Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Linux, windows

Linux està realment preparat per a substituir a Windows?

Una opinió personal sobre un tema candent
By , on 4 de maig de 2009
Linux contras Windows: la batalla està servida

Linux contras Windows: la batalla està servida. Imatge: Guillem Alsina

Ja fa anys que s’afirma que el sistema operatiu del pingüí està realment preparat per substituir al Windows de Microsoft en el escriptoris del ordinadors de qualsevol persona. És això cert en el cas dels usuaris finals domèstics? Aquest és el públic objectiu al qual el sistema operatiu lliure encara no ha pogut seduir en gran mesura, ja que el públic professional si sembla molt més convençut de què el pingüí si que funciona i pot fer-li la competència a les “finestres” del Sr. Gates*. Aquí van unes quantes reflexions personals i intransferibles.

Comencem pel procés d’instal·lació. Sincerament, em sembla que a dia d’avui cap sistema operatiu té un procés d’instal·lació tan trivial que pugui ser considerat menyspreable i dut a terme per qualsevol persona sense entendre-hi un borrall d’informàtica. Perquè fa falta tenir algunes nocions i conceptes com per exemple el de partició, ja que quan se’ns pregunti si volem particionar el nostre disc dur, haurem de saber què és una partició, què significa particionar i què implica que al disc dur ja hi tinguem alguna altra cosa. Per tant, en aquest aspecte trobo que ara per ara Linux és tan senzill com Windows o Mac OS X, el què ja és molt per a la majoria d’usuaris.

Responeu-me amb franquesa: algú de vosaltres ha vist mai un usuari final instal·lant un sistema operatiu, sigui quin sigui aquest? jo no, ni crec que ho vegi. El que vol l’usuari és començar a treballar ja, que l’ordinador faci el que ell vol i com ho vol, i punt. Les altres tasques -entre les que s’hi inclouen la instal·lació del sistema operatiu- les haurà de fer sempre el “matxaca” informàtic.

Passem ara al funcionament del sistema. Hi ha dues tendències pel què fa al procés d’arrancada: les distribucions que mostren tots els missatges del kernel i les que els amaguen. El que he vist (malgrat que en pocs casos) és que si mostres gaires missatges, un usuari final es pot pensar que tot allò tan incomprensible per a ell (i útil per als tècnics) indica que quelcom no funciona bé. Però no és un aspecte clau ni molt menys.

La seguretat, al meu entendre és superior en Linux ja des del primer moment, tot i que ara els “linuxers” us posareu les mans al cap: estic segur que al sistema operatiu del pingüí encara no se li han trobat més forats de seguretat no perquè no en tingui, sinó perquè no és prou popular. Si es partís al 50% el mercat amb el Windows, de ben segur que els creadors de malware li buscarien molt més les pessigolles, ara, com que és un sistema que és minoritari en el terreny dels desktops personals, no en volen saber gran cosa.

Si passem a l’escriptori, ara per ara GNU/Linux té dos entorns que estan a l’alçada de qualsevol altre: Gnome i KDE. I Xfce s’està posant les piles a marxes forçades darrerament. Cada cop captiva a més usuaris i ben aviat es parlarà dels escriptoris per a Linux com una tríada i no com una guerra de dos. Personalment prefereixo Gnome; és més senzill, més espartà gràficament i menys recargolat. El KDE per al meu gust és un pèl massa recargolat.

He fet un viatge ràpid per quatre característiques del sistema en la què està no només a l’alçada de qualsevol altre, sinó que a més els avança i tot. Però arribem al punt en el què flaqueja, i no pas per culpa seva: les aplicacions. Per a mi, Linux sempre ha patit d’un problema: sembla que els responsables de molts dels seus desenvolupaments tinguin un complexe envers Windows, que s’hi fixin massa i dirigeixin els seus desenvolupaments a igualar-se en el sistema operatiu de Microsoft.

És clar que en alguns casos s’han de fixar en les eines de la plataforma Windows per a segons què, com ara ser-hi compatibles a nivell de format de fitxer. Què hauria estat de l’OpenOffice si no hagués ofert compatibilitat amb els documents de l’Office de Microsoft? però, per exemple, la interfície gràfica de l’OpenOffice hagués pogut arribar més lluny del què ho ha fet si s’hagués treballat no només en el sentit de fer-la tan semblant a l’Office com fos possible amb alguns canvis.

O el programa de missatgeria instantània Pidgin, molt usat però al qual no li he vist possibilitat d’utilitzar una webcam. Ja se que haver de treballar-se la compatibilitat amb el protocol del Messenger mitjançant enginyeria inversa no dona per a molt, i que des de Redmond estan contínuament canviant coses per tal d’entorpir aquesta tasca, però precisament aquest és el motiu d’introduir un protocol que sigui superior, que permeti videoconferència i audioconferència en una qualitat molt superior. Això va fer Skype en el seu moment i mireu on ha arribat.

M’he trobat amb alguns problemes en aplicacions de Linux en, per exemple, el tallar i enganxar. Les diferents tecnologies existents per a solucionar petites coses així i el fet que cada entorn d’escriptori n’utilitza una o altra, fa que quan juntem aplicacions de diferents escriptoris, hi hagin petits detalls que no acaben de quadrar. Fins i tot en Windows em passa que quan faig un copiar i enganxar des del Firefox a l’OpenOffice, a vegades no s’enganxa del tot bé. És clar que, aquí, Microsoft juga amb avantatge.

El què potser li manca a Linux és algú que faci per ell el mateix que Apple ha fet pel Unix: recobrir-lo d’una capa de programari, una interfície d’usuari i una sèrie de serveis, que es coordinen a la perfecció entre ells i que semblen invulnerables a problemes i que, a més, són espectaculars. Si, em podreu dir que això ja ho està fent Canonical amb Ubuntu, però aquesta encara no arriba al nivell de perfecció que dóna el Mac OS X.

La meva conclusió és que si bé el sistema del pingüí es troba preparat per fer front a Windows i Mac OS X en l’escriptori (els servidors és un altre món, i Linux ja el domina), encara no ha arribat al grau de finura com per desbancar aquests dos sistemes en les preferències dels usuaris. Per a què això passi, encara calen, pel cap baix, dos o tres anys més. Però, en aquest temps, els altres dos sistemes operatius propietaris continuaran evolucionant, perfeccionant-se a ells mateixos i encara que tècnicament puguin ser inferiors a Linux (que aquesta és una discussió molt més llarga i bizantina), sempre acabaran atraient per la part dels petits detalls funcionals.

I una altra conclusió és que per moltes virtuts que tingui el treball col·laboratiu, amb una empresa al darrera es poden fer moltes més coses.

I després de tot això, segurament us vindran ganes de preguntar-me si sóc linuxer i, en aquest cas, quina distribució prefereixo. Doncs bé, jo em defineixo com a informàtic, perquè m’agrada la tecnologia, i com a tal, provo i utilitzo tot el que em cau a les mans. Això inclou totes les plataformes informàtiques: Windows, Mac OS X, Linux, Solaris/OpenSolaris, i fins i tot algunes d’alternatives de les quals potser ni n’haureu sentit a parlar (QNX, BeOS, Plan 9,…). Quina prefereixo? a poder escollir, OpenSolaris i Mac OS X, ja que les trobo tècnicament superiors, però per la meva feina i els programes que necessito utilitzo principalment Windows, Mac OS X i GNU/Linux. No tinc una distribució preferida per sobre de les altres, però per qüestió de drivers, utilitzo Ubuntu.

* Per a qui no ho entengui, aquí hi estic fent un joc de mots amb el nom Windows, que en anglès significa finestres. És clar que Gates (portes) també es presta per a algun joc de mots…

Comment | Trackbacks Closed.

1 Comment en “Linux està realment preparat per a substituir a Windows?”

1

lo de la seguretat i popularitat.

en entorns d’escriptori correcte, però en servidors? qui no vol tombar un servidor de una web? o entrar en el servidor principal d’una empresa?

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio