Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Software

Aquell país desconegut: la Web 3.0

By , on 28 de juliol de 2008

No hem ni tan sols acabat d’assaborir la Web 2.0 quan ja ens cau al damunt la Web 3.0, continuant amb la tònica del sector tecnològic de mirar més al futur que al mateix present.

El segon pas evolutiu de la jove web ha estat protagonitzat pels mateixos internautes, subjectes més aviat passius en la primera etapa d’Internet i que en el present en el que ens trobem s’han convertit en l’epicentre no només per ser merament usuaris del que se’ls dóna, si no també agents actius del desenvolupament dels serveis i continguts (i especialment aquests darrers) dels diversos llocs. Aquesta ha estat la gran novetat de la Web 2.0 i que al mateix temps ha gestat un problema que ha acabat donant a llum al que serà la Web 3.0 .

El logo del W3C

Perquè, precisament, el principal inconvenient de la Web 2.0 és que gràcies a tanta varietat de serveis promoguda pels propis usuaris, aquests mateixos serveis de caire divers tot i que molts coincideixen en objectius, no són capaços d’intercanviar de manera fluida informació entre ells.


[ad]

Així, per exemple, si ens donem d’alta en una xarxa social com ara Facebook o Xing i després ens n’anem a donar-nos d’alta en una altra, haurem d’omplir el nostre perfil tantes vegades com xarxes socials vulguem emprar. Si, d’acord, els navegadors actuals incorporen facilitats com la de recordar quines dades hem introduït en determinats quadres de text, però ¿què passa si realitzem el procés de registre des d’un altre ordinador? No seria molt més còmode i pràctic per a tothom si en donar-nos d’alta poguéssim obrir un altre servei en el qual ja haguéssim realitzat el mateix procés d’inscripció i, per tant, omplert les nostres dades, i fer drag&drop (arrossegar i deixar anar) d’aquestes dades sobre el nou full d’inscripció de manera que automàticament s’omplissin els camps coincidents i sempre repetitius com són nom, cognoms, número de telèfon, adreça de correu electrònic,…? sense cap mena de dubte!

D’això és precisament del que tracta la Web 3.0, d’aconseguir que les aplicacions i serveis dialoguin entre ells i intercanviïn informació estructurada, s’entenguin al cap i a la fi, estalviant-nos temps i proporcionant-nos serveis avançats de consulta de dades, indexació i recerca.

Una primera aproximació “a grosso modo” l’ha dut a terme encara dins de la Web 2.0 la companyia Google amb les seves API’s Open Social que busquen compatibilitzar l’entrada de dades entre diversos llocs de xarxes socials, de manera que en donar-nos d’alta en una, automàticament aquestes dades que hem entrat siguin reutilitzables per part d’altres llocs adscrits al mateix programa. No obstant, aquesta solució és parcial, ja que la forma d’entendre’s entre els diferents serveis depèn del que marca Google, no un organisme internacional, i hom s’ha d’apuntar al programa d’aquesta empresa nord-americana.

El que ens cal és, doncs, quelcom independent, no lligat a una empresa en concret i universal, que incorporin tots els navegadors i serveis en línia.

La Web 3.0, concebuda des del W3C (World Wide Web Consortium, l’organisme encarregat de definir el futur de la Web tècnica i tecnològicament parlant) ens durà un pas més enllà del que ens aporta actualment Open Social.

Web semàntica?

És una altra denominació per a la Web 3.0 . Segons la Wikipedia, semàntica és el terme que es “la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat”. Realment, veiem com en la Web 3.0 hi ha un important component d’entesa d’una simbologia que acaba essent formal, i no em refereixo precisament a les lletres de l’alfabet, si no a saber que un determinat element és el nom de pila i que es correspon amb tal camp del registre de la base de dades, o que tal altra entrada d’aquest lloc web es correspon amb una data de naixement.

En definitiva, es tracta de passar dels documents com tenim actualment a les dades, codificades, estructurades i representades de manera que puguin interactuar amb les aplicacions i serveis.

Abans he donat un exemple d’encreuament de dades entre xarxes socials, una cosa de la qual se’n parla força últimament. Ara donaré un altre exemple encara més potent de la Web Semàntica: imaginem que fem una reserva de vol. Actualment, i un cop finalitzat aquest procés, haurem de copiar els detalls com la data i hora de partida de forma manual a la nostra agenda.

Amb l’adveniment de la Web 3.0 i suposant que les dades dels nostres bitllets estiguin adequadament estructurades, podríem arrossegar-les sobre el nostre programa d’agenda, de manera que si aquest és capaç d’entendre el llenguatge en el que es representen les dades de data i hora en el que s’emmagatzema la nostra reserva, serà capaç d’incloure’ls automàticament en el calendari sense necessitar de cap intervenció manual més.

El potencial, com veiem, és enorme: biblioteques compartint fitxes de llibres en un format universalitzat i estàndard, documents d’identificació electrònics que ens serveixen per a la realització de múltiples tràmits, èns oficials que s’intercanvien la nostra informació sense obligar-nos a passar de finestreta en finestreta per donar les mateixes fotocòpies que ja hem donat a quatre o cinc llocs oficials anteriorment,…

I el millor de tot és que ja disposem de les eines per establir els fonaments d’aquesta Web 3.0 o Web semàntica que el W3C ha començat a construir: els llenguatges de descripció de dades com l’XML.

Un d’aquests llenguatges o variants de llenguatges adaptats a unes tasques i objectius més concrets és l’RDF (Resource Description Framework), un llenguatge de metadades que permet modelar dades mitjançant una varietat de sintaxi i que s’expressa com un “dialecte” de l’XML.

Amb tot, encara trigarem en veure la Web 3.0 massivament implementada, doncs això requereix de la implicació d’empreses i institucions per posar les seves dades en els formats estandarditzats corresponents (que encara han d’acabar de ser desenvolupats), el que al seu torn implicarà un desemborsament econòmic, la part sense cap mena de dubte més escabrosa de tot el tema per als empresaris. I és que ja prou que sabem que quan es tracta de quelcom del que no se’n veu un benefici econòmic directe (i en aquest cas és indirecte), a la gent li costa posar-hi fons…

Hi ha Alguna cosa que nosaltres puguem fer per començar a actualitzar-nos a la Web 3.0? Abans de res, el que recomano és informar-se bé i conscienciar-se. Res millor que ser dels primers en aplicar les noves tecnologies per obtenir un avantatge competitiu en el dur món dels negocis actuals.

I malgrat tot, també vull aconsellar moderació, esperar que almenys els estàndards estiguin madurs. Per a això el millor és acudir regularment al lloc web del World Wide Web Consortium per a repassar les novetats que vagin sorgint sobre això.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Aquell país desconegut: la Web 3.0”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio