Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Internet

Què és Second Life?

By , on 29 de novembre de 2008
Una parella flirtejant al Second Life

Una imatge de Second Life, familiar per als lectors habituals del nostre bloc

Després de publicar fa uns dies un article sobre la infidelitat virtual, alguns de vosaltres ens heu demanat que us expliquem amb més detall què és Second Life, atrets principalment per alguna cosa que n’heu llegit i sobretot per imatges o vídeos que n’heu vist. I no, no us explicarem el secret per fer-vos rics en aquest món virtual, més que res perquè si nosaltres el sabéssim jo m’hauria assegut davant l’ordinador durant una bona estona per escriure aquest article, sinó que seria a les Maldives gaudint de la meva fortuna ;-)

Second Life és el que s’ha anomenat un “metavers“, un entorn de realitat virtual totalment immersiu que sobreexcedeix l’univers real en certs aspectes. El terme fou encunyat el 1992 per l’escriptor Neal Stephenson a la seva novel·la Snow Crash, tot un èxit entre els lectors més ‘techies’. En aquest món, els usuaris interactuen amb altres persones a través del que s’anomena avatar, una representació electrònica del seu personatge dins del metavers. Tant l’avatar com la resta de Second Life, existeixen doncs només en els processos executats per centenars d’ordinadors interconnectats entre ells, els servidors de l’empresa Linden Lab que tant d’èxit ha tingut amb aquesta creació.

És Second Life equiparable a la pel·lícula Matrix? no, definitivament i sentint desil·lusionar a aquells lectors que ja estigueu pensant en ser el proper Neo, Second Life no substitueix la realitat, sinó que més aviat la complementa proporcionant-nos una nova manera d’interactuar entre nosaltres mateixos i amb la xarxa.


[ad]

El món de la política ha començat a usar Second Life com a plataforma per captar votants

El món de la política ha començat a usar Second Life com a plataforma per captar votants

La idea no és nova, i de fet els mons virtuals i paral·lels -o substitutius- del món real són una fantasia recorrent en les novel·les de tipus cyberpunk (semblants a l’anteriorment esmentada Snow Crash), normalment lligats a una societat dominada i tiranitzada per uns pocs en la qual un altre grupuscul no més nombrós intenta trencar les cadenes que lliguen tothom en nom d’una llibertat absoluta, un entorn pre-revolucionari que hom podria equiparar a l’existent a França o a Rússia abans dels seus respectius moviments revolucionaris, i amb la qual també juga la tan famosa pel·lícula Matrix. Però Second Life tampoc pateix de la tirania d’uns pocs, tot i que no és descartable que al seu interior s’hi amaguin grupúsculs de “rebels sense causa“.

Definir exactament què és Second Life és força complicat, però si busquem una definició molt més assequible, us diré que és un programa que es descarrega gratuïtament des d’Internet, s’instal·la a l’ordinador i ens permet entrar en un món de fantasia semblant al dels jocs d’ordinador en 3D. De fet, hi ha autors que s’hi refereixen com un joc, un joc social en el que el paper que interpretem és semblant al de la vida real però permetent-nos realitzar coses i ser d’una forma que en la nostra vida diària no ens atrevim. D’aquí, un dels factors d’èxit d’aquest món virtual.

L’altre és que el món es construeix a mida dels qui s’hi connecten. Linden Lab posa els servidors que permeten mantenir el món virtual, el territori, les illes, els continents (en això és homologable a un planeta com la Terra), i aquests terrenys són llogats o venuts a terceres parts, a usuaris que volen tenir edificis, cases o negocis a l’entorn. A partir d’aquí, és l’usuari el que s’ha de construir el seu edifici i tots els objectes que necessita.

Una escena familiar que podria pertanyer a qualsevol domicili... tot i que en aquest cas només s'esdevé a Second Life

Una escena familiar que podria pertanyer a qualsevol domicili... tot i que en aquest cas només s'esdevé a Second Life

Evidentment, construir és fàcil però no trivial. Per començar hem de disposar d’un terreny, i si entrar i tafanejar a Second Life és gratuït, tenir-hi possessions no ho és. Costa uns diners que s’han de pagar a Linden Lab, ja que d’aquí es guanya les garrofes aquesta empresa. Un cop tenim la base, ens fa falta la resta, un edifici, una caseta. Cal edificar-la dissenyant i modelant en 3D, una cosa que no tothom domina (jo mateix en sóc un negat). El disseny d’edificis, objectes, roba per als avatars i fins als avatars mateixos és un altre negoci pròsper que trobem a l’entorn, i és que Linden ens deixa comercialitzar els objectes que creem, i que cobrarem en la moneda pròpia del sistema, el Linden Dòlar. Ja hi ha bancs del “món real” que canvien els Lindens per moneda de curs legal, Dòlars nord-americans o Euros, amb la conseqüent comissió per a Linden Lab i per als mateixos bancs, una altra via d’ingressos per a l’empresa.

Això constitueix un veritable sistema econòmic, igual com el que tenen molts països i amb un moviment que ja voldrien per a ells alguns petits estats, però que també ha significat algunes crítiques per a l’empresa. Més que res perquè el Linden Dòlar no està reconegut com una moneda de curs legal, i res obliga a la companyia a restituir els Linden Dollar en cas de que es corrompés la seva base de dades d’usuaris i es perdés l’acumulat per a algun usuari.

Un altre factor d’èxit important ha estat el fet de què la propietat intel·lectual d’allò que construeixen els usuaris roman en el seu poder, a diferència d’altres entorns en els quals la propietat intel·lectual queda en mans dels propietaris que posen els recursos per a què el món virtual s’executi.

El nostre avatar pot assemblar-se tant a nosaltres o ser tan diferent com vulguem. Hi ha qui es posa forma d’animal, d’altres es fan més atractius, i altres el fan semblant amb totes les conseqüències. El meu, per exemple, se m’assembla… bé, d’acord, una mica més prim (ell va al gimnàs, jo no ;-)

Dins del món virtual hi podem trobar des d’empreses que ofereixen productes virtuals o reals (com una altra botiga en línia) fins a jocs de rol o llocs d’aficionats a diverses coses. És possible, per exemple, visitar la rèplica virtual de la nau Enterprise, protagonista principal de la saga de ciència ficció Star Trek, o una ciutat de l’Imperi Romà en la seva època de màxima esplendor i fins i tot enrolar-se a la legió romana (i creieu-me, aquelles faldilletes llueixen bé un cop posades a l’avatar ;-)

Les darreres passes de Linden Lab per popularitzar encara més el seu entorn han estat obrir el codi font del seu visualitzador per tal que pugui ser utilitzat per altres programadors, i facilitar la infraestructura necessària per a què altres empreses puguin allotjar illes senceres de l’entorn. La primera clienta d’aquest darrer servei ha estat IBM.

Sense cap mena de dubte, Second Life ha marcat un abans i un després en els entorns virtuals i en la forma de comprendre i interactuar amb Internet. Personalment, no sé si el futur d’aquesta empresa és continuar triomfant o bé enfonsar-se, però sí que crec que gràcies a ella estem veient com serà probablement la Internet del futur: un entorn immersiu semblant al món real però que ens permetrà saltar-nos les barreres físiques i convertir-nos en aquella persona que sempre hem volgut ser.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Què és Second Life?”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio