Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Noticies

Dos estudis revelen com fer bé un lloc web

By , on 10 de juny de 2008

Construir un lloc web per a què els internautes el visitin massivament és el somni de qualsevol programador i/o dissenyador. Un somni que tot sovint (massa cops) es transforma en un malson: posicionament que no rutlla, continguts que són d’altíssima qualitat però que no agraden… què és el que està fallant? dos estudis realitzats en paral·lel recentment poden tenir-ne la clau. I segurament, aquesta no agradarà a tothom…

Jacob Nielsen, el gurú de l\'usabilitat, en un ambient informalUn dels estudis correspon a Jacob Nielsen, prestigiós consultor especialitzat en usabilitat i guru d’aquests temes en els entorns informàtics que havia desenvolupat part de la seva carrera professional a Sun Microsystems. L’altre estudi correspon a la Universitat de Park (Pennsylvania, Estats Units), i ambdós toquen el mateix tema: què prefereixen els internautes a l’hora de navegar?

I la resposta a aquesta pregunta deixarà bocabadat a més d’un: resulta que després de pensar que amb la Web 2.0 els internautes volien interactivitat al màxim, doncs resulta que no, que massa interactivitat els molesta, però un xic els agrada. Aquesta és potser la principal conclusió de l’estudi de cara a ser aprofitada per aquells que es dediquen professionalment al sector. La principal, però no la única.


El comportament de l’internauta ha variat molt els darrers anys; abans la navegació partia de la pàgina d’Inici o Home Page, generalment un portal dels anomenats horitzontals, on l’usuari es sentia còmode ja que podia trobar-hi de tot: noticies de caire general o especialitzades (esports, societat, política, finances), comunitats d’usuaris amb les que compartir i interactuar, serveis com el correu electrònic, i una eina de recerca per si s’aventurava a “sortir a l’exterior” del portal a la recerca de nous continguts. L’objectiu era que l’internauta trobés tot el que necessita per treballar i gaudir dels seus moments d’oci a Internet en un sol lloc, fidelitzar-lo i retenir-lo. El poder era (o almenys això es pensava) per a les empreses, i el paradigma d’aquest model fou i és Yahoo!

Però els temps canvien -com bé hem vist- i l’èxit de Google ens ha dut a un altre paradigma: ara no és el prestador del servei el que té el poder, si no l’internauta, el navegant, que ara ja no està subjugat a un sol lloc o servei sinó que prefereix campar lliurement acostant-se eventualment al lloc que millor servei li pugui donar per un dia i una circumstància determinada, sense voluntat expressa de tornar-hi més que la dictada per ell mateix.

La veritat us farà lliures

La majoria dels desenvolupadors de planes web cerquen desesperadament la forma de captivar els usuaris i retenir-los “ad-eternum” al seu lloc web, pel que sembla sense adonar-se que cometen una greu errada que pot fer que els mateixos internautes als que intenten atraure marxin espantats en veure-li la cua de peix a la sirena.

Interfícies especialment carregades semblaven una moda antany, no fa tampoc tant de temps a la web. Una plana no era considerada professional si no tenia una gran quantitat d’informació i estímuls visuals. Calia posar un accés a les noticies, a les fotos, als serveis de correu, a les dades de l’empresa, al resum de titulars de premsa,… tot això juntament amb el contingut concret de la plana per dotar d’aparença professional i activa al lloc. Això s’ha perdut, ara l’usuari valora la senzillesa, i la interactivitat fins a un cert punt, però que no es sobrepassi una certa quota.

Cal que els dissenyadors i programadors aprenguin el paradigma de Google: serveis i planes simples, amb el mínim requerit, gairebé espartans, i que duguin l’internauta directament al seu objectiu. Perquè això és el que li interessa al navegant web modern: complir allò que s’ha proposat en entrar a la Xarxa i seguir cap a una altra destinació tot seguit per acomplir amb una altra tasca. No esperem fidelitzar-lo i que no surti del nostre servei, en quant pugui marxarà lliure a menjar d’altres plats i dormir en altres llits.

Així, existeix la web perfecta?

Decididament no, però vistos els resultats dels dos estudis esmentats, podem marcar una sèrie de normes per acostar-nos a aquesta quimera:

Senzillesa (I): el servei que oferim a través d’Internet (si és el cas que oferim un servei) ha de donar una idea clara i concisa de què és el que fa i com s’empra a l’usuari, a més de deixar-li ben palès què és el que aconseguirà amb l’ús del servei que li proporcionem.
Senzillesa (II): també l’aspecte visual i la funcionalitat han de ser simples. Prenem tres exemples de llocs d’èxit a la Internet actual: Google, Facebook i YouTube. El primer, el cercador més conegut i emprat fins a esdevenir per a molts internautes novells un sinònim de la xarxa, no pot ser més senzill: un quadre de texte, el logotip, dos botons i uns pocs enllaços. I tot i ser tan espartana, la seva interfície no ha estat un factor negatiu en la seva ensulsiada, ans al contrari. Facebook presenta una interfície més complicada que Google per la seva natura de servei online, però al mateix temps ens podem fixar en la pràctica absència d’elements ornamentals, substituïts per una aparença sòbria i elegant. El mateix o quasi bé es pot dir de YouTube.
No esperis fidelitzar als usuaris, però dóna’ls bons continguts quan vinguin: “val més poc i bo” és una frase que he escoltat molts cops a casa, i que crec es pot aplicar a la perfecció en aquest cas. Si fins ara la màxima esperança dels dissenyadors i promotors de llocs web ha estat fidelitzar com fos l’usuari, el futur immediat ens ha de dur a fixar-nos en cada plana individual com un micro-site que ha de crear atracció per ell mateix. Els continguts hauran de ser cada cop més diferenciats i personalistes. L’internauta sembla que es fica a la xarxa per buscar què opinen els altres sobre un tema més que no pas conèixer-ne els fets.
Que s’estiguin quietets davant el monitor… però tampoc no massa. Uns quants clics de ratolí per interaccionar una mica està bé, però sembla que la gent encara vol que se li donin les coses mastegades. Així que, per exemple, si vols fer un lloc amb contingut pots afegir-li un “agregador” social en plan Meneame.net -o, cercant un referent més català, Latafanera.net- per a què els mateixos usuaris enviïn les seves noticies, però com a una opció més, no ho basis tot en aquesta opció.
– Promociona el teu lloc; els internautes no vindran sols a la teva pàgina. Has de ser proactiu en aquest sentit, visitar altres serveis, entrar-hi en contacte i, en definitiva, donar-te a conèixer en l’ecosistema internauta.

La plana web perfecta? té números per a ser-ho...

Aquests punts no et garanteixen l’èxit absolut (si el tinguéssim garantit aquest, ja hauríem fet unes poques webs i amb el que haguéssim guanyat seríem de vacances a Hawai…), però sí constitueixen una guia de per on començar a fer bé les coses. La resta depèn de tu i… de la resta d’internautes ;-) !

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Dos estudis revelen com fer bé un lloc web”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio