Per
Guillem Alsina González, a 27 de setembre de 2008
...de forma continuada un projecte a mida adaptat a la situacio global i necessitats de les empreses, combinant en aquest pla de continuitat de negoci diferents serveis de seguretat de dades, com poden ser la custodia física d’informacio o be la copia de seguretat remota. la proteccio que ofereix el servei de continuitat de negoci de digital parks s'esten a tots els nivells: es de la proteccio de les plataformes tecnologiques fins a la capa de negoci, passant per les diferents capes de dades i aplicacions.
explica'ns una mica mes a fons els vostres serveis de custodia física d’informacio i de copia de seguretat remota, si us plau.
el servei de "custodia d’informacio digital" de digital parks permet a les organitzacions assegurar la disponibilitat de la seva informacio de caracter historic, com la necessaria per a garantir la seva continuitat en cas de desastre, mitjancant l’us d’infraestructures exclusivament dissenyades i destinades a guardar copies de seguretat de dades e informacio crítica.
d’aquesta manera les organitzacions poden recuperar la informacio quan ho precisin, seguint uns acords de nivell de servei acordats, i estan protegides davant ministres a les seves oficines que provoquen perdues d’informacio.
a les nostres instal·lacions tenim varies cameres cuirassades dotades dels mes alts controls ambientals i de mesures de seguretat tant físiques com electroniques. disposem d’una flota de vehicles amb operadors preparats per al transport de suports magnetics i de contenidors de transport especialment dissenyats per a garantir la estanquitat i confidencialitat. la manipulacio dels suports el fa el nostre personal, altament qualificat i entrenat segons els estandards de confidencialitat i qualitat de servei que requereix el nostre client.
l’experiencia que tenim i les nostres instal·lacions permeten oferir la solucio flexible i robusta que tota empresa necessita.
el servei va dirigit a empreses i administracions que necessitin garantir la continuitat de negoci de les seves operacions i, fins i tot, del seu negoci davant d’alguna contingencia o desastre, que necessitin tenir disponibilitat de la informacio en tot moment i tinguin que actualitzar-la mitjancant entregues i recollides segon un calendari i sobretot, a aquelles entitats i organitzacions sensibles segons la lopd.
respecte al servei de backup remot, digital parks ofereix la possibilitat de replicar remotament en un entorn segur i fiable tota la informacio crítica que els nostres clients tenen en els servidors de les seves empreses. aquest servei permet controlar i protegir la seva informacio de forma simple, segura i confidencial, garantint l’acompliment d’aspectes claus de la lopd, com el fet de disposar de copies de seguretat fora de les seves oficines en un lloc segur, amb les dades encriptades i nomes accessibles pels responsables de la informacio.
des de digital parks oferim diversos plans en funcio del tamany de la informacio i de la política de seguretat que requereixi cada client.
que haig de fer per a que digital parks m’elabori un pla de continuitat de negoci?
a digital parks ens agrada escoltar els objectius del client, dimensionar els requeriments tecnologics per fer-los realitat i posar sobre paper la solucio mes adequada que combini infraestructures i serveis.
des de la idea inicial del client, passem per la fase d'analisi, concretem la millor solucio, dimensionem els requeriments, proposem els components i els partners mes adequats, posem en marxa el servei i fem un seguiment constant per garantir el resultat final.
aquelles empreses interessades en els nostres serveis nomes han que posar-se en contacte amb nosaltres a traves del telefon 93 503 49 49, enviar un mail a l’adreca comercial@digitalparks.com o be a traves del formulari de la nostra web (www.digitalparks.com). seiem plegats i veiem com afrontar el projecte concret que ens plantegi el client.
quina seguretat de les dades emmagatzemades proporcioneu?
les dades son el be mes preuat de les persones i de les organitzacions. la perdua d'informacio en cas de desastres es una de les principals amenaces per les empreses i les administracions. sempre es millor prevenir.
el centre de proces de dades (cpd) de digital parks a barcelona es va dissenyar especialment per aquesta comesa. creat en el 2003, es una instal·lacio de 1.500 m2, en un edifici aillat, equipat amb tecnologia i mesures de proteccio que el converteixen en tier iii amb un 99,98% de disponibilitat. qualsevol empresa que ho desitgi, pot visitar-ho quan ho desitgi.
disposa d’una configuracio innovadora, amb sales separades de treball i en una planta baixa, permetent així la maxi...
Per
Redacción, a 1 de octubre de 2007
...de frans, y et pots enregistrar per fer servir la beta en angles avui des d'aquí.
microsoft tambe ha anunciat microsoft exchange labs, un nou programa de i+d per testejar les capacitats de la missatgeria de nova generacio i les comunicacions unificades en entorns de grans escales, el suport continu per clients i socis del crm microsoft dynamics live, el renombrament del microsoft office live per petits negocis, un servei dedicat a ajudar en aquells punts clau d'un petit negoci, inclos els serveis it basics i els serveis de ventes i marketing, per microsoft office live small business i microsoft biztalk services, un servei que permet als desenvolupadors crear aplicaciones compostes rapidament i amb cost reduit, que ajuda generar mes eficiencia de costos.
font: i4u news...
Per
Guillem Alsina González, a 18 de agost de 2008
...de model de negoci, ja que tots els analistes considerem que a la llarga passarem d'un model basat en la venda d'aplicacions a un model mes tirant cap al lloguer de serveis en línia de tota mena. l'encaix exacte d'apache en els plans de microsoft seria, almenys per a mi, poc clar, pero es possible que hi tingui un lloc.
potser tambe se'n fa un gra massa per una operacio que podria ben ser, simplement, cosmetica. una companyia de les dimensions de microsoft gasta moltíssims diners en donar una bona imatge, i no parlo nomes de publicitat. es ben sabut, a mes, que la multinacional nord-americana ha fet molts esforcos darrerament per netejar la seva imatge entre la comunitat del programari lliure, malgrat que aixo nomes s'ha aconseguit parcialment. els seus moviments per compartir informacio amb empreses productores de distribucions linux han estat vacil·lants al principi i barrejats amb les amenaces de sempre als que romanien fora del marc d'aquests acords, encara que el seu discurs ha anat rebaixant intensitat poc a poc.
el resultat d'aquest acostament, pero, no ha estat igual en les bases del programari lliure mateix, els programadors que conformen les principals comunitats, que resten com a tema pendent per a microsoft.
un darrer element que entra en joc -i encara que sembli quelcom obvi tambe val la pena fer-ho notar- es que si be per a la fundacio apache cent-mil dolars son una quantitat molt important, per a microsoft resulten poca cosa mes que "xavalla" en comparacio als milions que ingressa i als que es gasta en les seves activitats naturals.
jo crec que abans de jutjar, cal esperar i veure com "respira" el tema. prejutjant microsoft, potser la comunitat del programari lliure esta incorrent en un error que ella mateixa adscriu a microsoft (aquesta animadversio cega contra el que amenaci la seva posicio de liderat, sigui el que sigui), malgrat que es totalment lícita la desconfianca que recomani la prudencia. s'hauria de donar una oportunitat a microsoft tot i que vigilant-la de prop per veure que fa exactament. i, sobretot, mantenint la independencia de criteri dels projectes de la fundacio.
no vull acabar aquest article sense afegir de collita propia una possible causa de l'operacio: google tambe te els seus propis servidors web basats en apache. podria ser que la companyia d'internet estigues preparant un producte de servidor web, o be alguna altra companyia puntera tingues en ment fer-ho, i microsoft -assabentada d'aixo- volgues insuflar aire a apache per tal de mantenir-lo en la seva posicio privilegiada en el mercat ja que no podria fer la competencia a aquest nou producte amb l'iis, i així bloquejar una possible pujada en el mercat del nou contendent.
tot plegat prou confus. la solucio, es de suposar que en uns quants mesos....
Per
Guillem Alsina González, a 14 de juny de 2008
...de tal manera que es o be inutil o gaire be. una veritable llastima, i no ho dic pas per ser anti-windows (soc informatic, no em considero anti-cap sistema operatiu o programari), sino perque sempre he trobat saludable que al mercat hi hagi opcions diverses i que alguna d'aquestes sigui representada pel programari lliure, una filosofia que permet mantenir un equilibri ying-yang en el negoci de la informatica contraposant-lo al programari propietari....
Per
Guillem Alsina González, a 3 de novembre de 2008
...de diversos programes, els mes importants dels quals son el processador de textes (writer), full de calcul (calc), presentacions i base de dades. l'openoffice es un projecte que va neixer sota el nom de staroffice per part d'una companyia anomenada stardivision que fou comprada posteriorment per sun microsystems, i inicialment no era lliure. ja des de bon principi perseguia l'objectiu d'erigir-se en substitut de l'office de microsoft (que tambe es un paquet ofimatic i en el qual s'hi inclouen el word, l'excel, el powerpoint i l'access), i per aixo te des de sempre compatibilitat amb els fitxers generats pels programes de microsoft.
l'openoffice tambe es troba disponible per a altres sistemes operatius a banda del linux, com poden ser el mateix windows, el mac os x d'apple i el mes desconegut solaris de sun microsystems. la seva descarrega es lliure i gratuita, així que es una bona eina per aquelles persones que treballin en ambients en els quals hi ha diversos sistemes operatius.
- internet explorer -> firefox. juntament amb l'abans esmentat openoffice es un dels programes lliures mes coneguts. es tracta del navegador web que inclouen la majoria de les distribucions linux per la seva potencia i per ser lliure. es comparable (si no superior) als altres navegadors de la competencia com l'internet explorer de microsoft, el safari d'apple o l'opera. aquest darrer es tambe una bona opcio, ja que si be no es lliure, si es multiplataforma (es a dir, que es pot executar en diversos sistemes operatius), estant disponible tambe per a linux.
sabent que el motor de renderitzacio de l'internet explorer de microsoft es unic, i pensant en dissenyadors de pagines web i serveis online que nomes funcionin amb aquest programa, tambe tenim a la nostra disposicio el programa ies4linux, que ens permet l'execucio del navegador de microsoft en el sistema operatiu del pinguí.
- nero -> k3b. aquesta es una tria forca personal, ho reconec. nero es una suite molt completa que ha depassat amb escreix la seva funcionalitat inicial de gravar cd's i dvd's per erigir-se en un complet conjunt d'utilitats per a creacio de mitjans digitals. k3b no es ni de bon tros tan complet, pero personalment no li he tret mai cap mes partit a una d'aquestes utilitats que el simple fet de bolcar imatges iso descarregades des d'internet i fer recopilatoris de fitxers (fotos, copies de seg...
Per
Guillem Alsina González, a 11 de setembre de 2008
...de sun podria comportar-li mes problemes que beneficis, ja que de ben segur se l'acusaria de monopoli en algun dels camps en els que coincideixen ambdues companyies.
per a hp el tema seria diferent: ambdues empreses tenen un perfil, una orientacio i unes arees de negoci coincidents, i continuarien tenint altres rivals de pes (com dell) tot i una adquisicio o una fusio. i ja que parlem d'unions d'igual a igual, proposo dos candidats mes: dell i oracle. pel que fa a la primera, nomes en el cas que es pogues vendre les seves factories de pc's, i dubto molt que michael dell hi pugui estar interessat, i pel que fa a oracle, potser el problema serien els diners, pero crec que son dues empreses que conjuntament poden oferir solucions "claus en ma" molt mes potents als grans clients.
a tot aixo, em queda una consideracio per fer: que passara amb tots els projectes lliures en els quals hi participa la multinacional nord-americana? i es que no son pas pocs ni manquen d'importancia: openoffice (l'unica suite ofimatica que li fa a dia d'avui la competencia d'igual a igual a l'office de microsoft) opensolaris (el sistema operatiu lliure tipus unix i producte del codi font alliberat de solaris, l'unix desenvolupat sota una model propietari per la mateixa sun), mysql (la base de dades open source mes important actualment) i java (un llenguatge de programacio multiplataforma en el qual es basen moltes aplicacions en línia i d'execucio local).
sense el concurs de sun, tots aquests projectes cabdals en el mon de la informatica moderna i d'altres que no hem llistat com l'ide netbeans, es podran veure tocats de mort.
no obstant, i a despit del que puguin dir els mitjans de comunicacio i analistes, tinc confianca en sun i crec pot tenir els recursos necessaris i l'empenta per mantenir-se. nomes cal que generi confianca en els accionistes i que continui en la seva línia amb els productes que fa. de totes maneres, que aquesta companyia perdes la seva identitat corporativa dins les entranyes d'un altre "monstre" de la informatica suposaria perdre una forma d'entendre la tecnologia i un punt de vista mes en la varietat. i com us diria qualsevol bioleg, perdre diversitat equival a empobrir l'ecosistema....
Per
Guillem Alsina González, a 4 de octubre de 2008
...de dos anys i uns pocs mesos a mes de tres anys. i, naturalment, les vendes de telefons nous s’han desaccelerat en una proporcio forca important, agreujant la crisi entre els fabricants i beneficiant a les petites economies domestiques.
els mes perjudicats son, naturalment, els que es dediquen a fabricar telefons mobils, i qui ho nota mes encara son les companyies petites, que com en altres arees de negoci no tenen ni reserves ni recursos per aguantar una davallada en les vendes del seu material, al contrari que els grans que suporten millor les situacions conjunturals del mercat.
i a mes, cal afegir que el mercat al japo esta molt fragmentat, amb un líder en vendes de terminals (sharp) que amb prou feines te un 20% del total. amb aixo, el que estic dient es que aquesta situacio afectara a tots els jugadors de la “lliga” japonesa...
pero deixem l’altra banda del globus terraqui i centrem-nos en el que ens interessa: com pot afectar aixo aquí? doncs molt simple: japo es juntament amb corea del sud un banc de proves en el que les tecnologies son usades i jutjades pels usuaris. a partir d’aquí, les empreses estudien si portar-les a la resta del mon i com fer-ho.
l'experiment de les tarifes “low-cost” sense subvencio per al telefon sembla que ha estat reeixit, pel que no us estranyi gens si operadores que treballen al nostre país com movistar, vodafone o orange ja estiguin avaluant introduir ofertes d'aquesta mena a casa nostra.
aixo facilitara l'acces a la telefonia mobil especialment al jovent que ara no s'ho pot permetre i que els seus pares no li volen pagar, sempre i quan aconsegueixi un telefon, que be li pot deixar o regalar un amic.
a l'igual que al japo, la vida mitjana dels nostres telefons creixera en mesos o anys, frenant el creixement de la industria al nostre país. l'estat espanyol no deixa de ser un terreny de joc mes per als principals fabricants, un mercat que sense ser secundari no afecta excessivament als seus numeros. nokia o sony ericsson notaran aquesta recessio lleument, pero empreses minoritaries com alcatel si poden patir aquesta reestructuracio.
personalment, crec que el que faran molts fabricants es reduir la diversitat en els seus catalegs, centrant-se en els mobils que tenen mes sortida i deixant de banda aquells que no han tingut tanta demanda al mercat. potser fins i tot nokia es veura afectada d’alguna manera per aquesta nova perspectiva de mercat, i haura de reduir ni que sigui sensiblement el seu vast cataleg que engloba des dels models mes simples fins als mes potents.
pero com a possible causa d’aquesta davallada en els preus tambe vull afegir-hi com a collita personal l’amenaca que em sembla sup...
Per
Guillem Alsina González, a 22 de octubre de 2008
...de les discografiques i productores i distribuidores de films, pero veig que lluiten contracorrent d’una tendencia que ha arrelat amb forca entre la societat, i que per tal de sobreviure mes que lluitar-hi en contra s’hi han d’adaptar, encara que aixo impliqui la seva desaparicio tal i com tenim concebut avui aquest tipus de negoci.
realdvd es un cas semblant, un programari que mes enlla de les crítiques de funcionament i rendiment, duia a terme una funcio que molts usuaris demanaven i demanen. “per a que serveix tenir un disc superprotegit si despres resulta que l’haig de comprar quan li passi alguna cosa? a mes, si vull veure la pel•lícula tot estant de vacances, me n’haig d’endur el disc original... quin perill!” es un pensament que rapidament ens pot venir al cap.
no tinc resposta per al model de venda de discs del futur, el que si que se es que la gent, els clients, demanen des de ja fa temps una formula diferent. potser el lloguer de continguts en línia en sigui la resposta.
...
Per
Guillem Alsina González, a 18 de juliol de 2008
...de correu electronic al mon. fent servir un programa-robot d'escanejat, els spammers poden aconseguir extreure aquestes adreces del bell mig de tota la informacio que s'acumula a internet. a partir d'aquí, nomes cal muntar una base de dades, diversos ordinadors que es dediquin nomes a enviar correu i... a fer-se el negoci.
i es que ser spammer (si ets mínimament bo, es clar) surt a compte: si tan sols un de cada milio de receptors d'un correu electronic respon i compra el producte anunciat, ja hi ha beneficis, i normalment aquesta relacio es d'un cada cent-mil receptors.
tambe es practica habitual que un “spammer” no es concentri nomes en un unic missatge publicitari; habitualment podem veure aquests personatges com una mena de mercenari que treballa a sou d'uns clients que son els que volen anunciar algun producte. i n'acostumen a tenir desenes, centenars o potser milers de clients.
com evitar el spam
cada dia, la meva bustia de correu electronic (la que uso amb mes frequencia, car en tinc varies) s'omple amb uns dos-cents missatges intranscendents de productes que ni m'han interessat fins ara ni penso adquirir-los en el futur. be, s'ompliria si jo no hi poses mesures.
la primera barrera es el filtre del proveidor del correu. qualsevol empresa que proporcioni servei de correu electronic disposa a mes d'una serie de serveis afegits com poden ser aquest, el d'un filtrat del spam que el mateix usuari pot configurar i refinar per a que sigui mes permissiu amb els missatges que atura o be mes rígid.
normalment, aquests filtres treballen per paraules clau, detectant termes molt comuns als missatges de spam com son viagra. es clar que si en un missatge de correu enviat per un amic nostre hi surt el terme viagra, aquest tambe sera susceptible de ser apartat pel filtre.
un producte que recomano tot sovint es spamina, mes que res perque conec l'empresa que el produeix de primera ma, l'he provat (i uso) i em genera confianca. a mes, es un producte líder en el seu segment de mercat fet a catalunya! quanta gent pot dir que es profeta a la seva terra, contradient així la famosa dita?
per altra banda, tambe podem posar mesures de prevencio per a que la nostra adreca de correu no acabi constant a les bases de dades dels “spammers”. basicament el que hem de fer es escriure-la de tal manera que un esser huma pugui entendre-la pero no un robot de recerca, els programes que empren els spammers.
així, si la meva adreca de correu fos guillem@informatica.cat, la podria escriure com a:
- guillem at informatica.cat
en angles, “at” significa a com a pertinenca, volent dir literalment “l'usuari guillem al servidor (a) informatica.cat”.
- guillem [treu aixo d'aquí] informatica.cat
queda bastant clar si s'acompanya de l'explicacio pertinent.
- guillem arroba informatica.cat
gairebe el mateix sistema que abans...
Per
Guillem Alsina González, a 2 de juliol de 2008
...de tarja de credit o noms d'usuari i contrasenyes.
contra aquestes amenaces, firefox 3 inclou diverses mesures com son la possibilitat de consultar la legitimitat del lloc que estem visitant gracies a una icona que trobarem a la banda esquerra de la barra d'adreces, i que ens sera d'ajuda sempre que el lloc que visitem disposi d'un certificat digital, una cosa molt corrent en llocs com ebay, amazon, o en general qualsevol negoci de compravenda en línia mínimament serios.
tambe disposem d'una eina anti-phishing que funciona mitjancant llistes que s'actualitzen cada mitja hora, amb el que tindrem certa seguretat que els enllacos que consultem son legítims, encara que aixo no hauria de ser una excusa per seguir extremant les mesures de seguretat. ja se sap que al cap i a la fi, la de la seguretat es una cursa en la qual els dolents prenen la davantera tot just despres d'haver estat avancats pels bons...
des d'aquesta versio, firefox s'integrara amb l'antivirus del sistema, de manera que cada vegada que descarreguem un fitxer, aquest sera analitzat de forma automatica. aquesta funcio sera molt practica per als usuaris de windows, doncs a mes d'haver de fer aixo de forma manual fins ara, cal pensar que mes del 90% dels virus creats estan dirigits a la plataforma de microsoft.
els controls paterns, dirigits a evitar que els nostres fills accedeixin a continguts poc apropiats per a la seva edat, tambe han estat millorats. en windows vista, sistema operatiu que tambe inclou els seus propis controls, firefox 3 s'integra amb els que proporciona el mateix sistema.
el gestor de contrasenyes es una funcionalitat ja implementada en anteriors versions, pero que en aquesta se'ns presenta sota una nova aparenca que la fa mes comoda i menys molesta. si fins ara se'ns presentava una finestra pop-up preguntant-nos si volem desar la contrasenya d'acces al lloc web amb el qual estem treballant, ara el metode es menys intrusiu i permet continuar treballant amb el lloc mentre no ens decidim: en comptes de presentar-nos un quadre de dialeg que ho atura tot, s'obre una barra a la part superior de l'area de renderitzat que s'assembla a la que a l'internet explorer ens ofereix la possibilitat d'instal·lar i executar un control activex.
en aquesta barra hi tenim els botons per guardar la informacio d'acces, no guardar-la o deixar aquesta decisio per a mes endavant.
els preferits rapids o amb un sol clic es una altra funcionalitat nova en aquesta versio que ens permet afegir la pagina que estem visitant als nostres marcadors en un sol pas. per a aixo, nomes haurem de fer clic sobre la icona en forma d'estrella que trobem a la banda dreta de la barra d'adreces. si li fem doble clic...
Otras etiquetas relacionadas
pla de continuïtat de negoci
Afegir a Del.Icio.Us
