Android 2.0, una petita joia

Gairebé per sorpresa, Google ha publicat la versió 2.0 de la seva plataforma Android per a telèfons mòbils, basada en GNU/Linux. Un cop consolidada gràcies a què diversos fabricants han anat llançant al llarg d’aquest 2009 terminals basats en aquesta (a més d’HTC: Samsung, LG i Acer entre d’altres més locals o menys coneguts), amb aquesta nova versió major s’arriba a un estat de l’art que posa Android a l’alçada de l’iPhone OS d’Apple o del WebOS de Palm (per si algú encara ho dubtava).

Començant per les novetats, s’introdueix suport per a interfícies multitàctils. Si, si se us fa estranya aquesta afirmació perquè esteu acostumats a usar el vostre telèfon Android amb els dits, dir-vos que treballeu sobre una interfície tàctil (s’assemblen, no són el mateix), i que en cas de poder utilitzar el dispositiu en mode multitàctil és gràcies a afegits de programari realitzats per terceres parts.

El que ha fet Google (gràcies a la comunitat independent de desenvolupadors que s’aplega al voltant d’Android) és integrar aquesta funcionalitat en el codi base del sistema, amb el què s’aconsegueix suport multitàctil natiu en qualsevol telèfon que disposi del maquinari adequat.

La diferència entre una interfície tàctil i una de multitàctil és que mentre la primera només pot gestionar un punt de pressió sobre la pantalla i respondre en conseqüència*, la segona pot gestionar diversos punts simultanis, no només responent a ells sinó també actuant en conseqüència. Per exemple, la típica imatge d’ús d’una interfície multitàctil és en un programa de presentació d’imatges i fotografies, en el qual i mitjançant dos dits podem girar les imatges.

El navegador web, un element clau del sistema operatiu donada l’empresa que té al seu darrere, ha estat millorat incloent suport per a alguns elements del draft de l’HTML 5, una tendència que segueixen els principals browsers de sobretaula. Destaca poderosament el suport per a vídeo natiu a pantalla completa mitjançant el tag , quelcom que a Google li interessa molt donat l’èxit de YouTube, el servei de vídeo en streaming líder d’Internet, que és de la seva propietat.

La llibreta de contactes “s’internacionalitza”, i gràcies a la nova API per a l’exportació i importació de dades, ara es pot sincronitzar amb qualsevol servei extern. Es proporcionen també les eines necessàries per connectar-se a servidors Exchange de Microsoft, malgrat que la implementació definitiva i ús d’aquesta funcionalitat queda a criteri de cada fabricant.

Personalment, crec que amb aquest moviment intel·ligent es busca que Android sigui una plataforma vàlida per a la construcció de smartphones professionals, però sense descuidar tampoc el mercat dels usuaris finals, especialment dels més amants de la multimèdia. El fabricant, i segons l’orientació del model que estigui construint, pot utilitzar o no aquesta funcionalitat.

Trobem diverses millores més en Android 2.0, prous per a escriure diversos articles, però aquí us he resumit les més importants. Aquelles persones interessades en aprofundir una mica més en tot el què els pot aportar aquesta nova revisió major de la plataforma per a telèfons mòbils de Google, poden dirigir-se a l’entrada de bloc de la companyia en la qual s’hi detallen tots els canvis (la majoria de molta menys transcendència que els explicats), i descarregar lliure i gratuïtament l’SDK 2.0 d’Android.

Amb l’entrada de diversos fabricants en el camp d’aquest sistema operatiu (entre ells Sony Ericsson, que presentava recentment l’Xperia X10), aquest any vinent 2010 ofereix un futur excel·lent a Android, i estic ben segur que la veurem aconseguir una quota de mercat respectable, menjant-se part del mercat de Windows Mobile, Symbian i, en menor grau, de BlackBerry. Però malgrat tot, l’assalt a la plataforma iPhone el veig un xic més difícil més difícil, encara que no per motius tècnics: la fama entre els usuaris de l’iPhone el fan un objecte de desig fetitxista, pel qual molts cops es valora més l’estatus que la seva tecnologia.

* i, de fet, si premem sobre un altre punt veurem com el cursor “es torna boig” anant d’un punt a l’altre o donant respostes aleatòries.