Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Internet

Google Chrome a fons

By , on 9 de setembre de 2008

Google Chrome amb Informatica.cat i l\'article que li vam dedicarJa fa uns dies que la multinacional del cercador va publicar el seu revolucionari navegador web Chrome, i ja és hora de que després de polits els primers errors, li donem un cop d’ull a aquesta versió, encara beta i exclusivament per al sistema operatiu Windows de Microsoft… tot i que em temo que no trigarem gaire a poder veure la resta de versions promeses, per a Linux i Mac OS X.

Curiosament, i abans de començar, diré que el principal problema que he llegit a Internet que se li ha trobat a Chrome és a la seva llicència d’usuari. Resulta que en el punt 11 del text hi deia que Google té els drets de propietat individual de tot el contingut que es generi a través del programa, pel que es podia interpretar que si emprem Chrome per a escriure una entrada al nostre bloc o pujar una foto nostre al Flickr, els drets de propietat intel·lectual d’aquest material podien restar en mans de Google. Sortosament, la multinacional nord-americana ja ha resolt aquest problema, que sembla haver estat degut al fet que els textos de la llicència d’usuari dels seus serveis són estàndards, essent adaptats tan sols en aquells punts en els que calgui. I sembla ser que en aquest cas es van deixar de retocar el text de l’onzè punt.

No deixo de banda encara aquest tema perquè en tenir-ne les primeres noticies em va provocar una reflexió: tant bo és Chrome que se li han d’anar a buscar tres peus al gat amb la llicència d’usuari? Doncs la meva resposta és que per ser una versió beta funciona prou bé i els passa la ma per la cara a la resta de navegadors disponibles per a Windows en molts aspectes.


[ad]

YouTube, un dels llocs que sembla ser han donat mes maldecaps als usuaris de ChromePerò anem a pams i comencem per on ha de ser, pel principi. I el principi en aquest cas és la instal·lació del programa. Chrome ha estat pensat per ser un navegador amable per a tots els públics, tant per als “frikis” de les noves tecnologies (entre els quals m’hi incloc) com per als usuaris finals més novells. És per això que la instal·lació ha de ser extremament senzilla, ja que és un pas que, de no ser resolt satisfactòriament, por fer perdre usuaris.

També val a dir que el sistema operatiu Windows dona moltes facilitats per a descarregar i instal·lar un programari directament des d’Internet i en un sol pas. Un bon exemple d’això ho tenim en el Java de Sun Microsystems: no cal que ens descarreguem el paquet d’instal·lació i després li fem doble clic des del lloc on l’hàgim desat, sinó que mitjançant la tecnologia ActiveX, podem dur a terme tot el procés des del mateix navegador mitjançant uns pocs clics de ratolí. També val a dir que el procés es troba disponible en la nostra llengua, quelcom cada dia més habitual en el món del programari.

Quan visitem la pàgina de Chrome i fem clic sobre el botó d’instal·lació, en primer lloc veiem la llicència d’ús i un botó optatiu que ens permet escollir si volem enviar dades de la nostra navegació a Google o no, per tal que ells les estudiïn i millorin els seus productes gràcies a la informació proporcionada per aquestes dades i moltes altres de la resta dels usuaris que accepten compartir-les amb la companyia. I un cop acceptat això, s’enceta el procés d’instal·lació de Chrome, que ja no demanarà cap altra dada fins que estigui instal·lat el programa. La veritat, en tots els anys que porto com a informàtic, no recordo res tan fàcil d’instal·lar per a qualsevol perfil d’usuari.

Provat el mateix procediment però accedint a la pàgina d’instal·lació des del navegador web Firefox, la funcionalitat és la mateixa, no rescindint-se només l’automatització de la instal·lació a l’ús de l’Internet Explorer.

Diuen que un dels punts forts de Chrome és la seva velocitat. Realment no hi puc estar més d’acord: és de llarg el navegador web més ràpid que hagi vist mai, amb un temps de càrrega en el sistema simplement menyspreable.

L’altre punt fort és la interfície: elegant, còmoda i molt simplista però sense resultar excessivament espartana. A més, pel que veig, el navegador es troba totalment traduït al català, tant en el que es veu immediatament com en la totalitat de menús i quadres de diàleg.

Google Docs, amb un texte carregatNo em resisteixo gaire a provar-lo, així que no trigo en teclejar la primera URL i, decepcionat, comprovo com la velocitat de descàrrega i renderització del lloc web no és tan ràpida com havia llegit. No he cronometrat una sèrie de tests entre els diferents navegadors, la veritat és que sempre he trobat aquesta mena de proves un pèl fredes i buides de la naturalitat i proximitat que, enlloc d’uns simples nombres, et pot donar la intuïció d’aquell qui prova el producte.

Jo diria que dels navegadors que he provat per a Windows, fins a l’aparició de Chrome, ha estat el Firefox 3 el més ràpid en tot, fins i tot en el moment de carregar per primer cop el programa. En un barem global, potser l’Internet Explorer seria el següent (malgrat que en certes coses el guanya l’Opera), i Safari i Opera formarien un petit grup allunyat dels dos primers. Amb l’irrupció de Chrome, em sembla que aquest ocupa el primer lloc pel que fa a lleugeresa, rapidesa de càrrega del programa, estabilitat i senzillesa, però no pel que fa als temps de descàrrega de la informació i renderització dels llocs.

La meva impressió pel que fa a l’aspecte particular de la velocitat en la descàrrega i renderització de les pàgines es veu confirmada en la navegació posterior a través de diversos llocs web, tan diversos i nombrosos com he pogut, amb gran quantitat de gràfics o més simples i basats molt més en text.

Però allò per al què realment sembla haver nascut Chrome són les aplicacions en línia, així que decideixo començar entrant al meu compte de Gmail per a tot seguit fer una repassada a les principals aplicacions proporcionades per la companyia del cercador com són Docs&Spreadsheets o Calendar, a veure com rendeix.

Amb Gmail la sensació és de que les coses realment s’han accelerat en tots els sentits: la descàrrega de les dades i la renderització de les pàgines. No sabria dir-vos si és perquè al ser una aplicació de Google, el navegador està d’alguna manera optimitzat per a ella, o bé la responsabilitat és del nou motor de processament de JavaScript, V8. En qualsevol cas, la càrrega de les imatges encara em continua semblant un xic lenta en comparació amb el Firefox.

En el cas del Google Docs&Spreadsheets, la versió d’ús lliure i gratuït de les Google Apps, la sensació és la mateixa: inicialment, triga en carregar, però un cop fet aquest primer pas, l’aplicació vola. Per exemple, a l’hora de crear un document amb el processador de texts, el primer cop triga un xic des de que obre el marc fins que em permet editar, però un cop tancat i tornat a obrir vola, el mateix que passa si creem un nou document. Amb el full de càlcul i el calendari passa el mateix.

Per tal de provar alguna eina en línia de la competència directa de Google, em decideixo pel servei de correu en línia de Microsoft, Hotmail. I primera sorpresa: un cop validat en el sistema amb el meu nom d’usuari i contrasenya, se’m presenta una pàgina en la qual des dels servidors de Hotmail se m’informa que el navegador que estic emprant no és la millor opció per accedir al meu compte, i se’m recomana “actualitzar-me” a l’Internet Explorer, Firefox o Safari. No obstant, també se’m dona la possibilitat de continuar per on vaig, cosa que faig. A partir d’aquí, la càrrega i el funcionament de l’aplicació en línia segueixen la mateixa tònica que en els casos anteriors: la velocitat inicial molt lenta i un desenvolupament posterior molt més ràpid.

Això de que una fallada en una de les pestanyes no afecta a la resta de pàgines obertes en altres pestanyes no sempre es compleix: a mi, per exemple, en un moment donat m’ha deixat de respondre una de les pestanyes on hi tenia el Google Docs, tot obrint el menú per a crear un nou fitxer, i això sembla haver afectat a l’altra pestanya que em restava oberta i que he hagut d’acabar tancant, en la qual hi tenia el Gmail.

