Els diaris en línia consideren que només la multinacional del cercador n'obté beneficis mentre ells treballen
El magnat nord-americà de les comunicacions Rupert Murdoch va disparar el primer tret d'aquesta guerra
Per
Guillem Alsina González, a 17 de desembre de 2009
...anta, quan internet comencava a popularitzar-se entre els usuaris finals.
llavors era una epoca en la que s'afirmava que el futur estava a la xarxa, i els continguts comencaven a fluir-hi amb soltura. i ho feien amb un preu per als grans mitjans i gratuitament per part d'altres, sobretot els mes petits i els naixien en el mateix ambit digital, que volien obtenir difusio. l'estrategia d'aquests darrers es basava en monetitzar la seva feina a base de publicitat i patrocinis, un sistema que semblava que ho havia de solucionar tot i que finalment es va demostrar valid nomes en certa mesura, com el crack de les “punt com” de principis de la decada present va demostrar.
pero llavors el “mal” ja estava fet: la majoria dels grans mitjans s'havia vist empes a posar els seus continguts disponibles gratuitament a internet, ja que si no ho haguessin fet, aixo hagues significat perdre pistonada respecte als rivals que si ho feien i als nous mitjans. nomes uns pocs van romandre amb un model de pagament, ja fos total o parcial. el wall street journal en fou, precisament, un, i al nostre pais hi trobem casos com el pais, que durant molt temps va conjuntar ambdues estrategies, la dels continguts gratuits i els de pagament.
al mateix temps esclatava l'auge de napster i tota la revolucio p2p que ha comportat dues coses principalment: per una banda que a la majoria de la gent li sembli que els continguts audiovisuals tenen un preu zero, que estan en tot el dret de descarregar-los d'internet sense pagar res. pero, per altra banda, l'erratic cami seguit per les entitats que -segons afirmen elles- protegeixen els drets de propietat intel·lectual, ha deslegitimat aquestes de la defensa que diuen dur elles pels metodes emprats, el que ha reforcat entre els usuaris aquesta sensacio del “tot gratis, tot s'hi val”. i es en el marc d'aquesta guerra que crec hauriem d'incloure les tensions entre la premsa escrita en linia i els cercadors.
la resposta de google
i que ha fet la companyia del cercador per solucionar aquest malestar dels mass media? doncs baixar-se parcialment els pantalons i oferir una serie d'eines que permeten a aquells que publiquen controlar exactament que es el que surt, com i a on de les seves pagines.
per comencar, ha diferenciat les bases de dades i motors de cerca del que es el ser...
Afegir a Del.Icio.Us
