Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Mòbils, Seguretat

L’era de la intimitat pública

By , on 1 de setembre de 2008

L\'hereva dels Hilton, victima o artifex de la filtracio del seu famos video intim?A aquestes alçades, qui més qui menys ha sentit a parlar del famós vídeo casolà “pujat de to” que fa uns anys va protagonitzar la voluptuosa ex-vigilant de la platja Pamela Anderson o, més recentment, del polèmic cas de Paris Hilton, l’hereva dels famosos hotelers. El primer va representar el naixement de tota una modalitat, la dels vídeos pornogràfics amateurs protagonitzats per personatges famosos, que es van popularitzar definitivament amb la segona. No obstant, aquesta “moda” s’ha estès ràpidament entre la gent corrent, comportant un altre problema: el de la vulneració de la privacitat.

Més enllà de que Internet hagi estat emprada com la plataforma de llançament per a certs famosos mitjançant aquesta pràctica de que “accidentalment” s’hi filtrin els seus vídeos més íntims, també ha estat l’aparador en el qual ex-xicots dolguts s’han revenjat de les seves ex-xicotes mostrant a tot el món els seus encants i les habilitats que rares vegades ensenyen… sense el consentiment de l’afectada, naturalment. L’exponent més famós d’aquesta casuística és potser el de la nedadora internacional Laure Manaudou, de qui el seu ex-xicot va distribuir a través d’Internet unes fotos íntimes realitzades a l’habitació d’un hotel.


[ad]

Pamela Anderson. L\'actriu canadenca nascuda el 1967 va començar aquesta saga de videos filtrats a la XarxaPerò no s’atura aquí el tema. El morbo per veure despullades i en els seus moments més íntims a persones conegudes i desconegudes però en qualsevol cas no professionals del món de la pornografia o l’espectacle professional ha provocat el naixement de llocs web especialitzats als quals s’hi poden enviar les fotografies que vulguem, amb permís dels implicats o, en el pitjor cas, sense el seu coneixement i autorització.

En alguns casos, aquestes imatges o vídeos pujats de to procedeixen de telèfons mòbils o càmeres que han estat robades o perdudes, i que a qui li han anat a parar a les mans ha tingut la curiositat de saber què s’hi amagava a dins.

La majoria de les imatges que estan sortint avui en dia a la Xarxa procedents de revenges d’ex-parelles i de robatoris o pèrdues tenen dates que oscil·len entre el 2004 i el 2006, el que ens podria indicar que o bé la durada mitjana d’una parella moderna ronda els tres anys, o bé que constitueix un carro al què tot just avui la gent hi està pujant.

Suposo que més que un especialista en noves tecnologies, aquest fenomen l’hauria de comentar un sexòleg expert, però em veig amb cor de donar-vos un consell: si mai amb la vostra parella “jugueu” amb una càmera de fotos o vídeo, sobretot que les imatges quedin en el vostre poder. Jo, gairebé seria partidari de visualitzar-les i esborrar-les de forma segura tot seguit. Hi ha programes que ens faciliten un esborrat segur de les dades i que no són gens difícils de fer anar. I dic esborrat segur perquè així com és relativament fàcil eliminar fitxers (arrossegant-los a la paperera i després buidant aquesta), també existeixen eines que en permeten la recuperació.

Això és així degut a què quan s’esborra un fitxer, realment el que fa el sistema operatiu és marcar l’espai que ocupa com a utilitzable per altres fitxers, però no el sobreescriu amb dades noves, pel què la informació hi continua essent. Amb el tractament adequat, es poden reconstruir els índexs que uneixen les dades corresponents al fitxer i, per tant, el seu contingut.

Així doncs, fotografies, vídeos i qualsevol document informàtic com ara fitxers del Word o l’Excel poden ser recuperats mitjançant l’ús de programes específics. I també ens demostra que no podem quedar-nos tranquils amb tan sols eliminar els fitxers comprometedors, cal fer-ho d’una forma segura.

Com bé he dit abans, comptem amb la possibilitat de fer un esborrat segur dels nostres fitxers, procés que consisteix en re-escriure l’espai que ocupen amb una altra informació, generalment caràcters aleatoris (brossa) que fa que no es pugui recuperar la informació original.

Aquest punt és més important del que sembla; un bon nombre de filtracions d’imatges privades a la Xarxa ha estat realitzat des dels tallers dels serveis informàtics que reparen ordinadors. Si hi penseu, té certa lògica: un usuari porta el seu ordinador al taller on el tenen dies i fins i tot setmanes, potser ha tingut un problema que ha impedit retirar-ne del disc dur certa informació abans de dur-lo, i allà tenen tot el temps del món per tafanejar què és el que hi ha.

Si en aquesta darrera casuística hi ha quelcom de positiu és que gràcies a aquesta curiositat innata en les persones, s’han descobert alguns casos de xarxes de pederastes quan un dels seus integrants ha dut l’ordinador a reparar i el tècnic hi ha trobat milers d’imatges prohibides.

Així, amb això ja passem al nostre següent consell: si decidiu conservar les vostres fotos íntimes, guardeu-les fora del disc dur, en un CD-ROM o DVD preferiblement ja que les memòries USB són susceptibles de robatori, en canvi aquests mitjans no tant. Retoleu-lo també amb quelcom innocent i que no denoti que allà hi ha dades personals, per exemple “Windows 98 Segona Edició“.

I, evidentment, el darrer consell no pot ser cap altre de que vigileu amb qui us fotografieu. S’escapa de l’àmbit informàtic per passar al personal i potser no hauria de ser jo qui us l’estigués donant, però així i tot crec que s’ha de dir.

Per qüestions de pressió social, la filtració d’imatges íntimes a Internet afecta molt més a les dones que als homes, la imatge pública dels quals amb prou feines queda tocada i en certs cercles pot, fins i tot, augmentar el seu prestigi. No discutiré aquí si això hauria de ser així, si és masclisme pur (sempre he estat de l’opinió que la gent pot fer el que vulgui amb el seu cos independentment de sexe, raça o religió i mentre no molesti als altres) o si hem d’educar la societat per a què deixi de tenir certs tabús i pre-conceptes, tan sols vull constatar el que em sembla una realitat palpable.

En fi, no us vull posar la por al cos a tots plegats (i, especialment a totes), però és quelcom del que crec n’hem d’estar advertits en un món on cada dia és més fàcil accedir a la tecnologia, amb càmeres que ja venen integrades en els telèfons mòbils que té tothom.

Comment | Trackbacks Closed.

1 Comment en “L’era de la intimitat pública”

1

L’era de la intimitat pública o, desa bé el teu porno amateur DIY.

haha :)
Fora bromes, molt interessant. Sabia que hi havia eines per recuperar els fitxers però mai m’havia preguntat perquè realment no es borraven.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio