Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Mòbils

S’acaben els telèfons mòbils gratis?

By , on 4 de octubre de 2008

El concepte del que ha de ser un telefon mobil al Japo es diferent del que tenim aquiLes operadores de telefonia mòbil aviat podrien adoptar una tendència que ens ve del Japó i entronca amb el concepte del “low-cost” (baix cost) que tan ha arrelat a casa nostra gràcies a la companyia aèria irlandesa Ryan Air i que fins i tot ha acabat entrant en el nostre vocabulari. Es tracta d’acabar amb la tendència a la subvenció en els telèfons mòbils.

Des del principi de l’expansió comercial de la telefonia mòbil a les nostres contrades, donar d’alta una línia amb contracte ha estat bonificat amb el regal d’un telèfon o un descompte important en l’adquisició d’un nou terminal. Aquesta és una pràctica no exclusiva del nostre mercat, sinó que a nivell mundial també s’ha dut a terme des dels orígens de la telefonia mòbil comercial a gran escala. És el que s’ha donat a conèixer com a subvenció per al terminal.

Doncs bé, des del Japó ens arriben les primeres noticies d’una nova tendència que fa que les operadores posin a la venda paquets de baix cost sense subvenció, és a dir, només les trucades a un preu força assequible. És normal: si el client no paga el telèfon i el fabricant bé l’ha de cobrar, evidentment l’operadora no desembutxacarà els diners per tal que l’usuari final es quedi tan feliç i agraït; podríem dir que l’operadora “avança” aquests diners en concepte de subvenció a retornar, i que aquest retorn es produeix amb el cost mensual del contracte i les trucades.


[ad]

El juliol del passat any 2007, Softbank (una de les principals operadores del país asiàtic) introduïa el que anomenava “Tarifa Blanca”, que per un preu molt competitiu (el que seria l’equivalent a uns 7 o 8 Euros mensuals) incloïa un paquet de trucades gratuïtes i la resta a un preu molt econòmic… però sense mòbil.

L’èxit fou immediat, i ha acabat forçant a altres dues potents operadores del país (NTT DoCoMo i KDDI) a seguir-li l’estela si no volen perdre quota de mercat entre el jovent, el públic més sensible a aquests preus (més que res perquè tots sabem que quan ets jove i amb comptades excepcions, no abunden els diners), oferint tarifes sense mòbil subvencionat.

El resultat ha estat que la vida mitjana d’un telèfon mòbil s’ha allargat gairebé d’un any al país del sol ixent, passant de dos anys i uns pocs mesos a més de tres anys. I, naturalment, les vendes de telèfons nous s’han desaccelerat en una proporció força important, agreujant la crisi entre els fabricants i beneficiant a les petites economies domèstiques.

Els més perjudicats són, naturalment, els que es dediquen a fabricar telèfons mòbils, i qui ho nota més encara són les companyies petites, que com en altres àrees de negoci no tenen ni reserves ni recursos per aguantar una davallada en les vendes del seu material, al contrari que els grans que suporten millor les situacions conjunturals del mercat.

I a més, cal afegir que el mercat al Japó està molt fragmentat, amb un líder en vendes de terminals (Sharp) que amb prou feines té un 20% del total. Amb això, el que estic dient és que aquesta situació afectarà a tots els jugadors de la “lliga” japonesa…

Però deixem l’altra banda del globus terraqüi i centrem-nos en el que ens interessa: com pot afectar això aquí? Doncs molt simple: Japó és juntament amb Corea del Sud un banc de proves en el que les tecnologies són usades i jutjades pels usuaris. A partir d’aquí, les empreses estudien si portar-les a la resta del món i com fer-ho.

L’experiment de les tarifes “low-cost” sense subvenció per al telèfon sembla que ha estat reeixit, pel que no us estranyi gens si operadores que treballen al nostre país com Movistar, Vodafone o Orange ja estiguin avaluant introduir ofertes d’aquesta mena a casa nostra.

Això facilitarà l’accés a la telefonia mòbil especialment al jovent que ara no s’ho pot permetre i que els seus pares no li volen pagar, sempre i quan aconsegueixi un telèfon, que bé li pot deixar o regalar un amic.

A l’igual que al Japó, la vida mitjana dels nostres telèfons creixerà en mesos o anys, frenant el creixement de la industria al nostre país. L’Estat Espanyol no deixa de ser un terreny de joc més per als principals fabricants, un mercat que sense ser secundari no afecta excessivament als seus números. Nokia o Sony Ericsson notaran aquesta recessió lleument, però empreses minoritàries com Alcatel si poden patir aquesta reestructuració.

Personalment, crec que el que faran molts fabricants és reduir la diversitat en els seus catàlegs, centrant-se en els mòbils que tenen més sortida i deixant de banda aquells que no han tingut tanta demanda al mercat. Potser fins i tot Nokia es veurà afectada d’alguna manera per aquesta nova perspectiva de mercat, i haurà de reduir ni que sigui sensiblement el seu vast catàleg que engloba des dels models més simples fins als més potents.

Però com a possible causa d’aquesta davallada en els preus també vull afegir-hi com a collita personal l’amenaça que em sembla suposarà la telefonia IP mòbil un cop les xarxes WiFi i WiMAX (en especial aquesta darrera) comencin a consolidar-se. El cost gairebé zero per a operadores i usuaris i la possibilitat d’usar programes com l’Skype per trucar a un mòbil que està en un altre país a preu gairebé zero, o des del teu terminal a un ordinador d’Internet sigui on sigui del món de forma gratuïta, s’ho estan fent repensar a les operadores.

En perjudicar als fabricants, aquestes iniciatives tocaran llocs de treball, i això pot provocar la intervenció d’algun govern (i més ara que estem en temps de crisi, més propiciatoris per a intervencions d’aquesta mena), pel que caldrà veure com reaccionen aquests.

No obstant, i malgrat que en certs països més propers a nosaltres que els asiàtics com és Finlàndia entre d’altres, les xarxes WiMAX ja comencen a ser operatives, en aquestes latituds sempre anem més endarrerits en qüestions tecnològiques, i a l’Estat Espanyol encara és impossible anar tranquil pel món amb un mòbil que es connecti via WiFi/WiMAX i a partir d’aquí podem fer i rebre trucades

De moment, el que si m’atreveixo a preveure és que el 2009 té possibilitats de que veiem alguna tarifa de telefonia mòbil “low cost” al nostre país, oferta per alguna de les grans (Movistar, Vodafone, Orange) o bé fins i tot que algun dels operadors virtuals es llanci cap a aquest model, malgrat que em sembla que el model d’operadora virtual els limita molt a l’hora de cobrar tarifes planes.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “S’acaben els telèfons mòbils gratis?”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio