Per
Guillem Alsina González, a 23 de setembre de 2008
...existent. va tenir una xicota a la universitat de stanford, pero ella el va deixar (com no podia ser d'altra manera) per un altre home, un noi ben plantat, amb exit a la vida,... i que acabaria sent un agent de la cia.
a en chuck li agrada l'agent de la cia que te la missio de protegir-lo juntament amb un agent de l'nsa (national security agency, una altre cos de seguretat del govern nord-america que no se a la realitat, pero a les pel·lícules sempre es fot trompades amb la cia), pero es clar, no gosa dir-li-ho obertament. la tensio sexual entre ambdos caracters es mastega a l'ambient, i tots els que veiem la serie sabem que un dia o altre, en chuck i la sara sucumbiran a la temptacio i tindran un "affaire".
pero així es com la societat veu als informatics: uns essers asocials, amb poca o nul·la capacitat per relacionar-se, sense cap mena d'habilitat amb el sexe contrari, que viuen rodejats d'ordinadors i que nomes s'entenen entre ells. be, si vos amic lector, sou dels que pensa així, aneu a qualsevol discoteca, pregunteu quants informatics hi ha i sorpreneu-vos dels resultats.
el col·lectiu geek no es de fet diferent de qualsevol altre col·lectiu huma, composat de moltes persones de diferents sensibilitats. no dic que no es trobin especimens semblants a en chuck (i ho repeteixo, jo i ell tenim molts punts en comu), pero he vist gent que viu dels i per als ordinadors i que tenen una vida normal i corrent, amb família, exit i fins i tot vesteixen i es relacionen amb els altres de forma 'normal', tenint una gran quantitat d'amics. vaja, si fins i tot ex-companys meus de la universitat estan casats i amainadats.
i aquí, segur que us pica la curiositat: i en guillem, i el que escriu aquestes ratlles? es com el topic? quin percentatge de chuck corre per les seves venes? doncs alt, haig de confessar-ho. com ell, jo tambe vaig tenir una "novieta" a la universitat, i des d'aleshores enca, cap relacio estable. compte, he dit estable, no cap relacio. i perque jo -i perdoneu la manca de modestia- no he volgut en un parell de casos. em tallo quan parlo amb noies, pero nomes fins a cert punt, i si be em costa entrar en el joc de la seduccio, un cop dins soc bon jugador (no un ronaldinho, pero potser si un guardiola en els seus temps o un "xapi" ferrer, d'aquells que no sobresurten tant pero son necessaris per a que l'equip funcioni).
surto gairebe cada cap de setmana. els divendres i dissabtes a la nit em transmuto, em poso la meva disfressa de "persona normal" i surto a la caca i captura. de que? de diversio, de "ligues", d'aprofitar la vida, del que surti,...
si que em quedo a casa moltes hores tancat amb l'ordinador, per feina i per escriure aquests articles que espero us agradin i us interessin, pero el meu cercle social no queda reduit a un sol amic i les nits de gresca no venen marcades per una pizza i un campionat a la play (de fet, ni tan sols tinc consola de vídeojocs).
a vegades em rebenta quan em presento com a informatic i la gent em comenca a explicar el que considera "coses rares" dels informatics que coneix i ja em posa l'etiqueta de "friki", especialment si aixo ho fa una noia que m'ha interessat per algun aspecte. fins i tot m'han arribat a dir que "per ser informatic, ets molt normal". fantastic! es pensaven potser que tindria tres bracos o quatre cames? o que exhalaria foc pels queixals? home, aixo ultim ja seria prou practic de tant en tant ;-)
tots plegats hauríem de comencar a espolsar-nos les etiquetes del damunt per a tothom, i no nomes per als informatics, pero al mateix temps sense renunciar a saber-nos riure de nosaltres mateixos com ho fem els geeks amb chuck. i es que jo, pobret, ja comenco a patir per si la sara li trencara el cor en algun episodi... ;-)...
Afegir a Del.Icio.Us
