Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Noticies

RealDVD: víctima de les discogràfiques

By , on 22 de octubre de 2008
Aixi era el programa RealDVD

Es deia RealDVD, i malgrat que les possibilitats de “recuperació” encara existeixen, se’l dona per mort. Parlo d’un programa d’ordinador que permetia fer còpies d’un DVD al disc dur i del qual una associació de distribuïdores cinematogràfiques estadounidenca n’ha obligat a aturar la distribució. Us n’explicaré la història i implicacions.

RealDVD va veure la llum aquest passat 30 de setembre. Produït per la prestigiosa Real Networks, una empresa vinculada des del seu naixement al món de l’àudio i el vídeo, la seva comesa era crear còpies del contingut dels DVD’s comercials en el disc dur de l’ordinador, ja fos portàtil o sobretaula (encara que eminentment orientat al primer tipus). Real, de fet, el publicitava com la solució ideal per endur-se els DVD’s de viatge sense tenir que portar els discos.

De seguida les industries de la música i el cinema dels Estats Units van fitar els seus ulls en aquest programa, i van començar a baixar acusacions. Resulta que per a realitzar la còpia dels continguts des del DVD al disc dur, s’havien de vulnerar els sistemes de protecció CSS (Content Scramble System) que porten la majoria dels DVD’s venuts comercialment.


[ad]

La MPAA sap com \Aquesta vulneració de la protecció és delictiva segons les lleis federals nord-americanes, pel què la MPAA (Motion Picture Association of America, l’organització que agrupa a les principals productores de pel•lícules com Disney, Paramount, Universal o Sony) demanava judicialment que es suspengués cautelarment i a l’espera d’un dictamen definitiu, la distribució del programari. I un jutge nord-americà els ha donat la raó, així que Real ha hagut d’aturar la distribució del programa.

A més dels dubtes legals, alguns usuaris s’havien estat queixant a Internet de la manca de qualitat que en molts casos oferien les gravacions fetes pel programa: imatges pixelades, “congelació” del metratge, o resolucions més baixes del que es veia amb el DVD. Tot això, però, ha passat a un segon pla amb l’entrada en escena de la industria cinematogràfica.

Real encara es mostra confiada en la propera resolució del conflicte favorable als seus interessos, tot i que no és l’únic contenciós que manté amb l’industria cinematogràfica. El més aviat que s’espera una resolució és cap allà al desembre.

Preguntant-nos què passa amb la nostra llibertat per veure els continguts com vulguem

Tot i que pocs mitjans hi han insistit, sabem que la qüestió que per a la majoria de nosaltres s’amaga darrere d’aquest cas és la mateixa que amb els MP3 protegits per sistemes DRM (el CSS no deixa de ser un d’aquests). Si, sabem que la pirateria existeix i que això provoca pèrdues als estudis, però amb quin dret se’ns nega la possibilitat de realitzar còpies de seguretat dels productes que adquirim legalment?

Posem per cas que jo em compro un disc de música o un DVD d’una pel•lícula que està protegit per sistemes DRM. Quan intenti fer-ne una còpia de seguretat per si de cas al disc original li passa alguna desgràcia, aquesta no funcionarà, no me la deixarà fer. Així que, el més probable, és que desisteixi del tema.

Imaginem que passats quatre o cinc anys, intento reproduir aquell mateix disc… que accidentalment s’ha ratllat i ja no es pot veure o sentir. Com que no he pogut fer cap còpia de seguretat, perdré aquells continguts tret que em torni a comprar aquell disc, cosa que no passaria si en poguéssim haver fet una còpia.

Evidentment, la resposta que us donaria qualsevol representant de la industria és ràpida: si, la idea és bona, però això obre la porta a què el contingut del disc sigui passat a terceres persones que no l’han adquirit o fins i tot posat a Internet a l’abast de qualsevol. No ho negaré pas, és una possibilitat ben certa.

Els números indiquen que les discogràfiques cada any perden més vendes per la pirateria i la falsificació, incloent en aquest sac als continguts que els usuaris s’intercanvien a Internet. Del mateix es queixen les sales de cinema, de que el públic baixa perquè la gent es baixa les pel•lícules des d’Internet. No poso en dubte aquestes estadístiques, ja que no tinc dades objectives amb què contrastar-les, però altra cosa és el que els meus ulls veuen.

De pirateria de música n’hi ha hagut sempre. Jo perquè mai he estat gaire amant de fer res més que engegar la ràdio i escoltar el que allà m’hi posen, però recordo quan els companys de classe al col•legi o a l’institut es passaven cintes de casset amb els darrers èxits (si, sóc encara les he arribat a veure jo, les cintes), tot i que ara s’ha facilitat molt. I no obstant, no he vist a la meva ciutat que es tanquin moltes botigues de discos o videoclubs, i encara menys sales de cinema. Al contrari, si no recordo malament a Girona ha augmentat el nombre de sales per habitant els darrers anys.

Potser el tema és més que la gent es pren aquestes pel•lícules o música que es descarrega d’Internet a mode de “preview”: se les mira o les escolta a casa i si li agraden, llavors se’n va al cinema a mirar la pel•lícula o a la botiga a comprar el disc. Conec gent que això si ho fa, encara que també conec els que “gorregen” i, simplement, s’ho baixen des d’Internet.

Jo, què voleu que us digui, si haig de triar, prefereixo sortir de casa, donar un volt, quedar amb els amics per prendre alguna cosa i anar-me’n a una sala de cinema a veure la pel•lícula que sigui, ja que d’aquesta forma “m’airejo” una mica, i faig vida social.

Entenc la visió pessimista de les discogràfiques i productores i distribuïdores de films, però veig que lluiten contracorrent d’una tendència que ha arrelat amb força entre la societat, i que per tal de sobreviure més que lluitar-hi en contra s’hi han d’adaptar, encara que això impliqui la seva desaparició tal i com tenim concebut avui aquest tipus de negoci.

RealDVD és un cas semblant, un programari que més enllà de les crítiques de funcionament i rendiment, duia a terme una funció que molts usuaris demanaven i demanen. “Per a què serveix tenir un disc superprotegit si després resulta que l’haig de comprar quan li passi alguna cosa? A més, si vull veure la pel•lícula tot estant de vacances, me n’haig d’endur el disc original… quin perill!” és un pensament que ràpidament ens pot venir al cap.

No tinc resposta per al model de venda de discs del futur, el que si que sé és que la gent, els clients, demanen des de ja fa temps una fórmula diferent. Potser el lloguer de continguts en línia en sigui la resposta.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “RealDVD: víctima de les discogràfiques”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio