Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Linux, Mòbils
Les seves prestacions l'acosten més a un ordinador que a un telèfon

Nokia N900: la bèstia. Prova de camp

La versatilitat l'aporta, sobretot el sistema operatiu GNU/Linux que empra
By , on 10 de juny de 2010

L'aspecte extern del telèfon ha estat molt estudiat. Imatge cortesia de Nokia

Si un smartphone el podem definir com un telèfon mòbil al qual se li han afegit funcions d’ordinador, a aquesta creació de Nokia (que, per cert, fou presentat mundialment a Barcelona aquest passat desembre) només el podem definir com un ordinador que ha adoptat funcions de telèfon.

La bellesa estètica no només està a l'exterior; els detalls del sistema com els efectes 3D dels botons també han estat molt acurats. Imatge cortesia de Nokia

La potència del seu maquinari, amb un processador Cortex-A8 a 600 MHz. i 1 GB. de memòria RAM (malgrat que només una quarta part és física, i els altres tres quarts són virtuals) i el sistema operatiu Maemo (que no deixa de ser una distribució GNU/Linux) fan d’aquest un dels terminals més potents i versàtils dels que s’han fabricat fins a la data.

Frepa que, una de les primeres coses que et topes quan engegues l’N900 per primera vegada i estàs fent una repassada als programes que porta, és una línia de comandes. En qualsevol altre telèfon mòbil que empri un sistema operatiu basat en GNU/Linux (com, per exemple, Android), això no es troba o és molt més difícil d’aconseguir. Això ja denota que no ens trobem davant d’un terminal a l’ús, sinó que és una màquina molt més enfocada a la població geek o techie.

De fet, l’N900 és l’evolució dels anteriors Internet Tablet de Nokia, petits aparells (malgrat que més grans que un telèfon convencional) concebuts per connectar-se a la Xarxa de xarxes, com tablet PC’s però en petit. Els mancava la funció de telefonia, i això feia que molts usuaris no els hi veiessin l’avantatge -tot i que podem considerar que són un predecessor de butxaca de l’iPad- així que amb aquest nou model, Nokia ha decidit incloure la funció de telèfon.

Tot i això, parlar de l’N900 com un telèfon és menystenir-lo. Ja només d’agafar el terminal, veiem que està preparat per treballar-hi en horitzontal i amb el teclat (que és lliscant) desplegat. Només l’aplicació per buscar els contactes i accedir al teclat de marcatge del telèfon treballa per defecte en vertical. I, curiosament, només rota quan despleguem el teclat.

Una altra cosa que crida l’atenció a primera vista és que el sistema operatiu presenta una metàfora d’escriptori en tota regla, semblant a la que podem trobar en qualsevol sistema informàtic desktop, i en el qual hi podem situar widgets i accessos directes a les aplicacions que fem servir més comunament.

Si bé la recepció de trucades és instantània mentre ens trobem en una zona amb cobertura i no difereix d’altres telèfons, per trucar haurem d’entrar a l’aplicació per realitzar les trucades, no havent-hi cap element a l’escriptori que ens doni un accés ràpid al marcador telefònic o a despenjar l’aparell. Tampoc tenim tecles físiques per agafar una trucada, tot són aplicacions. Això el fa farregós per a un usuari final però a un expert li denota la potència que amaga aquest aparell.

El sistema operatiu, des del punt d’estabilitat i rendiment està més que optimitzat. Mentre que les darreres versions de Symbian sembla que comencin a arrossegar-se sobre el telèfon, el Linux Maemo que usa l’N900 es mou amb molta desimboltura en l’aparell. Des del punt de vista gràfic, el sistema és molt agradable, amb un disseny ben aconseguit i un conjunt de colors que semblen haver estat estudiats a consciència.

Però on de debò m’ha meravellat (encara més!) aquesta autèntica bèstia és en la disponibilitat de programari, car qualsevol programa que funcioni sota GNU/Linux és susceptible de ser migrat a aquest aparell. De fet, el processador de textos que hi estic usant (si, alguns dels articles que he escrit aquí incloent-hi aquest, els he escrit ni que sigui parcialment a l’N900) és l’AbiWord, i hi tinc meravelles com el Gnumeric o el joc Doom (mític!).

L'N900 s'usa més com un ordinador portàtil que com un telèfon mòbil. Imatge cortesia de Nokia

El que és més: es pot arribar a instal·lar tot un subsistema d’aplicacions Debian, entre les quals s’hi inclou el paquet OpenOffice. Per si us ho pregunteu: no, encara no he tingut temps de provar-ho. Encara.

I el futur d’aquest aparell? Sembla que inicialment, Nokia no té plans de permetre l’actualització del seu sistema operatiu al futur MeeGo, pel que l’N900 es quedarà atrapat en el temps. No obstant, l’obertura del sistema permet que altres puguin desenvolupar actualitzacions, adaptar el futur MeeGo o, fins i tot, canviar-li el sistema. Bona mostra d’això és que un programador independent ha estat capaç d’executar Android en aquest terminal, carregant el sistema des d’una tarja microSD.

Tampoc m’acabo de creure que el fabricant finlandès deixi aquesta “joia” penjada així, i estic segur que al final l’actualització cap a MeeGo també estarà a disposició dels que som feliços posseïdors d’un d’aquests telèfons. De fet, i en l’anunci de la versió prèvia de MeeGo, es va publicar el nucli per a aquest aparell, que es podia descarregar i executar.

Al nostre país, de moment l’N900 el ven en exclusiva Vodafone, però Movistar i Orange ja estan preparant la seva sortida al mercat. Això si, és un terminal per a gent que sap el que té entre mans, no per a qualsevol.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Nokia N900: la bèstia. Prova de camp”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio