es referia òbviament a l’ús d’eines com Google Docs o, fins i tot, del cercador. Perquè si un dia, avorrits, engeguem la tele i estan fent un reportatge sobre l’atemptat de l’11-S a Nova York, i ens dona per buscar al Google termes com “Ossama”, “bomba”, “islam”, i d’altres, la nostra IP juntament amb aquests termes quedarà desada en els servidors de Google, i aquesta informació pot arribar a la CIA o a alguna altra agència governamental nord-americana. I d’aquí a ser considerats sospitosos de terrorisme hi ha… qui ho sap quantes passes?

De la mateixa manera, si mirem pornografia, les nostres passes quedaran també enregistrades, amb el què a Washington poden tenir una imatge molt bona de les nostres filies, fòbies i preferències en l’aspecte sexual. Això és quelcom que pot semblar mancat d’importància ara, però qui sap si en el futur arribem a una posició important en el govern, o al capdavant d’una empresa important i aquesta informació l’aprofiten per fer-nos ¿xantatge? I només exposo uns casos excepcionals de les implicacions que pot tenir que una empresa aliena disposi d’informació nostra generada a través d’Internet.

La reacció més contundent a les afirmacions de Schmidt ha vingut per part d’Asa Dotzler, cap de desenvolupament de la Comunitat per a Mozilla, és a dir, el que s’encarrega de coordinar i ordenar els programadors que voluntàriament dediquen part del seu temps a desenvolupar codi per a aquest projecte.

El què ha fet Dotzler es pot qualificar com d’errada de càlcul: recomanar l’ús de Bing enlloc de Google als usuaris de Firefox, ja que proposa una política de privacitat més favorable a l’internauta. I perquè dic que es pot titllar d’errada de càlcul? ben simple: segons les darreres dades proporcionades per la mateixa Fundació Mozilla, aquesta entitat depèn econòmicament de Google.

El motiu d’aquesta dependència és la inclusió del requadre de cerques a la part superior dreta del navegador, que permet als usuaris buscar directament un terme o conjunt de termes a la Xarxa. I, malgrat que es pot configurar de diferent manera, per defecte aquest requadre apunta a Google, empresa que entrega una part dels beneficis en publicitat que aquest acord li genera a la Fundació Mozilla, uns diners que constitueixen el gruix del pressupost d’aquesta entitat (pel cap baix, unes tres quartes parts).

En definitiva, tenim un escalfament de les relacions diplomàtiques entre Google i Mozilla i la certesa que, independentment de quin servei en línia emprem, la privacitat absoluta és impossible.

Foto: Charles Haynes a Flickr sota llicència Creative Commons

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Google: a voltes amb la privacitat”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio