Per
Guillem Alsina González, a 22 de octubre de 2008
...de ser un d’aquests). si, sabem que la pirateria existeix i que aixo provoca perdues als estudis, pero amb quin dret se’ns nega la possibilitat de realitzar copies de seguretat dels productes que adquirim legalment?
posem per cas que jo em compro un disc de musica o un dvd d’una pel•lícula que esta protegit per sistemes drm. quan intenti fer-ne una copia de seguretat per si de cas al disc original li passa alguna desgracia, aquesta no funcionara, no me la deixara fer. així que, el mes probable, es que desisteixi del tema.
imaginem que passats quatre o cinc anys, intento reproduir aquell mateix disc... que accidentalment s’ha ratllat i ja no es pot veure o sentir. com que no he pogut fer cap copia de seguretat, perdre aquells continguts tret que em torni a comprar aquell disc, cosa que no passaria si en poguessim haver fet una copia.
evidentment, la resposta que us donaria qualsevol representant de la industria es rapida: si, la idea es bona, pero aixo obre la porta a que el contingut del disc sigui passat a terceres persones que no l’han adquirit o fins i tot posat a internet a l’abast de qualsevol. no ho negare pas, es una possibilitat ben certa.
els numeros indiquen que les discografiques cada any perden mes vendes per la pirateria i la falsificacio, incloent en aquest sac als continguts que els usuaris s’intercanvien a internet. del mateix es queixen les sales de cinema, de que el public baixa perque la gent es baixa les pel•lícules des d’internet. no poso en dubte aquestes estadístiques, ja que no tinc dades objectives amb que contrastar-les, pero altra cosa es el que els meus ulls veuen.
de pirateria de musica n’hi ha hagut sempre. jo perque mai he estat gaire amant de fer res mes que engegar la radio i escoltar el que alla m’hi posen, pero recordo quan els companys de classe al col•legi o a l’institut es passaven cintes de casset amb els darrers exits (si, soc encara les he arribat a veure jo, les cintes), tot i que ara s’ha facilitat molt. i no obstant, no he vist a la meva ciutat que es tanquin moltes botigues de discos o videoclubs, i encara menys sales de cinema. al contrari, si no recordo malament a girona ha augmentat el nombre de sales per habitant els darrers anys.
potser el tema es mes que la gent es pren aquestes pel•lícules o musica que es descarrega d’internet a mode de “preview”: se les mira o les escolta a casa i si li agraden, llavors se’n va al cinema a mirar la pel•lícula o a la botiga a comprar el disc. conec gent que aixo si ho fa, encara que tambe conec els que “gorregen” i, simplement, s’ho baixen des d’internet.
jo, que voleu que us digui, si haig de triar, prefereixo sortir de casa, donar un volt, quedar amb els amics per prendre alguna cosa i anar-me’n a una sala de cinema a veure la pel•lícula que sigui, ja que d’aquesta forma “m’airejo” una mica, i faig vida social.
entenc la visio pessimista de les discografiques i productores i dis...