El cantant ofereix gratuïtament una cançó que també està a la venda a iTunes
...guanyar el que jo i vosaltres potser no guanyarem en un any. no, jo em questiono com grups mes localitzats podran emprendre una volada mes global.
suposo que al final tot sera questio de qualitat i de conquerir el cor del public; qui mes be ho faci en un i altre sentit, sera el que ingressi mes diners. de fet, la major part de la recaptacio de la industria musical ja comenca a venir per aquesta via.
tambe em pregunto si l'experiment d'en moby ha sortit be perque es qui es, perque es en moby, un cantant i compositor reconegut mundialment. i si ho hagues fet un grup qualsevol semidesconegut? suposo que llavors tornariem a la conversa de si aixo els pot aconseguir public interessat i, per tant, concerts i amb aixo ingressos.
que l'adveniment de l'mp3 i els sistemes p2p ha fet entrar la industria discografica en una dinamica de canvi profund, no n'hi ha cap mena de dubte. de com evolucionara aquest canvi i cap a on ens dura, aixo ja es mes dificil de dir, pero sens dubte la industria s'ha de preparar a consciencia, i al meu entendre no ho esta fent.
perque posicions com les que defensen la riaa als estats units i la sgae a espanya, perden tota la rao que puguin tenir pels metodes emprats i pel discurs que es presenta. el mateix canon aplicat als mitjans d'emmagatzemament i que gestiona la sgae es un exemple d'una politica totalment errada i que nomes fa que generar-li impopularitat a aquesta organitzacio.
jo ho comparo una mica com el que hagues pogut passar en inventar guttenberg la impremta. abans d'aixo, els llibres es copiaven a ma, i per aixo n'hi havia tan pocs exemplars que estaven a l'abast nomes d'uns pocs. si hi hagues hagut una organitzacio de copistes que hagues protestat perque se'ls deixava sense feina... be, sens dubte ara estariem molt menys avancats en tots els sentits, tecnologica i culturalment.
les organitzacions com la sgae i la riaa no deixen de ser uns intermediaris, un paper semblant al que juguen les discografiques per molt que elles ens venguin que contribueixen a buscar nous talents i promocionar-los. si, ja hem anat veient com treballen amb casos tan frepants com els milli vanilli, uns cantants que nomes posaven la veu mentre altres posaven l'aparenca, tot perque la seva discografica els considerava massa “lletjos” per sortir als videoclips... o tantes altres aberracions de la musica, producte de les factories de les discografiques com els bros, un parell de germans que sembla que posaven tontes a totes les teenagers, pero que gracies a la seva musica “de qualitat”, del segon disc nomes en van comprar exemplars els seus parents mes directes... o potser ni aixo.
com a nota curiosa, dir-vos que encara recordo l'anunci que s'emetia per televisio per promocionar el seu disc, i que acabava dient: empeny-los a la fama!. com si estiguessin suplicant que els compressim els discos...
la legalitat vigent pot permetre aquest canvi de marc que faci possible una cultu...
Afegir a Del.Icio.Us
