Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Linux, Tutorial

Com adoptar Linux

By , on 3 de novembre de 2008

Tux, la mascota de LinuxPosi un pingüí a la seva vida” podria ser perfectament el títol d’aquest article, però és que no va adreçat a fer apologia del sistema operatiu clònic de Unix creat per l’estudiant finlandès Linus Torvalds (veieu la semblança entre el nom d’aquest i com va batejar la seva creació?), sinó a aquells que ja estan decidits a fer el pas o fins i tot l’han fet, i es troben un xic desorientats.

Les persones acostumem a buscar una certa continuïtat i tranquil·litat. Fins i tot els esperits més aventurers tenen un lloc al què anomenar llar, al qual tornar-hi quan acaben alguna aventura per tal de descansar i preparar un altre viatge; és el cèlebre “repòs del guerrer“. Doncs bé, en termes informàtics, tots com a usuaris també ens busquem la nostra “llar“.

Un bon exemple d’aquesta voluntat de crear-nos un lloc totalment a mida és l’escriptori: ens hi podem posar un fons de pantalla al nostre gust (de fet, la majoria de la gent ho fa, jo inclòs), els accessos directes dels programes que fem servir més sovint, els documents més recents, o els gàdgets (widgets o com vulgueu anomenar-los) que ens proporcionen la informació més actualitzada i els darrers serveis. En definitiva, moblem la nostra llar digital encara que no ho fem amb taules i cadires, sinó amb programes i fitxers.


[ad]

A nivell de funcionalitat treballem exactament de la mateixa manera. Si hom ha après ofimàtica i a usar un processador de textos amb el Microsoft Word, tendirà a buscar exactament aquest programa o un que se li assembli d’allò més, que tingui les icones al mateix lloc i amb el mateix dibuix.

Així doncs, aquest article està pensat a mode de guia per a aquelles persones que volen substituir el seu Windows per un Linux o que ja han donat aquest pas i que volen acabar de completar el llistat de programes equivalents en el sistema operatiu del pingüí a aquells que tenien abans.

– Microsoft Word/Excel -> OpenOffice. L’OpenOffice és el que s’anomena una suite ofimàtica. Es composa de diversos programes, els més importants dels quals són el processador de textes (Writer), full de càlcul (Calc), presentacions i base de dades. L’OpenOffice és un projecte que va néixer sota el nom de StarOffice per part d’una companyia anomenada StarDivision que fou comprada posteriorment per Sun Microsystems, i inicialment no era lliure. Ja des de bon principi perseguia l’objectiu d’erigir-se en substitut de l’Office de Microsoft (que també és un paquet ofimàtic i en el qual s’hi inclouen el Word, l’Excel, el PowerPoint i l’Access), i per això té des de sempre compatibilitat amb els fitxers generats pels programes de Microsoft.
L’OpenOffice també es troba disponible per a altres sistemes operatius a banda del Linux, com poden ser el mateix Windows, el Mac OS X d’Apple i el més desconegut Solaris de Sun Microsystems. La seva descàrrega és lliure i gratuïta, així que és una bona eina per aquelles persones que treballin en ambients en els quals hi ha diversos sistemes operatius.

Internet Explorer -> Firefox. Juntament amb l’abans esmentat OpenOffice és un dels programes lliures més coneguts. Es tracta del navegador web que inclouen la majoria de les distribucions Linux per la seva potència i per ser lliure. És comparable (si no superior) als altres navegadors de la competència com l’Internet Explorer de Microsoft, el Safari d’Apple o l’Opera. Aquest darrer és també una bona opció, ja que si bé no és lliure, si és multiplataforma (és a dir, que es pot executar en diversos sistemes operatius), estant disponible també per a Linux.

Imatge promocional del Firefox

Sabent que el motor de renderització de l’Internet Explorer de Microsoft és únic, i pensant en dissenyadors de pàgines web i serveis online que només funcionin amb aquest programa, també tenim a la nostra disposició el programa IEs4Linux, que ens permet l’execució del navegador de Microsoft en el sistema operatiu del pingüí.

Nero -> K3B. Aquesta és una tria força personal, ho reconec. Nero és una suite molt completa que ha depassat amb escreix la seva funcionalitat inicial de gravar CD’s i DVD’s per erigir-se en un complet conjunt d’utilitats per a creació de mitjans digitals. K3B no és ni de bon tros tan complet, però personalment no li he tret mai cap més partit a una d’aquestes utilitats que el simple fet de bolcar imatges ISO descarregades des d’Internet i fer recopilatoris de fitxers (fotos, còpies de seguretat). Disposa de plantilles per a diversos tipus de projectes.

Windows Media Player -> VLC. Aquest és un programa també multiplataforma, molt lleuger, espartà en la seva interfície, però al què m’atreviria a qualificar com de “cavall de batalla”. Si em permeteu una citació literal molt planera d’un amic meu però que defineix molt bé la sensació que deixa l’VLC després d’un temps d’ús, “reprodueix too lo que le exas” (pronunciat així mateix). No és lliure, però si gratuït, i per als més manetes us diré que fins i tot permet retransmetre els nostres continguts a través d’Internet i, a més, és multiplataforma. De fet, i a banda de suportar les tres grans plataformes que ens podem trobar avui en un ordinador (Windows, Linux i Mac OS X)

Rhythmbox, un equivalent a l\'iTunes d\'Apple

Picasa/Gestió d’imatges -> F-Spot. Malgrat que personalment només faig un copiar i enganxar de les imatges que hi ha a la memòria de la càmera cap a un directori del disc dur, la majoria de la gent necessita quelcom més, un programari que els permeti classificar i retocar les imatges. Amb F-Spot podrem rotar, redimensionar, realçar, eliminar els ulls vermells provocats per l’ús del flaix o altres.

iTunes -> Amarok/Rhythmbox. Ambdós molt semblants, amb una interfície d’usuari molt semblant a l’iTunes d’Apple (tota una referència en aquesta mena de programes) i amb funcionalitats semblants a les bàsiques d’aquest darrer. Així, ens permeten classificar fitxers MP3, reproduir-los, o escoltar fonts de continguts en línia com last.fm .

Messenger -> Pidgin/aMSN/Kopete. L’aMSN ens permet connectar-nos a la xarxa Messenger de Microsoft, mentre que els altres són multiprotocols, permetent-nos connectar-nos a aquesta mateixa xarxa i a d’altres com la de Yahoo! o AOL. Que jo sàpiga, no n’hi ha cap que permeti l’ús d’audioconferència o videoconferència, però si és això el que voleu, creieu-me: res millor que l’Skype. I a més, aquest el trobeu en versions natives per a Windows, Mac OS X i Linux, amb suport per a tota mena de comunicacions.

En general, i per a qualsevol ús que li vulguem donar a l’ordinador, disposem no només de nombroses alternatives, sinó que també podem migrar de plataforma sense excessius problemes. L’únic que ens cal és deixar de pensar en una aplicació concreta i passar a pensar en un “processador de textes”, “full de càlcul” o “navegador web”, en genèric.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Com adoptar Linux”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio