Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Internet

Què és Facebook?

By , on 21 de desembre de 2008
Facebook, el cinquè lloc web del món

Facebook, el cinquè lloc web del món

És un dels termes més cercats enguany a la Web segons l’anàlisi Zeitgeist de Google, i s’ha imbricat tan a fons en la cultura popular que fins i tot he sentit que se l’esmentava en un gag del conegut espai humorístic de TV3 Polònia. Es tracta de Facebook.

Tenir amics al Facebook ha deixat de ser una raresa social, una cosa de frikis per passar a ser un must si em permeteu una expressió un xic pija. No m’agraden gaire els anglicismes, però també és cert que molts estan al Facebook per simple esnobisme, així és que amb aquests termes parlem el mateix llenguatge. Must, per cert, és una paraula anglesa, i vindria a traduir-se i adaptar-se com a quelcom que cal tenir per estar a la moda.

Però per començar, què és Facebook? Doncs és el que s’anomena una xarxa social, un indret d’Internet en el qual la gent es dona d’alta i crea un perfil amb les seves dades. Què s’hi pot posar? Doncs tot el que vulguem i no ens preocupi que sàpiguen la resta dels mortals; des de la nostra data de naixement -en alguns casos informació ultrasecreta- fins a les nostres pel·lícules preferides o la música que més ens agrada.


[ad]

Amb posterioritat, a aquestes dades hi anirem afegint fotografies, enllaços de pàgines en les quals hi trobem quelcom interessant, i sobretot contactes. Perquè per veure el perfil complet d’una altra persona primer l’hem d’afegir com a amistat nostra.

Això significa enviar-li una petició d’amistat que ella ha d’acceptar. I què puc fer amb un amic? Doncs enviar-li missatges, veure el seu “mur” (que és un element del perfil que ens va mostrant l’evolució del seu posseïdor i les relacions que estableix amb els seus contactes), comentar les fotografies que va posant i fins i tot fer servir amb ell petites aplicacions que s’executen sobre l’API de Facebook i que ens permeten crear enquestes i extrapolar-ne els resultats.

I tot això gratis, és a dir, sense pagar ni un duro ni un euro. Ràpidament us olorareu que el negoci hi ha de ser per alguna banda, però que no el veieu. Publicitat? Amb la quantitat de milions d’usuaris dels que gaudeix el servei, sens dubte deu ser una possibilitat prou sucosa, però és que a més Facebook facilita el somni de qualsevol publicista i expert en màrqueting: segmentar a la perfecció l’oferta publicitària segons els gustos i les preferències de la nostra audiència potencial.

I és que no en va, a la base de dades dels usuaris de Facebook hi podríem trobar -si ens hi deixessin remenar- les preferències personals molt detallades sobre un gran ventall de temes, pel què contractant la publicitat amb aquesta xarxa social saps o com a mínim tens una gran seguretat que el teu missatge no només arribarà al públic, sinó que a més ho farà a l’adequat.

Segons el rànquing d’Alexa, titllat de poc fiable per gairebé tothom però considerat igualment una referència (paradoxes de la vida), Facebook.com és el cinquè lloc web més visitat del món només darrere de Yahoo! (portal generalista), Google (a molts els pot sorprendre que el famós cercador no sigui el número 1), YouTube (també propietat de Google, tota una referència en vídeos a Internet) i Windows Live (els serveis en línia de la totpoderosa Microsoft).

Aquest èxit no l’ha aconseguit de la nit al dia. Fundada el 2004, Facebook estava inicialment pensada com una eina que permetés mantenir el contacte entre els companys d’institut i universitat. El seu ús era tan simple i intuïtiu (encara avui ho és) que ràpidament es va estendre entre el públic al qual anava dirigit, depassant el seu àmbit inicial i gaudint d’un gran èxit als Estats Units, on s’ha convertit en quelcom gairebé imprescindible. Aquests darrers dotze mesos han acabat per consagrar Facebook com LA xarxa social en majúscules arreu del món.

Sobre la seva utilitat, jo en puc donar fe. A més de comptar amb un perfil personal gràcies al qual m’he retrobat amb una gran quantitat d’amics als quals havia perdut la pista en el passat, també hi he creat alguns perfils per a actes i esdeveniments en els quals hi he participat d’una o altra manera en l’organització o hi he col·laborat, per tal de fer publicitat d’aquests actes i fidelitzar aquelles persones que hi havien de venir i gaudeixen també de presència a la xarxa social per antonomàsia.

I és que no només podem crear perfils corresponents a persones físiques, sinó també a actes o organitzacions. És un trampolí molt vàlid per promocions, pel fet de poder crear una xarxa de contactes als quals fidelitzar (quelcom més difícil pel tradicional correu electrònic).

Dins de Facebook, a més, podem crear esdeveniments que tindran el seu calendari, la seva agenda, la seva organització i els seus convidats. A aquests darrers els podrem enviar la corresponent invitació, veure quants i quins l’han acceptat o declinat, o enviar-los recordatoris i avisos.

En definitiva, Facebook és una plataforma en la qual podrem crear-hi “clubs”.

Tot i el seu enfocament dirigit principalment a l’usuari final, Facebook li està guanyant la partida fins i tot a les xarxes socials enfocades als professionals, a les àrees de negoci, com ara Xing. La seva vida social és tan intensa que els seus participants munten sovint trobades presencials que els permeten conèixer-se en la realitat.

Aquest apartat ens pot dur al cantó fosc de la xarxa, i que curiosament és el que surt sempre als telenotícies; és el cas d’una menor britànica que va muntar una festa aprofitant l’absència dels seus pares, i en va enviar les invitacions per Facebook, fent la convocatòria oberta a tothom qui volgués; el resultat: una banda de joves prou salvatges que es dediquen a rebentar esdeveniments convocats a través del Facebook va irrompre a casa seva i va arrasar amb tot.

No obstant, i tot i que aquest cantó fosc acaba sent sempre el que salta a les primeres pàgines dels rotatius i el que obre els noticiaris de la televisió, Facebook és una eina més que tenim a la nostra disposició i que podem optar per fer servir o no. A fi de comptes, els que la critiquen per recopilar masses dades dels usuaris poden perfectament no participar-hi, i d’aquesta manera en resten sans i estalvis. Com tot a la vida, Facebook té la seva part bona i la dolenta. Jo ja us ho he explicat, ara depèn de vosaltres provar-ho o no… ;-)

Comment | Trackbacks Closed.

1 Comment en “Què és Facebook?”

1

fa uns dies vaig rebre aquest e-mail, ¿que hi penseu vosaltres?

ESPIONAJE EN LA RED
Facebook es de la CIA
El popular sitio con 150 millones de usuarios está financiado con capital de riesgo de la Agencia Central de Inteligencia que espía a todos los usuarios y recluta sus agentes a través del portal Wgoobar@miradasalsur.com
Aunque se presenta como un inofensivo sitio web de redes sociales, que tiene como finalidad facilitar las relaciones interpersonales. el portal Facebook que reúne a más de 150 millones de usuarios a nivel mundial es en realidad un experimento de manipulación global. El popular Facebook es una sofisticada herramienta financiada por la Agencia Central de Inteligencia,(CIA) que no sólo la utiliza para el reclutamiento de agentes y la recopilación de información a lo largo y ancho del planeta, sino también para montar operaciones encubiertas. La más reciente y exitosa fue la movilización internacional contra las Farc, lanzada desde Facebook a comienzos de este año.
En teoría, Facebook es una herramienta de comunicación social que permite contactar y archivar las direcciones y otros datos de los amigos y familiares que conocemos. Pero también constituye una mina de informaciones para los servicios de inteligencia que explotan estos datos, y que gracias a Facebook, saben todo sobre sus usuarios.
La enciclopedia electrónica Wikipedia presenta a Facebook como un sitio web de redes sociales. Los usuarios pueden participar en una o más redes, en relación con su situación académica, su lugar de trabajo o región geográfica.
Millones de usuarios ofrecen de forma voluntaria información sobre su identidad, fotografías y listas de sus objetos de consumo favoritos.
Uno recibe generalmente por correo electrónico un mensaje, de parte de un amigo que con buenas intenciones y, sin saber lo que esto implica, lo invita a inscribirse y participar en Facebook.
Lo que no saben es que esos datos van a parar directamente a los discos duros de las computadoras de la Agencia Central de Inteligencia de los EEUU.
El controversial sistema Beacon que utiliza Facebook hace un seguimiento de las actividades de todos los usuarios y sus asociados, incluyendo aquellos que nunca se registraron en Facebook o los que desactivaron sus cuentas con este sitio Web.
En Facebook participan los 16 servicios de inteligencia de los Estados Unidos, comenzando por la CIA, el Pentágono y el Departamento de Defensa. Todo lo colectan y todo lo guardan. Nada se les escapa: fotos, correos electrónicos, conversaciones, imágenes, música y cualquier otra información relevante. Con eso establecen perfiles psicopolíticos y cuadros de contactos de cada usuario.
La población de Facebook crece a razón de dos millones de personas por semana con lo cual la CIA está accediendo a una fenomenal base de datos que contiene las relaciones entre 150 millones de personas desde la escuela primaria y a lo largo de toda su vida.
“Facebook, al igual que PayPal, es un experimento social de perfil neoconservador”, afirma el periodista Tom Hodgkinson, del diario británico The Guardian.
Aunque el proyecto fue concebido por Mark Zuckerberg (Harward), la cara real detrás de Facebook es Peter Thiel, inversor de capital de riesgo y cofundador y presidente del sistema de pago en línea PayPal.
Thiel dice que PayPal demuestra que no sólo se puede encontrar valor en objetos, sino también en las relaciones entre los seres humanos.
En realidad, PayPal es una manera de mover dinero alrededor del globo sin restricciones, saltándose todos los controles de divisas”.
Otro de los personajes detrás de Facebook y de Thiel es René Girard, un gurú de Stanford, que sostiene que el comportamiento humano funciona por deseo mimético, un concepto cada vez más utilizado en operaciones de inteligencia.
Girard afirma que la gente se mueve como un rebaño y se copia una a otra sin mucha reflexión. Para Thiel, el objeto de deseo es irrelevante. Todo lo que se necesita saber es que los seres humanos tienden a moverse en manada.
SE BUSCA ESPIA
Desde diciembre de 2006, la CIA utiliza Facebook para reclutar nuevos agentes.
Al igual que otras empresas u organizaciones sin fines de lucro, la incursión de la agencia de espionaje en Facebook es parte de una nueva estrategia. En otros organismos gubernamentales existen estrictas regulaciones federales que guían el reclutamiento y contratación, pero la CIA es una agencia exenta, lo que significa que tiene su propia autoridad de contratación y no es auditado.
“No es necesario obtener ningún tipo de permiso para poder incluirnos en la red social”, dice la CIA.
DÓLARES $ MARCADOS
El portal vale cientos de millones de dólares y fue creada con dinero de Greylock Venture Capital, un fondo de inversión que tiene un fuerte vínculo con la CIA.
La más reciente inyección de capital a Facebook -29 millones de dólares- fue liderada por Greylock Venture Capital. Uno de los socios de Greylock es Howard Cox, según The Guardian-, pertenece al grupo de inversión en capital de riesgo de la CIA.
Creada en 1999, su misión es la de “identificar y asociarse con compañías que estén desarrollando nuevas tecnologías para ayudar a proveer soluciones a la Agencia Central de Inteligencia”.
Un caso cierto: Colombia
Una minuciosa investigación realizada por el periodista Pascual Serrano del diario digital Rebelión, revela como Facebook fue utilizado para armar una campaña internacional contra las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (Farc)
El 4 de febrero se celebró en todo el mundo una movilización contra las Farc. Los medios destacaron la espontaneidad de la iniciativa, supuestamente originada desde Facebook al que presentaban como una red social para los estudiantes.

Los medios insistieron que todo partía de “un ingeniero civil de 33 años reconvertido en informático y afincado en la ciudad colombiana de Barranquilla”.
La izquierda colombiana, organizaciones de Derechos Humanos y familiares de retenidos por las Farc criticaron duramente esta movilización a la que calificaron de partidista porque negaba la posibilidad de una salida dialogada al conflicto, ignoraba los crímenes cometidos por los paramilitares y el ejército y apostaba por una solución exclusivamente militar al gusto del gobierno de Álvaro Uribe, los sectores militares, las empresas de armamento y del gobierno de USA
Entre los grupos de usuarios de Facebook hay títulos elocuentes: “Un millón de voces contra las Farc” (130.000 inscriptos), “Mil personas que odian a Hugo Chávez” (1.300 abonados) y “Yo también quiero ver muertos a los de las Farc” (8.200 usuarios), lo que da idea de su línea ideológica en lo referente a Colombia.
Facebook recuerda a una novela de John Le Carré en la que detrás de los títeres están los titiriteros.
Diario Miradas al Sur 08-JUN-2008

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio