Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Internet

La nova amenaça a la industria audiovisual: pel·lícules per ser vistes en línia

By , on 26 de octubre de 2008

La Jungla 4.0, un dels darrers exits cinematografics que de ben segur ja es pot veure en liniaSembla que les poderoses productores de Hollywood encara no s’han fixat en aquesta forma de compartir pel·lícules, però aviat ho faran. I els caldrà fer-ho impel·lides per l’èxit que ara mateix no té però que ben aviat començarà a gaudir. Em refereixo no a les descàrregues P2P, sinó a una tecnologia al meu entendre més pràctica, còmoda i “neta”: veure els films directament des d’Internet sense haver-los de descarregar.

La tecnologia fa temps que hi és, i si no fixeu-vos en YouTube: què és si no un magatzem de pel·lícules? Desconec si hi ha alguna limitació que imposin a nivell de durada de les gravacions o de drets de copyright, però si obviem això, no seria possible desar tota una pel·lícula comercial de les que fan als cinemes en aquest servei propietat de Google? Evidentment, ho seria, i això és el que es comença a fer des d’altres serveis.

Si busquem “videos online” a qualsevol cercador, de ben segur que acabarem arribant a alguna pàgina en la qual hi trobem un extens llistat de pel·lícules (moltes de les quals d’estrena) que podem veure de forma gratuïta des del mateix navegador, sense haver-nos de descarregar cap programa ni instal·lar un client P2P com l’eMule.


[ad]

Aquestes pel·lícules empren l’habitual reproductor Flash d’Adobe (el mateix que fa servir YouTube) així com el més recent DivX entre d’altres, i presenten diversos avantatges respecte a les descàrregues P2P habituals.

El mostrari de pel.licules d\'un d\'aquests llocsEn primer lloc, no cal aguantar grans esperes, doncs el film es descarrega d’una sola “tacada” (pot trigar més o menys, això si), i a més a més es pot començar a veure abans que estigui del tot descarregat, cosa que amb els sistemes P2P tradicionals, si bé no és impossible, si que és força difícil. Això és degut al tipus de còdec emprat en aquestes filmacions que es pengen en línia. Així, doncs, per lenta que ens vagi la xarxa, sempre podem començar a veure el tros que s’hagi descarregat en algun moment.

Com que normalment també podem accedir directament al tram de pel·lícula que vulguem, ens és molt fàcil començar a veure una pel·lícula en un moment determinat, deixar-la a mitges per manca de temps o per voler fer una altra cosa en aquell moment, i reprendre’n el visionat més endavant. Si, és clar que això també ho podem fer amb un fitxer que tenim a l’ordinador o amb un DVD, però si no t’emportes el disc amb tu o el fitxer que conté la pel·lícula… serà més difícil. En canvi, amb els films en línia tenim l’avantatge de la ubiqüitat, els podem veure allà on vulguem i hi hagi un ordinador amb connexió a Internet.

Un darrer avantatge que trobo a aquests sistemes és que no cal instal·lar res a l’ordinador. Potser un plug-in per poder veure el metratge, però es farà un sol cop i ja està. No cal estar amb molestos programes P2P que, a més, consumeixen ample de banda de forma continuada. Si, és una afirmació un pèl egoista (ja que amb les pel·lícules en línia només descarreguem, no estem actuant de servidors per a altres usuaris de la Xarxa com passa en les xarxes P2P), però a fi de comptes és un avantatge vist des del punt de vista de l’usuari.

Aquesta forma d’ús la trobo més que ideal per a un usuari novell, ja que només demana conèixer l’adreça del lloc web d’on es troba la pel·lícula. Per a aquells que no tinguin gaires coneixements d’informàtica, la instal·lació del plug-in necessari per a la visualització la pot dur a terme qualsevol “amic informàtic” (tothom en té un; els meus amics em tenen a mi en aquest càrrec, ja ho veieu ;-) .

Caminant per la corda fluixa

Tot el que he explicat sembla que està molt bé, però… i el tema legal? són legals aquests serveis? doncs sense ser advocat us diria que tant com els P2P… o sigui que més aviat poc.

De fet, ens trobem amb una mena de “buit legal” si furguem una mica en com funcionen aquestes pàgines: les adreces que ofereixen pel·lícules en línia presenten un reproductor que correspon a un servei extern que està penjat en un altre servidor (és el que se’n diu un reproductor ’embedded’ o empotrat). Actuen, per tant, com a simples índexs d’aquests altres serveis en línia que és realment on es posen els continguts de vídeo.

Si agafem un d’aquests serveis, com per exemple Megavideo (que és el que m’he estat mirant jo), podem trobar a la seva clàusula d’ús que no es permet la càrrega de material subjecte a drets de copyright del qual o no se’n sigui el posseïdor, o bé no es tingui permís d’aquest per pujar-los. Però, en el mateix document, s’especifica que els responsables de Megavideo no estan monitoritzant activament tots els continguts que passen pels seus servidors, de manera que informar sobre possibles abusos de drets de propietat intel·lectual o de copyright és una tasca que queda en mans dels legítims posseïdors, que han de ser els que busquin els infractors i informin de l’abús.

És un mètode que ha funcionat fins ara sense que ningú “emprenyés” la gent de Megavideo, però crec que tampoc trigarà gaire la industria cinematogràfica en interessar-se.

YouTube, en canvi, això ho té més apamat, i són bastant més vigilants amb temes de drets de copyrights, no en va ja han patit alguna envestida de productores o canals de televisió.

Així que el que ens resta preguntar-nos és quan es despertaran les productores cinematogràfiques i encetaran una ofensiva contra aquest tipus de serveis, ja siguin les pàgines que proporcionen enllaços o els servidors que emmagatzemen el metratge (que jo crec que els pals baixaran per aquesta última banda).

En la meva opinió, de moment aquesta industria té problemes als quals enfrontar-se molt més importants, inclosos aquells que es refereixen a les descàrregues il·legals en línia, ja que els serveis P2P continuen essent el mitjà més popular per fer-les. Els visionat en línia guanyarà adeptes al llarg de l’any vinent i el 2010, així que les primeres demandes serioses les podrem veure a mitjans de l’any vinent.

No reflexiono en aquest escrit sobre la moralitat del tema, que a mi em sembla diferent de l’aspecte legal, cosa que deixaré per a un altre dia ;-)

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “La nova amenaça a la industria audiovisual: pel·lícules per ser vistes en línia”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio