Història d’una llegenda urbana tecnològica: toothing

De les llegendes urbanes se n’han fet, fins i tot pel·lícules; ara mateix en recordo una de terror, ja que la majoria d’aquestes històries que tenen un 90% de ficció i un 10% de verídic, incorporen alguna cosa escabrosa. La que us vull explicar avui, en canvi, més aviat és divertida: es tracta del toothing, o lligar gràcies al Bluetooth… encara que més que no pas lligar, es tracta de buscar un ‘lio’ ràpid per, diguem, “desfogar les baixes passions”.

La història del toothing arrenca a la Gran Bretanya cap al 2004 o, si més no, fou suposadament detectat sobre aquesta època. Consisteix en enviar missatges de mòbil a través de l’estàndard Bluetooth en llocs públics (ja que Bluetooth només té un radi d’acció d’uns 10 metres) a qui tingui el seu telèfon en mode de recepció, siguin coneguts o perfectes desconeguts, amb ànim normalment d’arribar a una relació sexual.

La pràctica del toothing fou informada inicialment per un periodista britànic al seu blog, i posteriorment va saltar a mitjans de comunicació tan importants com la BBC i en van informar sobre ella agències de premsa tan importants com Reuters. Fins aquí tot normal… llevat que el toothing és un muntatge.

Prop d’un any després de llançar la brama, els inventors del toothing van confessar tota la veritat: havien creat aquest hoax (expressió que denota un engany a Internet, encara que generalment referida al correu electrònic) per demostrar que era possible introduir noves conductes a la societat partint d’una premissa falsa però feta passar com a veritable. L’engany, estava molt ben construït, es servia de dades que es feien passar com a certes, i sembla que fou tal l’èxit que se’ls va acabar escapant de les mans als seus creadors: Reuters afirmava cap al 2006 en un article que el toothing es duia a la pràctica, posant diversos exemples. Nou intent de hoax, o bé la ficció s’havia acabat convertint en realitat? la prestigiosa agència esmentava en el seu article l’exemple d’un bar de moda a Milà en el qual cada setmana s’hi donaven cita els “toothers” habituals per demostrar l’ús de la tecnologia a aquells qui s’hi volien iniciar.

També un capítol de la sèrie nord-americana ‘CSI: Miami’ en parlava: a un dels policies protagonistes li robaven la pistola en una trobada de toothing i, posteriorment en el laboratori, li ampliaven la freqüència del telèfon per tal que pogués tornar a contactar amb la noia que li havia robat seguint el mateix mètode.

Existeix realment el toothing? És difícil de dir-ho amb certesa, ja que si bé la realitat ha acabat materialitzant la invenció d’una persona, és un tema del qual no se n’ha parlat gaire darrerament. Segurament no hi millor manera de saber-ho que sortir, anar-se’n a un bar, discoteca o terrassa (sobretot ara que estem en època de calor) i activar el Bluetooth. I, si no rebem cap missatge, enviar-ne un nosaltres…. i a veure què passa!

Foto: She aproved this photo a Wikimedia Commons