Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Mòbils

L’avanç del joc indie a Espanya i al món

Molts títols a càrrec de petits estudis tenen cada cop més èxit de públic i comercial
By , on 20 de octubre de 2011

És una realitat que amb el pas dels anys, els videojocs han guanyat en acceptació i plataformes de distribució (com els smartphones), però al mateix temps han perdut la frescor que van tenir en les albors de la dècada dels 80 del passat segle. La primitiva tecnologia d’aquells anys no resisteix la comparació amb l’actual, però els jugadors troben a faltar l’originalitat de les trames i arguments de llavors.

El joc independent cada cop està aconseguint més èxit arreu del món

La capacitat de sorprendre sembla haver entrat en crisi. Les multimilionàries produccions a càrrec dels grans estudis pateixen un alarmant estancament. Grand Theft Auto, dels nord-americans RockStar, va ser potser l’última saga que va innovar amb el seu concepte de món obert en el qual confluïen multitud de gèneres. Però, després de quatre entregues, tampoc sembla oferir res nou. Els jocs amb èxit es perpetuen i el cansament comença a fer efecte entre un públic cada vegada menys motivat. La pregunta és inevitable: Hi ha espai per a la innovació en un sector tan encotillat com el dels videojocs, en què una dotzena de grans companyies es reparteixen el mercat?

Els primers brots verds s’estan produint en l’escena independent, un heterogeni magma de petits estudis el denominador comú dels quals és l’escassetat de diners i l’abundància d’idees brillants. A Espanya està, per exemple, el treball d’Over The Top Games, una empresa amb seu al barri madrileny de Vallecas integrada per deu persones de perfils molt variats (programadors, artistes, dissenyadors). Es van donar a conèixer el 2009 amb NyxQuest: Kindred Spirits, un joc de plataformes ambientat en l’antiga Grècia i ple de referències mitològiques que va traspassar fronteres gràcies a la seva incorporació al catàleg de la botiga online de Nintendo Wii. Per al seu segon projecte, The Fancy Pants Adventures, Over The Top Games ha comptat amb la participació d’un estudi associat a la desenvolupadora nord-americana Electronic Arts.

La revolució silenciosa que es viu gràcies a elements com l’accés a Internet més universal i la “democratització de mitjans”, entre de molts altres, va arrencar potser el 2008 amb dos noms propis: World of Goo i Braid. El primer és un joc ideat i executat per Kyle Gabler i Ron Carmel, dos exempleats d’Electronic Arts que van fundar l’estudi 2D Boy. Després de dos anys de dur treball -repartits entre casa seva i els cafès de Sant Francisco on depuraven el codi del joc- i una discreta inversió de 10.000 dòlars (pràcticament tots els seus estalvis), van parir World of Goo, un joc en el qual la meta és construir torres i portar-les d’un extrem a l’altre de la pantalla sense que s’ensorri tota l’estructura. Una idea simple, fins i tot estranya, però plasmada d’una manera genial. Els mitjans especialitzats es van rendir a la seva màgia amb un reconeixement unànime, impulsant el joc en pocs mesos al primer lloc de vendes d’Amazon, per sobre de gegants com World of Warcraft i Fallout 3. Per primera vegada, els petits estudis qüestionaven el poder de la indústria tradicional.

El següent capítol d’aquesta lluita soterrada va tenir com a protagonista a Braid, una petita joia que gràcies a una mecànica revolucionària i una creació rigorosament independent suposa un abans i un després per a la indústria. El joc conjuga plataformes i puzles en un món inspirat en el llibre “Les ciutats invisibles” (Italo Calvino, 1972), i que a estones sembla sortit del pinzell del mateix Van Gogh. “Diabòlicament intel·ligent i increïblement satisfactori”, “bell, entretingut i inspirador”, “el joc més original dels últims deu anys”, són alguns dels afalacs que va recollir entre la premsa de tot el món. El que atreu de Braid és aquesta tremenda i equívoca simplicitat amb la que disfressa la seva complexitat. Darrere de Braid s’amaga una única persona: el nord-americà Jonathan Blow, que ja prepara un altre títol -The Witness- per publicar el 2012. A més de desenvolupador, Blow és un visionari i un ferm defensor del videojoc com a forma d’art equiparable al cinema o la literatura. 180.000 dólars és la fortuna particular que va haver d’invertir en el joc.

La manca de liquiditat és el principal escull a què s’enfronten moltes d’aquestes produccions. Però la bretxa que les separa de la rica indústria s’ha reduït en els últims temps gràcies a la nova forma de consumir jocs a través dels mòbils 3G o plataformes com Facebook, Apple i altres canals de distribució digital: Steam, Playstation Network, Wii Ware i Xbox Arcade .

D’aquesta manera, els independents han aconseguit que les seves creacions captin l’atenció del gran públic oferint diversió a un preu molt competitiu (mai superior als 15 euros). Encara que, com en qualsevol negoci, aquí també s’imposa la selecció natural. El joc independent també està alimentat la creativitat de companyies europees com la danesa PlayDead Studios, autora de Limb, un títol desenvolupat enterament en blanc i negre i influenciat pel món de malsons del cineasta Tim Burton. Com altres obres amb pressupostos semblants, l’argument és més simple que un cub: noi desorientat a la recerca de la seva germana desapareguda en un tenebrós bosc. Trampes i multitud de monstres aguaiten al personatge. Cal dir que el joc fa una ús magistral de la llum.

El futur sembla fascinant, doncs, amb dues maneres de fer videojocs oposades però condemnades a entendre’s.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “L’avanç del joc indie a Espanya i al món”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio