Google Chrome: el futur pinta bé

Chrome, el navegador de Google, està demostrant les seves capacitats

Google ha deixat ben encaminat el seu navegador web per a aquest 2010 que acaba de començar, doncs al desembre va aconseguir situar-lo en tercera posició del rànquing de navegadors web a nivell mundial, segons xifres proporcionades per Net Applications. Aquestes són un referent a nivell mundial.

El puixant Chrome ha anat augmentant continuadament la seva quota de mercat al llarg de l’any, pujant tots els mesos de l’any. Si bé l’Internet Explorer i el Firefox són, ara per ara, inabastables, el Safari d’Apple ha acabat caient, víctima sobretot de la seva versió per a Windows. Aquesta consumeix més recursos que altres browsers, és més lenta i menys segura.

Les claus de l’èxit del Chrome són, per una banda, la seva senzillesa, que el fa abastable a qualsevol usuari; la seva gran seguretat, basada en un model que empra el paradigma de la virtualització per isolar cadascuna de les pestanyes i els processos relacionats i el fa, virtualment, invulnerable; des de fa poc, el navegador de Google també disposa d’un ecosistema de plug-ins que el fa extensible, una característica que ha permès a Firefox fer-se gran.

Finalment, i també la clau per entendre aquest salt de Chrome per davant d’Apple, han estat les recentment presentades versions beta per a GNU/Linux i Mac OS X. El 0,75% del total dels internautes naveguen amb un programa que s’identifica com a Chrome 4.0, precisament el nombre de versió que gasten aquestes dues betes.

També estic segur que la irrupció a l’escenari del Chrome OS, el sistema operatiu basat en el navegador, ha esperonat als usuaris, que veuen en Internet el futur dels sistemes informàtics, i en Google el futur de la Xarxa. I és que l’època de la concepció que Microsoft i Windows van popularitzar i on tot s’emmagatzemava en local (programes i dades) sembla que ha de passar a millor vida a llarg termini. D’aquí que el navegador s’hagi convertit en una peça clau del conglomerat de programari actual, ja que a més de desenvolupar la seva funció ha de ser una plataforma per a l’execució d’altres programes.

Safari passa a la quarta posició de la llista de navegadors web, mentre que el cinquè continua sent un Opera molt menystingut per un públic que massa sovint no en coneix les bondats. Hi haurà resposta de la companyia de Steve Jobs en forma d’una versió més optimitzada?

Imatge: Guillem Alsina