Quelcom que m’havien comentat és que amb el servei de vídeos en línia YouTube, Chrome dona alguns problemes. En el moment de la càrrega de la plana, la seva renderització i el posterior ús amb reproducció de vídeos no m’ha donat cap mena de maldecap. Ha estat en el moment de posar un vídeo a pantalla completa que, quan l’he volgut tornar a la mida normal, m’ha començat a fer el burro. S’ha quedat com endormiscat, com si s’hagués penjat el procés. El primer cop només tenia oberta la pestanya amb el YouTube, pel que he volgut repetir l’experiment amb una altra pestanya oberta. Ho he fet dos cops: en el primer, i al cap d’una estona d’esperar, el navegador m’ha indicat mitjançant un missatge que el vídeo empotrat havia fallat. A partir d’aquí he deixat de poder veure’l tot i que m’ha permès continuar navegant i, eventualment, tornar a carregar la pàgina corresponent a aquest vídeo.

En el segon cas, durant uns moments m’ha semblat que el navegador es penjaria i, de fet, no ha reaccionat, però ho ha acabat fent al cap d’uns vint segons aproximadament, permetent-me continuar veient el vídeo.

També val a dir que durant les proves, en deixar un dels ordinadors amb el que he treballat, desconnectat de la corrent (és un portàtil) i esgotar-se-li la bateria, en engegar-lo i tornar a iniciar el navegador, aquest no havia desat enlloc l’estat de sortida, quelcom que amb Firefox o Opera és el més usual a més de pràctic. També és clar que la configuració per defecte li indica al navegador que obri amb la pàgina d’inici, una configuració que personalment trobo desencertada, ja que a aquestes alçades el mínim que es pot pressuposar a un programa com Chrome és que aquesta opció vingui activada de sèrie.

Per accedir a la configuració del navegador i a totes les funcionalitats que proporciona disposem tan sols de dues icones a la banda esquerra de la barra d’adreces/barra de cerca: una, amb la imatge típica d’un arxiu de document, amb el qual despleguem les opcions corresponents al treball amb el navegador, com poden ser la creació d’una nova pestanya, una finestra o bé una finestra amb mode Incognito (que no deixa cap dada de la navegació que hem fet a l’ordinador local).

L’altra icona té la forma d’una clau anglesa, i com podeu imaginar, aquí hi trobem agrupades totes les eines que fan referència a la configuració de les diferents opcions incloses amb el programa. Així, des d’aquí també podem accedir a l’historial, que se’ns obrirà en una nova pestanya, o al gestor de descàrregues, que de la mateixa manera se’ns obrirà també en una nova pestanya.

Per acabar, destacar la inclusió d’una utilitat d’importació de configuracions que detecta automàticament els navegadors que tingueu prèviament instal·lats en el vostre ordinador i us permet migrar a Chrome ítems com ara la pàgina d’inici, els preferits o el motor de cerca emprat per defecte.

Resumint, us puc dir que per al meu gust, Chrome és -encara tot i estant en fase beta- una eina prou madura com per al seu ús regular, molt recomanable per a aquelles persones que empren les aplicacions en línia de Google amb regularitat, i imprescindible per a aquells que en fan un ús extensiu. Però, si us trobeu amb que heu de navegar força per Internet i no depeneu exclusivament dels serveis de Google, jo particularment us recomanaria que us quedeu amb Firefox en l’entorn Windows i Linux, i Safari en el Mac OS X. Almenys fins que la propera versió de Chrome no ens sorprengui amb un augment de la velocitat ;-)

Per la resta, trobo que compleix amb escreix el que promet, i serà interessant veure com Microsoft por aguantar aquesta nova embranzida en la guerra dels navegadors, ja que a partir d’ara es veu ben clar que no serà una competició entre els browsers de la companyia de Redmond i el de Mozilla, sinó que aquest de Google tindrà el seu lloc destacat en la baralla.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Google Chrome a fons”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio