Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Modding, Noticies, Software

La història dels clònics no autoritzats d’Apple

By , on 1 de juny de 2008

Les dues linies dels clònics Mac de Psystar, la professional i la domèstica

Poc podien imaginar-se a la seu d’Apple a Cupertino (una bucòlica ciutat de tamany mitjà situada prop de la costa californiana) que als seus fills predilectes, els Mac (amb el permís de l’iPod i l’iPhone) els sortirien com qui no vol la cosa uns germans que ni els han buscat ni els han desitjat. A Apple sempre han estat gelosos de mantenir tot el seu maquinari i programari en el més estricte i absolut control, i una bona mostra d’això és que quan Steve Jobs va tornar a la companyia el 1996 després de “l’espantada” de John Sculley, el primer que va fer fou finiquitar el programa de llicència del Mac OS que va permetre durant un temps la creació de clons oficials dels Mac. Però mercès al canvi de xips de la plataforma PowerPC a la Intel, a un grup de hackers nord-americans molt curiosos i treballadors, i a l’atreviment d’una companyia integradora, avui podem tornar a gaudir d’un clon dels Macs. Vegem com és això.
És precisament aquest canvi de plataforma que he esmentat el que, almenys en teoria, hauria de permetre executar el Mac OS X en un PC genèric. Tot i això, la pràctica dista de la teoria, i aquesta operació no és tan fàcil. El motiu són les “trampes” que Apple posa al seu maquinari i programari, de manera que el sistema operatiu només reconegui i pugui ser instal·lat en una màquina de la companyia de la poma. Això es realitza afegint una sèrie de xips a la placa base del Mac que el sistema ha de reconèixer per poder ser instal·lat.

Malgrat tot, i essent un dels anhels de la comunitat hacker el poder executar el Mac OS fora de les “caixes” d’Apple, diversos investigadors en aquest camp van acabar creant l’OSX86Project, una comunitat de programadors i usuaris dedicats a l’experimentació i execució del sistema operatiu dels Mac en qualsevol màquina amb arquitectura x86. I els resultats han estat satisfactoris; si busquem per Internet, segurament que trobarem desenes de pàgines en les quals els seus creadors expliquen les seves experiències amb un Mac OS X hackejat executant-se en un portàtil o sobretaula d’un fabricant de PC’s o una màquina clònica. És quelcom que no agrada a Apple però sobre el que la companyia de Cupertino ha parlat poc en públic.


Potser només era qüestió de temps que alguna empresa es decidís a fer-ho, però ha estat Psystar la que finalment ha aprofitat els resultats de l’OSX86Project per llançar una línia de màquines a les quals ven com a “clònics de l’Apple Mac“. Només han hagut de revisar el maquinari suportat pels hacks de l’OSX86Project i incloure en les seves màquines els components la compatibilitat dels quals hagi estat comprovada.

Aquests ordinadors, batejats inicialment com a Open Mac (un nom revelador) han estat llançats finalment com a Open Computing, disposant de dues línies: la bàsica (Open Computer) i la professional (OpenPro Computer), ambdues disponibles a la botiga en línia de la companyia. El sistema operatiu que poden dur preinstal·lat és el ja esmentat Mac OS X 10.5 “Leopard”, Windows XP o Vista, i Linux Ubuntu, Fedora o CentOS (un clònic de Red Hat), cadascun amb la seva respectiva diferència de preu.

Segons les informacions que els compradors d’aquestes màquines han fet arribar a diferents llocs web, les màquines adquirides amb el Mac OS X com a sistema operatiu vénen ja amb tot el programari instal·lat, i Psystar no ofereix suport a aquells usuaris que vulguin reinstal·lar-lo pel seu compte. Això és degut a què amb la venda de la màquina s’inclou una còpia original de Leopard, la qual probablement haurà estat adquirida per Psystar a algun distribuïdor d’Apple per després revendre-la amb un cert marge, però el programari que s’instal·la és el sistema hackejat, del qual no s’en pot proporcionar el disc. És relativament fàcil trobar versions del Mac OS X a Internet que estiguin hackejades i preparades per ser instal·lades en maquinari x86 genèric, però d’aquí a proporcionar-les amb un ordinador nou com a CD de recuperació o disc de sistema original

La darrera jugada de Psystar ha estat posar a disposició dels usuaris els pegats i actualitzacions d’Apple per al Mac OS X a més de pegats de collita pròpia per a les seves màquines clòniques. Fins ara, l’actualització era un dels principals handicaps, per no dir l’únic, per executar el sistema operatiu d’Apple en un PC genèric, ja que el programari oficial d’Apple inclòs en el Mac OS X per a actualitzar, no funciona en els sistemes hackejats.

A més, la companyia s’ha cobert molt bé les espatlles en tot moment: va abandonar el nom OpenMac ja que podia incórrer en una violació de copyright (Mac és una marca registrada de la companyia de Steve Jobs), va enllaçar els pegats publicats per Apple a la pàgina de la mateixa companyia per a així evitar que se la pogués acusar de redistribuir sense permís un material protegit per llicència d’ús i, en general, ha evitat fins ara els possibles atacs legals d’Apple. Un amic, en parlar sobre el tema, em va comentar que havia llegit en un fòrum d’Internet (no va saber dir-me quin) que tot el tema podia ser un muntatge de la mateixa Apple en vista a llicenciar el seu sistema operatiu a altres fabricants d’ordinadors…

Personalment m’inclino poc per aquesta darrera tesi, ja que Steve Jobs és molt gelós de mantenir el maquinari i el programari com un tot, però tampoc m’atreviria a descartar-la del tot (malgrat que sembla rar, la veritat), doncs coses pitjors s’han vist…

Però realment funciona?

Al principi hi va haver molt d’escepticisme amb l’anunci de Psystar, dubtes sobre la mateixa empresa i naturalment les preguntes sobre si funcionaria o no l’invent o si no seria tot més que un “bluf” publicitari per a què es parlés de l’empresa al més pur estil CherryOS. Un cop els primers exemplars d’Open Computer han sortit de la cadena de muntatge per arribar als seus compradors (que es van arriscar molt en ser els primers), els tests en forma d’articles i gravacions de vídeo sobre el funcionament d’aquestes màquines no han trigat a sortir a la llum. I sembla que funcionen!

Només cal entrar a YouTube i buscar Psystar, Open Computer i OpenMac per veure alguns d’aquests testimonis sobre com funcionen aquests clònics del Mac no desitjats per Apple.

Com a afegit, i segons he pogut llegir en diversos llocs d’Internet, el hack emprat per Psystar per a les seves màquines és el que rep el nom Kalyway, del qual se’n poden trobar imatges de DVD ja trucades per a iniciar, instal·lar i gaudir en el nostre PC. És clar que necessitarem comptar amb un processador Intel Core Duo, tot i que amb paciència és possible trobar hacks per a l’arquitectura d’AMD.

I per acabar, us deixo amb una pregunta: no creieu que per ser clònics d’uns ordinadors que basen molta part del seu prestigi en el disseny, s’haurien pogut esmerçar una mica més en aquest aspecte? perquè sincerament, la pinta que gasten els Open Computer és segons la meva opinió ben “cutre”…

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “La història dels clònics no autoritzats d’Apple”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio