Per
Guillem Alsina González, a 10 de juliol de 2008
...cultura hacker (molta i diversa) va apostar des del seu comencament pel coneixement compartit amb la resta del mon. “la informacio vol ser lliure” es una de les maximes del col·lectiu, i gairebe sempre que us trobeu amb documentacio o escrits realitzats per hackers, aquests contindran informacio detallada i explicacions per fer assequible aquesta documentacio a tothom, sigui quin sigui el seu nivell tecnic (tot i que evidentment caldra que sigui alt en alguns casos). aixo es tambe un dels motius de la por que s'hi ha generat en contra -o que els han generat...-, ja que son persones propenses a divulgar secrets. i ja se sap que tots els governs viuen, precisament, del secretisme i d'amagar segons que als seus ciutadans. i en alguns paisos mes que en d'altres.
tot era questio de temps que aquests hackers fossin criminalitzats i perseguits i que, com a forma de defensa, donessin a la resta del mon quelcom que proves la seva innocencia.
potser no podem definir el programari lliure com aquesta mostra d'innocencia, pero si com un toc d'atencio a la resta de la societat sobre que el moviment es quelcom mes que un grup de joves amb poques habilitats socials i molt d'acne, que te implicacions morals i que ha nascut i evolucionat per canviar el que som avui en dia i dur-nos cap a una societat millor, mes justa i equitativa.
així les coses, el moviment del programari lliure propugna una base moral d'us dels programes d'ordinador que es basa en quatre postulats:
1) llibertat d'executar el programa o, dit d'altra manera, fer-lo servir amb el proposit que vulguem. aixo ens assegura que, per exemple, si instal·lem un processador de texts no ens haurem de limitar nomes a fer cartes per enviar per correu amb ell, sino que tambe hi podrem picar memorandums o altres documents.
2) estudiar el funcionament del programa i modificar-ne el seu us, per a la qual cosa ens es indispensable tenir acces a la forma en que esta construit, al llenguatge que s'ha emprat per donar-li instruccions a l'ordinador per a que funcioni. es el que s'anomena el 'codi font', i es el que f...
Per
Guillem Alsina González, a 20 de juny de 2008
...lliure, i ho fara gracies a una extensio creada per sun microsystems que ja es pot descarregar lliure i gratuitament des d'internet.
un cop instal·lada aquesta peca de programari, podrem obrir els documents pdf des de les aplicacions draw i impress del paquet ofimatic, ja que amb aquestes mantindrem la composicio dels documents.
de moment el que es podra editar sera el text, sense oferir suport encara per a formularis i altres funcionalitats avancades, que suposem seran afegides mes endavant....
Per
Guillem Alsina González, a 14 de juny de 2008
...lliure en general i a linux en concret ha acabat sent un "brindis al sol", quelcom que es diu i despres s'ofereix de tal manera que es o be inutil o gaire be. una veritable llastima, i no ho dic pas per ser anti-windows (soc informatic, no em considero anti-cap sistema operatiu o programari), sino perque sempre he trobat saludable que al mercat hi hagi opcions diverses i que alguna d'aquestes sigui representada pel programari lliure, una filosofia que permet mantenir un equilibri ying-yang en el negoci de la informatica contraposant-lo al programari propietari....
Per
Guillem Alsina González, a 16 de octubre de 2008
...ia que li fa prendre, una droga psicoactiva que n'anul·la la voluntat i la fa actuar... doncs com un zombi.
i aixo que te a veure amb els nostres ordinadors? ben simple: ells tambe poden esdevenir zombis, no del tot mancats de voluntat pero si al servei d'algu tan sinistre com ho poden arribar a ser els fetillers malignes de qualsevol cultura ancestral.
[ad]
tecnicament un ordinador zombi es aquell al qual algu ha aconseguit instal•lar un programa de control remot del qual no n'es conscient ni tan sols el mateix usuari, i que empra aquest control de manera que du a terme feines sense que el mateix afectat se n'adoni.
dos dels usos que se'ls esta donant mes als ordinadors zombis son els d'enviament massiu de spam i atacs ddos (distributed denial of service, denegacio de servei distribuida). aquests darrers consisteixen en fer que tantes maquines com sigui possible enviin senyals a un servidor o una altra maquina per tal de col·lapsar-la i que deixi de donar servei.
es a grans trets com si escollíssim un peatge de l'autopista i enviessim cap a ell un gran nombre de cotxes de forma simultania. que passaria? doncs que els operaris no donarien l'abast, el peatge es col·lapsaria ple de cotxes impacients per tirar endavant i s'hauria de donar l'ordre d'obrir barreres amb les consequents perdues economiques per a l'empresa que gestiona l'autopista.
si ara aquest model el tra...
Per
Guillem Alsina González, a 12 de juliol de 2008
ja hem deixat enrere l'euforia pel llancament de firefox 3.0, la nova versio major del navegador lliure mes conegut i utilitzat pels internautes amb el qual mozilla espera fer alguna cosa mes que d'esparring per a l'internet explorer, amb una gran seguretat propia en les funcionalitat...
Per
Guillem Alsina González, a 8 de juny de 2008
...ment a ibm) i dotant-la d'una suite ofimatica gratuita anomenada symphony, de la qual se'n va presentar una beta a finals del 2007 i ara podem gaudir de la versio definitiva 1.0 .
segons es diu, la base d'aquest nou paquet ofimatic symphony (ibm recupera tambe el que havia un nom historic de lotus) no es una altra que el programari lliure openoffice. i, de fet, els formats de fitxer que empra l'aplicacio son els opendocument, un estandard aprovat per la iso i que entre altres programes l'utilitzen l'abans esmentat openoffice, i koffice (la suite integrada a l'entorn kde).
symphony 1.0 tambe es compatible a nivell de fitxers amb la suite microsoft office, tot un estandard "de facto" en el panorama informatic actual, almenys fins a la versio 2003 ja que no pot treballar amb documents en open xml. tot i estar basada en openoffice, la interf&...
Per
Guillem Alsina González, a 18 de agost de 2008
...lliure en general, donat que el servidor web del mateix nom es el dominador del mercat en aquest segment rivalitzant directament amb la gama internet information services (iis) de microsoft.
l'anunci es va produir durant la recentment celebrada oscon (o'reilly open source convention), una de les trobades senyeres del mon del programari lliure i, per tant, un dels marcs ideals per a fer-ho. de sobres es coneguda l'animadversio que en aquest ambient genera la multinacional de redmond que, fent un paral·lelisme cinematografic, es vista com el "canto obscur de la forca", un i...
Per
Guillem Alsina González, a 3 de novembre de 2008
...lliure i gratuita, així que es una bona eina per aquelles persones que treballin en ambients en els quals hi ha diversos sistemes operatius.
- internet explorer -> firefox. juntament amb l'abans esmentat openoffice es un dels programes lliures mes coneguts. es tracta del navegador web que inclouen la majoria de les distribucions linux per la seva potencia i per ser lliure. es comparable (si no superior) als altres navegadors de la competencia com l'internet explorer de microsoft, el safari d'apple o l'opera. aquest darrer es tambe una bona opcio, ja que si be no es lliure, si es multiplataforma (es a dir, que es pot executar en diversos sistemes operatius), estant disponible tambe per a linux.
sabent que el motor de renderitzacio de l'internet explorer de microsoft es unic, i pensant en dissenyadors de pagines web i serveis online que nomes funcionin amb aquest programa, tambe tenim a la nostra disposicio el programa ies4linux, que ens permet l'execucio del navegador de microsoft en el sistema operatiu del pinguí.
- nero -> k3b. aquesta es una tria forca personal, ho reconec. nero es una suite molt completa que ha depassat amb escreix la seva funcionalitat inicial de gravar cd's i dvd's per erigir-se en un complet conjunt d'utilitats per a creacio de mitjans digitals. k3b no es ni de bon tros tan complet, pero personalment no li he tret mai cap mes partit a una d'aquestes utilitats que el simple fet de bolcar imatges iso descarregades des d'internet i fer recopilatoris de fitxers (fotos, copies de seguretat). disposa de plantilles per a diversos tipus de projectes.
- windows media player -> vlc. aquest es un programa tambe multiplataforma, molt lleuger, esparta en la seva interfície, pero al que m'atreviria a qualificar com de "cavall de batalla". si em permeteu una citacio literal molt planera d'un amic meu pero que defineix molt be la sensacio que deixa l'vlc despres d'un temps d'us, "reprodueix too lo que le exas" (pronunciat així mateix). no es lliure, pero si gratuit, i per als mes manetes us dire que fins i tot permet retransmetre els nostres continguts a traves d'internet i, a mes, es multiplataforma. de fet, i a banda de suportar les tres grans plataformes que ens podem trobar avui en un ordinador (windows, linux i mac os x)
- picasa/gestio d'imatges -> f-spot. malgrat que personalment nomes faig un copiar i enganxar de les imatges que hi ha a la memoria de la camera cap a un directori del disc dur, la majoria de la gent necessita quelcom mes, un programari que els permeti classificar i retocar les imatges. amb f-spot podrem rotar, redimensionar, realcar, eliminar els ulls vermells provocats per l'us del flaix o altres.
- itunes -> amarok/rhythmbox. ambdos molt semblants, amb una interfície d'usuari molt semblant a l'itunes d'apple (tota una referencia en aquesta mena de programes) i amb funcionalitats semblants a les basiques d'aquest darrer. així, ens permeten classificar fitxers mp3, reproduir-los, o escoltar fonts de continguts en línia com last.fm .
- messenger -> pidgin/amsn/kopete. l'amsn ens permet connectar-nos a la xarxa messenger de microsoft, mentre que els altres son...
Per
Guillem Alsina González, a 28 de agost de 2008
...]
entre les activitats de les que podrem gaudir a la trobada hi trobem concursos com el de ddr, llancament de rata (llencar tan lluny com sigui possible un ratolí d'ordinador a imatge i semblanca dels concursos de llancament de mobil que s'organitzen al nord d'europa), frets on fire (un clonic del guitar hero en programari lliure disponible per a les tres grans plataformes informatiques: windows, mac os x i gnu/linux), i de modding.
l'art del modding, a l'igual que el del tunning un reflex de l'art modern aplicat als nous suports sorgits de la revolucio tecnologica de despres de la segona guerra mundial, guanya cada dia mes adeptes, i ja ha esdevingut un classic imprescindible a totes les parties.
a mes dels concursos, els aficionats als videojocs podran gaudir dels tornejos dels coneguts counter strike source per a pc (shoot-em-up en primera persona), age of empires ii (estrategia en temps real per a ordinadors pc), trackmania nations forever (tambe per a pc, competicions de cotxes en circuits futuristes) i butinet. aquest darrer traspassa a l'ordinador el tradicional joc de cartes de la botifarra, permetent jugar-lo per internet amb jugadors totalment desconeguts. volíeu res que fos mes típic catala i a mes a mes d'olot?
pero no nomes de jocs i diversio viu l'assistent a les parties. per als qui busquin tambe quelcom del que treure mes suc es trobaran amb els tallers de progra...
Per
Guillem Alsina González, a 30 de juliol de 2008
l'organitzacio responsable de l'exit de firefox, el navegador lliure que hereta directament de netscape, sembla que es vol llancar decididament a l'arena dels navegadors per a dispositius mobils amb un nou projecte anomenat fennec.
no es el primer cop que mozilla toca el terreny de...
Afegir a Del.Icio.Us
