Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Linux, Noticies, Software

OpenSolaris: aquell país desconegut

By , on 9 de desembre de 2008
L'escriptori d'OpenSolaris

L'escriptori d'OpenSolaris

La publicació de la versió 2008.11 d’aquest sistema operatiu lliure és una bona excusa per donar-lo a conèixer, ja que no només constitueix una alternativa robusta i amb gran “pedigrí” a GNU/Linux, sinó al mateix Windows de Microsoft.

Qui més qui menys coneix Linux; és el sistema operatiu de moda, del qual en parlen gairebé totes les revistes d’informàtica i molts usuaris finals pregunten per ell, tot i que malauradament pocs són els que s’atreveixen a instal·lar-lo al disc dur del seu ordinador, i menys encara els que substitueixen el Windows totalment per aquest sistema. Noms com Ubuntu, openSUSE, Fedora, Mandriva o Debian són, doncs, cada dia més usuals en el vocabulari dels usuaris, tot i que sense cap mena de dubte és la primera d’aquestes distribucions que he esmentat la que s’endú la palma.

De fet, Linux és el nom del nucli d’aquest sistema operatiu, una peça cabdal però que poc faria per ella sola, necessitant la resta de components per funcionar. Molts d’aquests altres components són proporcionats pel projecte GNU (acrònim recursiu de GNU is Not Unix) fundat pel hacker Richard M. Stallman unes dècades enrere per tal de crear un sistema operatiu d’ordinador lliure i sense les restriccions que imposaven i imposen les llicències comercials habituals. El conjunt del nucli Linux i del programari de GNU és conegut com a GNU/Linux, pronunciat en anglès con a “Nyu Linux”.


[ad]

Aquest conjunt, però i mirat fredament, no deixa de ser un descendent de Unix, un sistema operatiu creat per dos hackers a mitjans de la dècada dels setanta amb l’objectiu de què fos quelcom estàndard per a qualsevol sistema informàtic. Ho van aconseguir en part, perquè si bé tots els Unix s’assemblaven a nivell funcional, internament eren diferents, el que feia que a nivell de programari fossin incompatibles.

Solaris, inicialment conegut com a SunOS, fou la branca de Unix creada per Sun Microsystems, que juntament amb l’AIX d’IBM o l’UnixWare inicialment de Novell i posteriorment de SCO van obtenir més anomenada i èxit entre el públic, malgrat que limitat a l’àmbit dels servidors i al món de l’empresa.

Songbird, el programa de classificació i reproducció de música. S'assembla a l'iTunes

Songbird, el programa de classificació i reproducció de música. S'assembla a l'iTunes

SunOS va evolucionar, va canviar el seu nom a Solaris i un bon dia va seguir el mateix camí que en el seu dia havien recorregut projectes com Netscape (donant lloc a Mozilla i Firefox) o OpenOffice (aquest darrer procedent del codi font de StarOffice, un paquet ofimàtic de la mateixa Sun. L’objectiu en donar aquest pas de cedir gratuïtament el sistema operatiu que fins llavors havia estat una de les “joies de la corona” de l’empresa era acostar-lo als usuaris finals.

Força va trigar OpenSolaris en ser tan fàcil d’instal·lar i usar com Linux; ja en els seus temps d’Unix propietari en mans de Sun, una de les mancances cròniques d’aquest sistema era el procés d’instal·lació, gens fàcil malgrat que comprensible si tenim en compte que qui l’instal·lava i el feia servir era un perfil professional molt tècnic com ara un administrador de sistema. Molt ha avançat aquest sistema en aquest i altres camps fins arribar a la present versió, la 2008.11

La periodicitat de llançament de noves versions d’OpenSolaris és de cada sis mesos, igual que la popular distribució de GNU/Linux Ubuntu.

En aquesta nova versió, la primera novetat que salta a la vista és la incorporació de la versió 2.24 del popular escriptori Gnome. Aquest és, juntament amb KDE, un dels principals escriptoris dels sistemes Unix. Per a aquesta revisió de l’escriptori les principals novetats són la major facilitat per configurar la sortida múltiple de vídeo (ideal en el cas de portàtils per fer presentacions en PowerPoint), la inclusió d’un nou client de missatgeria instantània (Empathy), la versió 3.0 d’Ekiga, el programari de videoconferència, o el gestor de fitxers amb possibilitat de navegació en pestanyes pels diversos directoris.

OpenOffice 3.0 és una altra inclusió nova en el paquet base, tot i el que no m’acaba de quedar clar és si per gaudir-ne necessitarem instal·lar el sistema al disc dur i descarregar-lo des del repositori de programes, o bé ja es troba inclòs en el Live CD.

Per a mi, i juntament amb la disponibilitat d’aquest conegut paquet ofimàtic lliure per a Mac OS X en forma nativa, la inclusió de compatibilitat amb els nous formats de l’Office 2007 de Microsoft és la novetat més destacable. Això ens permetrà bescanviar tranquil·lament fitxers amb la gran majoria dels usuaris, juntament amb l’ús dels formats oberts OpenDocument.

L’edició de documents PDF és un altre dels punts forts de la darrera release d’OpenOffice, encara que sigui molt bàsica. I és que una de les coses que em dicta la meva experiència atenent usuaris, és que tard o d’hora tothom necessita o vol retocar el contingut d’un fitxer PDF.

El suport per a maquinari ha millorat. Al meu entendre, aquest és el veritable taló d’Aquil·les d’aquest sistema en ser un projecte encara força minoritari respecte a Linux o fins i tot FreeBSD. No obstant, s’han afegit controladors per a targes de xarxa inalàmbrica, al mateix temps que s’ha simplificat el gestor de xarxes per fer les connexions.

La suspensió en ordinadors portàtils també ha estat millorada, i s’ha testejat satisfactòriament per a una sèrie de models de Toshiba com el Tecra M8 i M9, de Lenovo o de Dell, a més d’algunes màquines de la mateixa Sun Microsystems.

OpenSolaris és una bona opció per a aquells usuaris que busquin un sistema operatiu robust, estable i segur. De fet, totes les branques de Unix gaudeixen de més seguretat que l’estàndard Windows, gràcies a un model de seguretat molt més treballat i al fet que fins no fa gaire ocupaven un espai residual dins l’ecosistema dels sistemes operatius. Encara ara és així, però gràcies a GNU/Linux i Mac OS X (un derivat de la branca BSD) aquesta residualitat ho és, ara per ara, menys que abans.

Si teniu ganes de provar aquesta excel·lent opció per al vostre ordinador, podeu descarregar la imatge ISO que conté el Live CD de forma totalment lliure i gratuïta. L’instal·lació és opcional, i d’aquesta manera podreu provar si us reconeix correctament tot el maquinari del vostre ordinador.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “OpenSolaris: aquell país desconegut”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio